Política

L'incomprès del pont aeri

El líder d'Uniódurant tres dècades ha figurat entre els polítics més ben valorats, tot i sumar només un any de gestió

El poble de nai­xe­ment sovint impri­meix caràcter, però en el cas de Josep Antoni Duran i Lleida (Alcam­pell, 1952) haver nas­cut a la Franja l'ha obli­gat a con­viure amb la iro­nia de ser igual d'incomprès i amb equi­distància des de Bar­ce­lona i des de Madrid. Des que el 1982 va acce­dir a la pre­sidència del comitè de govern d'Unió, un càrrec que ha ocu­pat fins a dia d'avui –amb un breu parèntesi entre 1984 i 1987–, Duran és l'artífex del pro­ta­go­nisme con­quis­tat durant el pujo­lisme pel soci mino­ri­tari de CiU, la coa­lició i més tard fede­ració on ell ara aban­dona el timó de la secre­ta­ria gene­ral.

Entre­gat a un cata­la­nisme més pragmàtic que emo­ci­o­nal, Duran va con­fiar a finals dels noranta a relle­var Jordi Pujol com a can­di­dat a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Però l'ambició tenia un peatge: coha­bi­tar com a con­se­ller de Gover­nació i Rela­ci­ons Ins­ti­tu­ci­o­nals en un govern que tenia Artur Mas com a con­se­ller d'Eco­no­mia. Nome­nat el 29 de novem­bre del 1999, Duran va resis­tir a Gover­nació catorze mesos. El deto­nant de la dimissió: l'aposta de Pujol per Mas com a delfí ascen­dint-lo a con­se­ller en cap. “És una decisió legítima, però par­ti­dista”, va dir Duran el 5 de febrer del 2001 que aban­do­nava l'únic càrrec de gestió en tres dècades. Quan algú ja el donava per amor­tit­zat, Duran va adver­tir als pre­sents que recor­des­sin la final de Cham­pi­ons del 1999 al Camp Nou, en la qual el Bayern de Munic anava gua­nyant 1 a 0 des del minut 6 fins al 89 i el Manc­hes­ter Uni­ted es va endur el títol mar­cant als minuts 90 i 92. El par­tit no ha aca­bat, venia a aler­tar Duran als seus.

Aban­do­nada la Gene­ra­li­tat i eri­git en l'home fort de CiU a Madrid, on ha estat dipu­tat al Congrés en la segona, ter­cera, quarta, vui­tena, novena i ara desena legis­la­tu­res, Duran ha exhi­bit les seves habi­li­tats de pacte amb el PSOE i el PP i s'ha con­ver­tit en un dels polítics més ben valo­rats, tot i sumar només un any de gestió pública. Tenint l'hotel Palace com a lloc de residència, Duran ha aban­de­rat sovint en soli­tari l'opo­sició res­pon­sa­ble, com quan al maig del 2010 l'abs­tenció de CiU va ser el que va sal­var per un sol vot l'ajust de Rodríguez Zapa­tero que Rajoy jugava a fer avor­tar per forçar el res­cat inte­gral d'Espa­nya. Els seus ges­tos d'esta­dista breu­ment llo­ats, però, no han impe­dit que la majo­ria de dipu­tats de PSOE i el PP s'aixe­quin i mar­xin soro­llo­sa­ment de l'hemi­ci­cle cada cop que ell intervé en clara mos­tra de des­in­terès.

Igual que al Congrés, a Cata­lu­nya l'aposta per la con­sulta sense dir què vota­ria ell no el fa un diri­gent comprès. “Duran i Lleida votarà el que deci­deixi CiU i el que li passi pel cap en aquell moment, falta molt d'aquí al dia de la con­sulta i poden pas­sar mol­tes coses”, va arri­bar a dir el 12 de desem­bre com a mos­tra de la seva inco­mo­di­tat. “Vostè ha d'esco­llir entre ser el Bolívar de Cata­lu­nya o el Bis­marck d'Espa­nya, però és impos­si­ble que vul­gui ser les dues coses al mateix temps”, va dir Niceto Ala­calá Zamora a Cambó. “Es produïa en mi aque­lla anti­no­mia”, reco­ne­xia anys més tard Cambó a les seves memòries. Duran no ha publi­cat encara les seves ni revela les anti­no­mies amb els extrems del pont aeri, sem­pre fidel a l'equi­distància de la incom­prensió.

El perfil Josep A. Duran i Lleida Nascut a Alcampell, és l'home de CiU a Madrid, única plaça on a partir d'ara retindrà la seva influència


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia