Política

Assumir responsabilitats

Nova estirada d'orelles de l'ONU al govern espanyol per no haver investigat les desaparicions forçoses durant el franquisme

L'insta a adoptar mesures per fer justícia a les víctimes

Esti­rada d'ore­lles de l'ONU al govern espa­nyol perquè no assu­meix les seves obli­ga­ci­ons amb els des­a­pa­re­guts del fran­quisme i els seus fami­li­ars. La cerca dels des­a­pa­re­guts no pot depen­dre de la feina o de la ini­ci­a­tiva dels fami­li­ars, sinó que ha de ser assu­mida com una obli­gació per l'Estat. “L'Estat espa­nyol té l'obli­gació inter­na­ci­o­nal d'assu­mir res­pon­sa­bi­li­tats sobre les des­a­pa­ri­ci­ons forçades durant el fran­quisme”, con­clo­uen les Naci­ons Uni­des. Unes res­pon­sa­bi­li­tats que fins ara no ha assu­mit, motiu pel qual l'ONU torna a esti­rar les ore­lles al govern espa­nyol per haver fet cas omís de les seves reco­ma­na­ci­ons en aquesta qüestió. I és que els experts en des­a­pa­ri­ci­ons forçades de les Naci­ons Uni­des des­ta­quen, en l'informe fet públic aquesta set­mana arran de la visita que van fer el setem­bre pas­sat a l'Estat espa­nyol, que Espa­nya no només té l'obli­gació inter­na­ci­o­nal d'assu­mir res­pon­sa­bi­li­tats, sinó també l'obli­gació d'apli­car “una política d'estat com­pren­siva, cohe­rent i per­ma­nent” perquè els fami­li­ars dels des­a­pa­re­guts puguin saber què els va pas­sar i recu­pe­rar les res­tes. I és que saber què va pas­sar és “un dret abso­lut d'acord amb la Decla­ració i una obli­gació que l'Estat espa­nyol ha de satis­fer d'acord amb el dret inter­na­ci­o­nal”, recorda l'orga­nisme inter­na­ci­o­nal. Arran del cas omís fet fins ara pel govern espa­nyol a les seves reco­ma­na­ci­ons, l'ONU dóna a l'exe­cu­tiu que pre­si­deix Mari­ano Rajoy un ter­mini de 90 dies perquè pre­senti un pro­grama de mesu­res per assis­tir les vícti­mes del fran­quisme. En aquest sen­tit, el mateix grup de tre­ball de l'ONU li fa una llista de reco­ma­na­ci­ons. En total, qua­ranta-dues.

Entre aquesta llista de reco­ma­na­ci­ons que els experts de l'ONU fan al govern espa­nyol des­ta­quen: donar més suport ins­ti­tu­ci­o­nal i finan­cer als fami­li­ars de les vícti­mes, crear una enti­tat que s'encar­re­gui de totes les qüesti­ons que hi tin­guin relació i ela­bo­rar un pla de cerca dels des­a­pa­re­guts com més aviat millor. En aquest punt, els experts de les Naci­ons Uni­des adver­tei­xen que, tenint en compte l'edat avançada de tes­ti­mo­nis i fami­li­ars, la recerca de la veri­tat i del para­dor dels des­a­pa­re­guts ha de ser una “pri­o­ri­tat imme­di­ata”.

Reco­ma­nen a l'exe­cu­tiu espa­nyol que inves­ti­gui d'ofici i jutgi totes les des­a­pa­ri­ci­ons forçades. Per això exi­gei­xen que s'eli­mi­nin “tots els obs­ta­cles jurídics interns que puguin impe­dir les inves­ti­ga­ci­ons judi­ci­als”. Li dema­nen també que creï un banc esta­tal d'ADN que reu­neixi les mos­tres genètiques de tots els casos denun­ci­ats de nens robats, ja que no hi ha cap regis­tre. D'acord amb la ins­trucció efec­tu­ada pel jut­jat d'ins­trucció penal número 5 de l'Audi­en­cia Naci­o­nal, se citen 30.960 fills de repu­bli­cans que hau­rien estat entre­gats a famílies que dona­ven suport al règim de Franco després que les seves iden­ti­tats hagues­sin estat supo­sa­da­ment can­vi­a­des en el regis­tre de l'Estat. Les reco­ma­na­ci­ons dels experts de les Naci­ons Uni­des no s'aca­ben aquí, van molt més lluny. També reco­ma­nen al govern espa­nyol que creï una comissió d'experts inde­pen­dents per deter­mi­nar la veri­tat sobre les vio­la­ci­ons dels drets humans durant la Guerra Civil espa­nyola i la dic­ta­dura. L'ins­ten, a més, a dotar de fons i recur­sos sufi­ci­ents la llei de la memòria històrica perquè es pugui apli­car i li dema­nen que vet­lli pel res­pecte a la llei que dis­posa la reti­rada d'escuts, insígnies, pla­ques i més objec­tes o men­ci­ons com­me­mo­ra­tius i d'exal­tació de la revolta mili­tar, la guerra i la repressió de la dic­ta­dura. El govern espa­nyol pot apli­car o no aques­tes reco­ma­na­ci­ons, ja que no són vin­cu­lants. En cas que opti, un cop més, per fer cas omís als experts de l'ONU en des­a­pa­ri­ci­ons forçoses, el govern espa­nyol sí que té l'obli­gació de res­pon­dre i jus­ti­fi­car quins són els motius que al·lega per no aca­tar les reco­ma­na­ci­ons que li fan.

30.960
fills
de republicans, segons cita un acte judicial, haurien estat entregats a famílies que donaven suport al règim.
114.116
pujaria
el nombre de desapareguts entre el 17 de juliol del 1936 i el desembre del 1951, segons un acte judicial.
2.831
fosses
comunes repartides en diferents punts del territori de l'Estat espanyol estan pendents de ser exhumades.

El museu de la memòria

En relació amb el Valle de los Caídos, els experts de l'ONU demanen a l'Estat espanyol que implementi les recomanacions de la comissió que va crear-se en relació amb aquest monument el 2011: que es retirin les restes del dictador i que el lloc es converteixi en un museu de la memòria. En la seva visita, els experts de l'ONU van rebre informació de les autoritats i també de familiars de víctimes, els cossos de les quals són en aquest monument. Al Valle de los Caídos es van traslladar més de 33.000 cossos. Nombroses restes van ser extretes de cementiris del front de batalla o de “fosses republicanes” excavades sense permís ni coneixement dels familiars. Per molts familiars, diu el document, resulta molt problemàtic que els seus parents siguin en un lloc religiós que no coincideix amb les seves creences i al costat dels cossos de Franco i José Antonio Primo de Rivera, els únics reconeguts pel seu nom.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia