El Parlament força Pujol a explicar-se a la cambra
Tots els grups menys CiU signen la petició perquè l'expresident de la Generalitat comparegui per l'afer d'evasió fiscal
ICV vol una llei que permeti a la cambra revocar els drets dels expresidents
Tots els grups parlamentaris excepte CiU volen que l'expresident de la
Generalitat, Jordi Pujol, comparegui a la cambra per donar explicacions sobre els comptes bancaris que la seva família ha tingut a l'estranger durant 34 anys sense regularitzar. La petició, signada per tots els grups de l'oposició, es votarà aquest dijous en una junta de portaveus extraordinària.
A la petició anunciada inicialment per PP i Ciutadans s'hi han anat afegint tots els grups però fins ahir no estava clar que prosperés perquè ERC encara no havia pres posició. Ahir, el diputat republicà Oriol Amorós avançava que el seu grup també subscrivia la petició.
Agost o setembre
El fet que ERC s'hi afegeixi permet aprovar per majoria la petició perquè l'expresident comparegui al setembre, un cop s'iniciï altre cop el curs parlamentari, tenint en compte que aquesta setmana finalitza el període de sessions i que la cambra fa vacances a l'agost. La llei només obliga a comparèixer davant d'una comissió d'investigació i no davant d'una d'ordinària.
“Ens sentim tristos, decebuts, molt dolguts i indignats amb aquestes pràctiques”, afirmava ahir al Parlament el diputat republicà. ERC està satisfeta amb la retirada de totes les prerrogatives d'expresident que tenia Pujol i s'han mostrat partidaris d'encetar el debat sobre la modificació legislativa que demana ICV perquè sigui el Parlament, i no només el govern de torn, qui pugui retirar automàticament els drets als expresidents en cas que aquests faltin a l'honorabilitat.
Els ecosocialistes han entrat ja al registre del Parlament la seva petició de modificació de la llei dels expresidents. La proposta demana afegir un article a la norma que contempli que els “drets i prerrogatives” reconeguts a la llei puguin ser “revocats total o parcialment” si “ho aprova el Parlament per majoria absoluta”. L'article condiciona també aquesta decisió a una valoració que, prèviament, haurà de fer la cambra: “El Parlament haurà de considerar si es manté la concurrència d'honorabilitat en la persona de l'expresident atenent als fets que es coneguin o
es puguin constatar”, i que “a efectes de valorar aquesta decisió es podrà demanar la compareixença de l'expresident o la constitució d'una comissió d'investigació”.
CiU, en canvi, no firma la petició perquè considera que l'únic objectiu que persegueix és “fer llenya de l'arbre caigut”, en paraules del president del grup parlamentari de la federació, Jordi Turull, que, mencionant el cas Método 3 d'espionatge polític, afirma que alguns partits –en referència al PP i al PSC– tenen “credibilitat zero” per formular i defensar la petició.
Comissió d'investigació
Ciutadans no en té prou amb la renúncia de Pujol als seus drets com a expresident i avisa que, si no troba satisfactòries les explicacions de Pujol, demanarà una comissió d'investigació per saber si hi ha més implicats en el frau fiscal. La petició d'una investigació parlamentària ha estat descartada per la majoria de grups.
La CUP qualifica els fons ocults de Jordi Pujol de “frau fiscal, polític i moral” al país i li reclama que “per dignitat de país i democràtica” retorni els diners “que s'ha estat estalviant amb l'evasió fiscal” durant tres dècades, en paraules del diputat Quim Arrufat.
LES FRASES
Rosell i la caiguda d'un referent
“Que et caigui d'un dia a l'altre aquesta referència és dur”, afirmava ahir el president de la patronal espanyola CEOE, Joan Rosell. “Els que hem viscut tants anys en l'era pujolista no ens ho acabem de creure, perquè és una persona de referència per a moltes coses”, conclou. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, comprèn els ciutadans que estan “defraudats, dolguts i consternats” per les revelacions de Pujol, a qui recorda com un referent “ètic, moral i polític” per a molts catalans, no només nacionalistes. Per la seva banda, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, afirma que l'administració tributària ha d'investigar el cas i, en funció dels fets i les quantitats, també ho hauran de fer el ministeri fiscal i el poder judicial.