Figueres omple el Teatre El Jardí pel dret a decidir

El Teatre El Jardí de Figueres es va convertir ahir en un clam multitudinari per reivindicar el dret a decidir de Catalunya. Més d'un miler de persones van assistir a l'acte unitari organitzat per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Súmate i l'Ajuntament de Figueres en favor de la consulta del 9 de novembre. Els ponents van fer incidència en el fet que Catalunya votarà el 9-N per decidir el seu futur i també van denunciar els 300 anys d'atacs constants de governs espanyols contra la identitat, la llengua i la cultura catalanes.

L'acte –que portava el títol A l'Empordà, dicidits! – va començar amb la interpretació de la sardana L'Empordà per la coral Cervienenca i va ser interrompuda en diverses ocasions pels crits d'independència i els aplaudiments espontanis dels assistents. A El Jardí, on es van exhibir diverses senyeres estelades, es van aplegar representants polítics i de la societat civil de tota la comarca. A les primeres files, entre d'altres, van ser-hi l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, i una gran representació de regidors de diverses formacions de l'Ajuntament, i també d'alcaldes i regidors de municipis veïns. També hi va ser Lluís Llach, de qui no s'havia anunciat la presència.

L'alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, va ser el primer a intervenir, com a tresorer i representant de l'AMI a l'Alt Empordà. Cervera va destacar el paper que ha de tenir el món local en el procés sobiranista dient que “el municipalisme ha de ser un actor important” i que “els alcaldes tenim un paper clau”. L'alcalde del Port de la Selva va recordar que l'AMI es va gestar a Sant Pere de Rodes, al seu municipi. I va posar-hi un apunt emotiu comparant la recuperació del bosc cremat pel foc de juliol del 2012 a l'Empordà amb el poble català. Cervera va parlar també de l'“assetjament judicial” que viuen 212 municipis que han aprovat mocions sobiranistes o que paguen les quotes de l'AMI.

També Joaquim Nadal, president de la Taula pel Dret a Decidir de Girona, va parlar del “bloqueig institucional” que el govern espanyol aplica contra Catalunya i dels atacs “a la identitat, la llengua i la cultura” des de fa 300 anys. Nadal diu que cal votar per “reparar un greuge” i que el 9-N “ha de ser l'inici del procés de reparació històrica”. També es va dirigir al seu partit, al PSC, sense anomenar-lo dient que volia respondre als “retrets” dient que “el dret a l'autodeterminació n'hi ha que sempre l'hem reclamat i ara alguns no ho fan”. Nadal va dir també que “l'agenda social ha de ser inseparable de l'agenda nacional”. Nadal va haver de marxar de l'acte abans d'hora per poder arribar a temps a la Trobada de les Taules pel dret a Decidir, a Girona.

Un dels moments més emotius del vespre el va protagonitzar Eduardo Reyes, president de Súmate, que es va emocionar a mig discurs quan parlava dels seus orígens i de la seva aposta per plantar les arrels a Catalunya. Reyes va tenir un record per al ministre Wert quan va dir que, tot i que parla català faria el discurs en castellà per demostrar-li que “aquí hi ha llibertat”. Va pujar a l'escenari amb un grup d'altempordanesos membres de Súmate, que van arrencar els aplaudiments més llargs de tota la vetllada. I quan el públic va tallar Reyes amb crits d'independència, ell els va respondre amb un: “Ho tenim a l'abast.” “Ara Rajoy s'assabentarà de què som capaços els catalans”, va acabar.

En el seu torn, Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, va fer un especial èmfasi en el fet que “la realitat ha estat millor que el somni”, fent referència a l'evolució que ha fet el procés català en quatre anys, després de la sentència de l'Estatut i la manifestació multitudinària del 10 de juliol del 2010. “Allò es va plantejar com una reacció a una agressió al poble català i finalment va ser una proposta”, va dir. Casals també va assegurar que després d'aquell episodi “ara sabem que dins d'Espanya no podem tenir el que volem. No hi ha lloc per als catalans”.

Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, va ser l'encarregada de tancar l'acte, amb un discurs en què va incidir en el fet que només queden quatre mesos per votar el 9-N però que seran mesos “de molta feina individual de cada un per convèncer els indecisos”. Forcadell també va fer una crida a ser “ ferms” en un moment en què cada cop hi haurà més provocacions del govern espanyol, i va demanar que no s'hi caigui. Forcadell va parlar de “moment històric” i del fet que, després de 300 anys d'atacs de governs espanyols, no dels espanyols, va recalcar, “ens queda la dignitat de recuperar l'espai propi”. La presidenta de l'ANC va voler destacar la generositat del col·lectiu de persones que no són originàriament catalanes i que donen suport al procés, i també als “patriotes” que hi van lluitar des del primer moment i que no ho veuran.