Castells al sostre de Roma

Ales dotze del migdia, a la plaça Garibaldi, al coll del Gianicolo de Roma, sona cada dia amb rigorosa puntualitat des del 1847 una canonada que històricament tenia el propòsit de sincronitzar tots els campanars de la ciutat. I a les dotze en punt, mentre retrunyia el famós canó del Gianicolo, sota un sol roent, els dosos van començar a pujar per aixecar el primer castell que s'ha carregat mai a la capital italiana. Amb un objectiu precís: fer saber als italians que els catalans volen decidir lliurement el seu futur. Els encarregats de realitzar aquesta fita històrica han estat els Bordegassos de Vilanova, una colla que, com explicava ahir en aquest diari Pere Gassó, membre veterà, tenen també el rècord d'haver estat pioners en incorporar una nena als castells, l'any 1979. El primer castell d'ahir va ser un 4 de 7, acompanyat d'una pancarta que deia: “Els catalans volen votar.” Més tard van fer dos 3 de 7, un 5 de 6 i diversos pilars coronats amb una estelada. Al final, aplaudiments i crits d'“independència”.

El turó del Gianicolo és un preciós paratge des d'on els dies de cel clar com ahir es pot veure Roma sencera i els pobles del voltant, però no és un lloc gaire concorregut. La plaça no va quedar plena, però uns quants italians i turistes es van apropar atrets per la vistositat dels castells.

“Així doncs, sou catalans i feu això per demanar que Espanya us deixi votar, oi?” preguntava la senyora Francesca, italiana, amb un pamflet d'Òmnium a la mà. “Em sembla molt bé, ja es veu que teniu determinació”, deia, riallera, mentre assenyalava un 3 de 7 que es descarregava entre aplaudiments. També hi havia alguns catalans que viuen a Roma, com la Sara, estudiant d'Erasmus.

La Sara va portar al Gianicolo alguns amics estrangers, com la Luna, de Madrid, que va aprendre català mentre vivia a Castelló de la Plana, “encara que allà alguns en vulguin dir valencià”, deia. O l'Anton, alemany, que es va oferir a fer pinya. “Ja té gràcia que hagi hagut de venir fins a Roma per poder participar en un castell”, va dir el noi de Colònia, a qui viure de tan a prop un castell el va deixar “impressionat”.

Els Bordegassos van arribar a Roma dissabte al matí després d'un viatge amb autocar de 20 hores i amb una alegria i simpatia contagioses, que els va ajudar a suportar les desventures del viatge, com ara el robatori de les maletes que tenien a l'autobús aparcat a l'entrada de la ciutat.

Dissabte Maria Hernàndez, membre de l'ANC Itàlia, els va guiar en una ruta per les principals places de la ciutat. Armats d'estelades, els Bordegassos van fer pilars davant del Coliseu, la plaça Navona o el Panteó, despertant molt interès. La iniciativa d'Òmnium, amb l'ajuda del Casal Català d'Itàlia i de l'ANC, ha estat un èxit rotund. La premsa italiana, que va passar de puntetes sobre la manifestació de la Diada del 2012 i de manera superficial i reticent per la Via Catalana, s'ha rendit a la bellesa i força dels castells. I, de retruc, ha tractat la reivindicació del dret d'autodeterminació del poble català amb més simpatia. Un detall significatiu és que, per primer cop, ho han fet sense l'odiosa, injusta i fins ara immancable comparació amb la la xenòfoba Lliga Nord.