Republicans de saló

Entremig de la cerimònia de la confusió, de les conspiracions, els complots i les conjures per fer-se amb el control del partit, als socialistes se'ls ha colat l'etern debat del referèndum sobre la monarquia. Per a una direcció estatal que des del 1978 ha viscut còmodament instal·lada en el republicanisme cortesà i de saló després d'assumir el gran pacte polític que va impulsar el regnat de Joan Carles, Alfredo Pérez Rubalcaba s'ha trobat de cara amb la crua realitat: les bases del partit han despertat després de dècades d'anestèsia doctrinal: el PSOE no és monàrquic, és joancarlista. “I ara què serà, felipista?”, es pregunten alguns amb ironia. “Felipistes ho hem estat sempre, però de González”. El mateix, per cert, que va enfilar un camí de no retorn que enterrava l'esperit republicà del socialisme i el deixava com una nota a peu de pàgina en totes les resolucions que la formació ha aprovat al llarg de la seva trajectòria vital.

Després de gairebé vint anys al poder amb dues irrupcions a La Moncloa, l'escenari del 2014 no té res a veure amb els anys convulsos de la Transició. Era una etapa de construcció, enfront l'actual etapa de desconstrucció, en la qual trontollen els pilars que fins ara han suportat l'establisment de les institucions espanyoles. La greu crisi econòmica i la corrupció ha fet malbé el pacte de la societat amb els polítics i la monarquia. La desafecció, el desengany i fins i tot la ràbia són sentiments que sovintegen en la major part d'enquestes. I en aquest marc, el PSOE oficial ha decidit passar per alt les veus que, ja sigui per interès electoral o per convicció, consideren que el relleu de Joan Carles és el moment idoni per posar sobre la taula el debat del referèndum sobre monarquia o república.

És cert que la situació de feblesa del partit fa que s'amplifiquin aquestes veus que arriben des de les joventuts del partit, des de Catalunya, el País Valencià, Galícia, les Balears o Euskadi, alhora que també s'han instal·lant dins el Congrés, sent el cas més destacat el de l'exalcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza. Ningú, però, no albira que s'acabi produint un conat de revolta el dia que es voti l'abdicació. Podria haver-hi algun escó buit, algun dit que voluntàriament s'equivoca de botó, però l'equip de Rubalcaba creu que els diputats són molt conscients que ni ara és el moment polític més adequat ni el PSOE té cap mena de força per plantejar una alternativa que “només serveix per desestabilitzar la institució”, conclouen. I aquí el secretari general ha trobat en Mariano Rajoy un aliat. “No tinc cap dubte de l'actitud seriosa i exemplar de Rubalcaba”, proclamava ahir el president espanyol per aturar els que volen posar el dit a la nafra al cap de l'oposició. Si més no, el líder socialista assegura en privat que va renunciar a precipitar la seva marxa del partit perquè el PSOE no es convertís en un campi qui pugui durant el relleu monàrquic.

El republicanisme de saló, doncs, tornarà a imposar-se –i a més, quedarà garantit si Susana Díaz és la nova secretària general– davant alguns dirigents del PSOE que durant aquesta setmana o bé s'han mostrat deliberadament ambigus, com és el cas d'Eduardo Madina, o s'han deixat arrossegar per la força mediàtica dels de Podem. Perquè a molts els espanta la possibilitat que, si bé ara les bases del partit no voten la successió a la corona, sí ho faran més endavant en un congrés o en unes eleccions.I vist el resultat del 25-M, saben que també Felip VI els pot acabar passant factura.