Els pioners del 9-N

El 13 de setembre del 2009 es va fer la primera consulta independentista de la història de Catalunya. Un poble del Maresme, Arenys de Munt, va ser l'encarregat d'emprendre un procés impulsat per la societat civil que per primer cop va situar el sobiranisme al centre del focus mediàtic. Han calgut 5 anys perquè la votació iniciada a la batejada com la capital de l'independentisme se celebri en l'àmbit de Catalunya. Aquest va ser el primer pas decisiu cap al 9-N.

La idea de la celebració d'aquesta consulta va sorgir del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació i una moció presentada per la CUP. Els partits polítics van reaccionar de maneres molt diverses a aquest primer moviment. ERC, la CUP i SI es van lliurar al procés, mentre que Ciutadans i el PP s'hi van declarar en contra. CiU i el PSC, els partits més majoritaris en aquell moment a Catalunya, no van saber prendre partit en relació amb el nou panorama que es dibuixava a l'horitzó de la política catalana.

La jornada de la votació, emmarcada en un ambient festiu i reivindicatiu, va atreure independentistes d'arreu dels Països Catalans. La riera del municipi es va convertir per un dia en el centre de l'independentisme català. Desenes de mitjans, alguns dels quals internacionals, van seguir la consulta amb molta atenció i interès.

La votació va ser un èxit rotund. El 41% dels majors de 16 anys residents a Arenys de Munt van contestar a la pregunta:“Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea?” Un 96, 2% dels arenyencs hi van votar a favor, és a dir, 2.569 persones amb relació a 69 que hi van votar en contra i 29 que van fer-ho en blanc, un resultat rebut amb eufòria al poble.

L'èxit de la consulta d'Arenys de Munt es va estendre com una taca d'oli per tot el territori català. Cinc onades de consultes van fer que més de 500 municipis participessin en les consultes populars per la independència. Els resultats van ser molt semblants a tot el territori.

Però de totes aquestes onades de consultes democràtiques, la més important, sense cap dubte, va ser la que es va produir a la capital catalana. La consulta popular es va fer el 10 d'abril del 2010 a Barcelona, amb un 89,7% dels votants a favor de l'estat propi per a Catalunya.

Però aquesta primera onada de consultes també va tenir detractors. Grups d'ultradreta espanyola i organitzacions unionistes van intentar boicotejar les consultes populars sense èxit. El govern espanyol, presidit per Rodríguez Zapatero, tampoc no va veure amb bons ulls la celebració de la primera consulta. Després de l'intent fallit de prohibir-les, simplement van intentar minimitzar-ne el resultat. Tot i així, el resultat va ser una demostració de sobiranisme i de democràcia. La societat civil es va mobilitzar per primer cop i va posar la primera llavor de l'independentisme. Començava així un camí molt llarg per l'autodeterminació de Catalunya, que ens ha portat fins a la consulta del 9 de novembre.

La consulta d'Arenys de Munt