Atacs reiterats contra la llengua i l'escola en català
En aquesta legislatura el govern espanyol ha efectuat sobrades maniobres contra un dels pilars històrics de l'especificitat catalana: la llengua i la seva presència normalitzada a l'escola. A través de la controvertida llei orgànica de millora de la qualitat educativa (la Lomqe, més coneguda pel nom del seu instigador, el ministre Wert) pretén arraconar l'actual sistema d'immersió lingüística a l'escola, que s'ha considerat un model d'èxit en l'educació del país durant els últims 30 anys.
Aquest mateix mes de juliol l'executiu espanyol va fer una volta més en les seves operacions contra la llengua i va aprovar el decret per poder cobrar a la Generalitat la factura de l'escolarització en castellà en aquells centres privats on els pares ho demanin. Aquest decret preveu passar un màxim de 6.057 euros de factura a les arques del govern català, perquè pagui la imposició del govern central d'escolaritzar en castellà. Una maniobra més que la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, no va dubtar a qualificar com un “abús de poder” per part del govern espanyol, més propi dels “pitjors anys de persecució de la llengua”.
El no-reconeixement de la llengua catalana no ha quedat, només, amb argúcies legals limitades al Principat. En els altres territoris de parla catalana –el País Valencià, les Illes Balears, la franja d'Aragó– el PP, a través dels seus governs autonòmics, s'ha dedicat, d'una manera o altra, a repetir les directrius de Rajoy i Wert, intentant apartar el català de l'escola i dels espais públics.
Des que el PP va tornar al govern d'Espanya, la llengua i el rebuig del model d'escola en català ha estat una de les seves grans obsessions. Tant és que durant aquest curs només 20 famílies catalanes hagin demanat rebre classe en castellà. Emparant-se en la doctrina constitucionalista, empeny l'escola catalana cap a una fractura ara inexistent.
Aquests atacs han rebut una contundent resposta de la societat civil. Al mes de juny la plataforma Som Escola va fer una manifestació al centre de Barcelona. També és molt remarcable la campanya d'oposició a les Illes Balears contra la llei d'educació del govern Bauzá o el moviment d'Escola Valenciana engegat al País Valencià.
4
