L'abdicació revifa el republicanisme

El des­encís

Un des­encís que es va tras­lla­dar ahir als car­rers. Després de l'anunci de l'abdi­cació, els ciu­ta­dans es van mobi­lit­zar i van con­vo­car a par­tir de les vuit del ves­pre con­cen­tra­ci­ons a les pla­ces de les dife­rents ciu­tats de l'Estat i de fora de l'Estat –Berlín, entre altres capi­tals euro­pees– per exi­gir que siguin els ciu­ta­dans els que deci­dei­xin la forma d'estat i no es con­tinuï el procés de suc­cessió. L'emblemàtica Puerta del Sol de Madrid es va con­ver­tir en l'epi­cen­tre de les més de cin­quanta con­cen­tra­ci­ons que es van cele­brar arreu del ter­ri­tori.

La Puerta del Sol, plena

La con­vo­catòria a la Puerta del Sol es va esten­dre ràpida­ment per les xar­xes soci­als i, tot i tenir caràcter anònim, va acon­se­guir l'adhesió de diver­ses for­ma­ci­ons. El coor­di­na­dor gene­ral d'IU, Cayo Lara, va afir­mar que “és l'hora que el poble deci­deixi i parli”, perquè, segons la seva opinió, “és incon­ce­bi­ble seguir par­lant del dret de sang al segle XXI”. També la cara visi­ble de Podem, Pablo Igle­sias, va des­a­fiar el govern espa­nyol a demos­trar que Felip té la con­fiança dels ciu­ta­dans sot­me­tent a votació la seva pro­cla­mació com a monarca. A par­tir de les vuit del ves­pre, la Puerta del Sol es va anar omplint de ban­de­res repu­bli­ca­nes. Els mani­fes­tants core­ja­ven con­sig­nes com ara “Espa­nya demà serà repu­bli­cana”.

També al País Basc es van fer con­cen­tra­ci­ons a favor de la ter­cera república i en molts ajun­ta­ments, després de l'anunci de l'abdi­cació del rei, va one­jar la ban­dera repu­bli­cana, fins i tot a l'edi­fici de les Corts Valen­ci­a­nes. En la majo­ria dels casos van ser repre­sen­tants de par­tits d'esquer­res, bàsica­ment d'IU, els que a títol per­so­nal van pen­jar la ban­dera repu­bli­cana. I, men­tre els car­rers s'omplien de crits a favor de la ter­cera república espa­nyola, el PP i el PSOE van fer front comú per inten­tar incul­car la idea que el relleu de Joan Car­les per Felip és l'única garan­tia d'esta­bi­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal i política en l'actual con­jun­tura econòmica i social. Els dos par­tits, a més, van apro­fi­tar l'anunci per rei­vin­di­car la Cons­ti­tució. Així ho va esce­ni­fi­car la número dos dels popu­lars, María Dolo­res de Cos­pe­dal, en una breu com­pa­rei­xença per valo­rar la decisió del rei de cedir el càrrec al seu fill. Però també ho va fer amb tant o més èmfasi l'encara secre­tari gene­ral dels soci­a­lis­tes, Alfredo Pérez Rubal­caba. Fidel al seu estil d'home d'estat, el líder soci­a­lista va des­ta­car el paper ver­te­bra­dor i de garant de “la uni­tat d'Espa­nya” que asse­gura que ha tin­gut el rei sor­tint, men­tre llo­ava la “nor­ma­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal” que con­si­dera que apor­tarà el futur cap d'estat.

Però, men­tre el PP actua com una pinya i els even­tu­als anti­monàrquics tenen cura de no ver­ba­lit­zar-ho, aquest relleu ha aga­fat el PSOE en hores bai­xes i el repu­bli­ca­nisme amenaça de for­mar part del debat que s'ha obert de cara al congrés extra­or­di­nari del mes de juliol. Tant és així que a ahir, a la mateixa hora que les joven­tuts del par­tit s'unien a les pro­tes­tes al car­rer per exi­gir un referèndum per ins­tau­rar la ter­cera república, un dipu­tat del Congrés obria la caixa dels trons i gosava dema­nar que el grup tin­gui lli­ber­tat de vot quan la llei que for­ma­lit­zarà la suc­cessió a la corona arribi a les Corts espa­nyo­les. I al grup soci­a­lista no li resul­tarà sen­zill atu­rar aquest debat. Fins a l'actual crisi econòmica i política, el PSOE havia acon­se­guit era­di­car qual­se­vol conat de repu­bli­ca­nisme dins les seves files i, de fet, les poques veus que se sen­tien eren con­si­de­ra­des fins i tot car­rin­clo­nes. Durant èpoques, el veri­ta­ble repu­blicà és joan­car­lista, es pro­cla­mava.

Sigui com sigui, la decisió que ha pres el rei ha afec­tat més els pas­sos fets dar­re­ra­ment per Pérez Rubal­caba, que fa una set­mana va anun­ciar que ple­gava com a secre­tari gene­ral però va afe­gir que no tenia intenció que una ges­tora assumís el par­tit fins a la cele­bració del congrés. I és que el líder de l'opo­sició sabia des de feia temps el que pas­sa­ria a La Zar­zu­ela, ja que Joan Car­les el va infor­mar, a ell i a Mari­ano Rajoy, dels seus movi­ments i fins i tot va pac­tar-hi el calen­dari. Des de l'entorn soci­a­lista s'insi­nua, doncs, que part de la decisió de Pérez Rubal­caba d'allar­gar el seu interi­natge es devia al fet que la monar­quia no es trobés sense inter­lo­cu­tor en el prin­ci­pal par­tit de l'opo­sició fins que al juliol no s'escu­lli el nou líder.

Al marge de les inter­ferències que hagi gene­rat la decisió del rei en els plans de Rubal­caba i el debat el nou front de frac­tura que s'albira dins el PSOE arran de la defensa tan­cada de la monar­quia de l'equip titu­lar de Fer­raz, el cert és que la llei orgànica arri­barà al Congrés en un ambi­ent de divisió política que no es va viure en el moment que Joan Car­les va jurar el càrrec. En tot cas, tant UPD com Foro Astu­rias i UPN ja han avançat que dona­ran suport al relleu. Si res no can­via, el sí del Congrés a Felip VI superarà els 300 vots.

Però no totes les for­ces van fer pinya al cos­tat del nou monarca. Des d'IU, Willy Meyer, cap de llista d'IU en les elec­ci­ons euro­pees i esco­llit recent­ment euro­di­pu­tat, va exi­gir un referèndum vin­cu­lant perquè els ciu­ta­dans optin entre l'actual model de monar­quia par­la­mentària o república. Per la seva banda, Pablo Igle­sias, cara visi­ble del movi­ment ciu­tadà Podem, es va sumar a la recla­mació d'una con­sulta popu­lar vin­cu­lant: “Els espa­nyols tenim dret a deci­dir el nos­tre futur: per això volem votar.”

El dipu­tat de Com­promís al Congrés, Joan Bal­doví, per la seva banda, va afir­mar que després de l'abdi­cació del rei és el moment de fer una con­sulta i ja va regis­trar una pro­po­sició no de llei que plan­teja que tots els càrrecs públics i repre­sen­ta­tius de l'Estat espa­nyol, inclosa la pre­fec­tura de l'Estat, siguin desig­nats mit­jançant l'elecció dels ciu­ta­dans. Des del País Basc, el lehen­dakari, Iñigo Urku­llu, va dir que s'obre un cicle i una opor­tu­ni­tat per als drets històrics bas­cos.