Les diputacions s'ofereixen a l'estat propi
l'endemà · Els presidents dels ens provincials reivindiquen les diputacions o vegueries com a futurs òrgans de suport als municipis en una Catalunya independent
Les diputacions, uns organismes creats al segle XIX per l'Estat espanyol modern per mantenir sota control polític tot el territori, s'ofereixen avui a Catalunya com l'embrió de la futura estructura territorial del país si finalment el procés sobiranista culmina amb la constitució d'un estat català independent. Durant un esmorzar col·loqui organitzat ahir per Alcaldes.eu i El Punt Avui, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, va anunciar que les diputacions no només es mantenen dins el Pacte pel Dret a Decidir, que es reuneix avui, sinó que hi seran “amb contundència”. Els quatre presidents de les diputacions catalanes –Salvador Esteve, de la de Barcelona; Joan Giraut, de la de Girona; Joan Reñé, de la de Lleida, i Josep Poblet, de la de Tarragona, tots quatre de CiU– van coincidir en el suport de les seves institucions a la voluntat majoritària dels catalans de ser consultats sobre el futur del país, i també la seva participació activa en la construcció “d'estructures d'estat que estiguin al servei de la població”, segons va assenyalar Reñé, que va citar la futura hisenda pròpia catalana, promoguda pel govern de la Generalitat en col·laboració amb les diputacions catalanes, que ja tenen una estructura inicial de servei de gestió d'impostos a través dels organismes autònoms de recaptació.
La implicació de les diputacions catalanes en el procés, de fet, va més enllà del procés cap a la consulta i la creació d'unes primeres estructures d'estat. Els seus presidents fins i tot ja expressen en veu alta quin paper hauran de tenir aquests organismes en l'escenari d'una Catalunya independent a la fi del procés sobiranista que ha emprès el país. “Passi el que passi, els ajuntaments catalans continuaran necessitant el suport que ara els donem les diputacions, i en una Catalunya independent també caldrà que hi hagi diputacions, o vegueries, que facin la funció de reequilibrar el territori i d'ajudar els municipis a donar serveis als ciutadans”, va dir Esteve.
Amb tots quatre en el mateix bàndol, les opinions sobre el procés sobiranista no van anar més enllà ni es va entrar en detalls sobre la possible articulació territorial que tindria el país. Només les referències a les vegueries com a model propi en substitució de les diputacions, i una vaga referència a què serà diferent de les quatre províncies actuals i amb la necessitat de mantenir-hi les comarques com a administració de suport i mancomunitat de serveis entre municipis. “És possible que, si d'aquí a un any tornem a fer el debat, ja no siguem quatre, sinó alguns més”, va bromejar el president de la Diputació de Lleida, l'única que és membre de l'Assemblea de Municipis per la Independència, en resposta a un comentari que va fer el moderador del debat, el periodista d'El Punt Avui Televisió Eduard Berraondo.
“Blindar” els municipis
Reñé, de fet, va iniciar la seva primera intervenció en el debat assenyalant el contrast entre les actuals diputacions a Catalunya i l'objectiu amb què van ser creades al conjunt de l'Estat a mitjan segle XIX: “Institucions per al control i la vigilància del territori”, va llegir en castellà Reñé, citant un text legal espanyol de l'època. Reñé va dir que, aquella concepció original de les diputacions, “algú encara la té molt interioritzada”, en referència a la voluntat del govern de Mariano Rajoy de traspassar competències dels ajuntaments cap a les diputacions provincials a través de la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL), aprovada el desembre del 2013 i objecte d'una recollida massiva de recursos d'inconstitucionalitat presentats pels ajuntaments, excepte els governats pel PP. Els quatre presidents de les diputacions catalanes van refermar ahir el seu suport als ajuntaments en aquesta pugna política i jurídica, i van apostar perquè la nova llei d'administració local catalana serveixi per “blindar” les competències dels ajuntaments: “[La LRSAL] és un atac claríssim a l'autonomia local”, va dir el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, que va assegurar que la llei del govern del PP “utilitza com a coartada la situació econòmica per tenir políticament controlats els ajuntaments”. Els quatre presidents van dir que contribuiran a “aixecar un mur” perquè les competències dels municipis no siguin laminades.
Estratègies turístiques
El paper de les diputacions com a eines per desenvolupar l'economia i l'ocupació dels seus territoris també va ser objecte d'atenció durant el debat, especialment pel que fa a la promoció turística dels seus territoris. En aquesta matèria les quatre diputacions catalanes ja tenen una llarga experiència i el debat va posar sobre la taula algunes de les necessitats compartides i de les experiències singulars que cada territori intenta aplicar. El president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, va indicar que els canvis de les darreres dècades en el sector turístic internacional han obligat les administracions catalanes a reorientar la promoció cap a noves fórmules que atreguin els turistes. “La competència és positiva perquè obliga a avançar; ara intentar competir amb sol i platja i preus baixos és un error i hem d'oferir alguna cosa més”, va afirmar el president de la Diputació de Girona, que centra la seva promoció en les marques Costa Brava, Girona i Pirineus. Com ja van fer els alcaldes de les quatre capitals de demarcació en la seva trobada als esmorzars d'Alcaldes.eu, els quatre presidents de les diputacions van subratllar la importància estratègica de la ciutat de Barcelona com a gran marca turística internacional, però també van assenyalar la necessitat de reequilibrar cap a altres zones del país amb característiques diferents: les comarques interiors i de costa barcelonines, la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre, les comarques de l'interior de Ponent i del Pirineu de Lleida.
