“Ser alcalde d'un poble petit s'ha tornat perillós”

Per un costat, d'alleujament. Penso, “home, alcalde, des del punt de vista normatiu el que vam decidir potser no encaixa ben bé, però no has comès cap delicte, que era del que se t'acusava'. D'altra banda, pena i sorpresa en veure que els fiscals es dediquen –per les raons que sigui– a perdre el temps amb coses tan petites. Una altra sensació dolenta que tinc és l'interrogant sobre què hem de fer els alcaldes d'un poble petit. Després del que he passat els darrers cinc o sis anys, penso que fer d'alcalde d'un poble petit s'ha tornat perillós. Et falten mitjans tècnics i econòmics, i moltes vegades actuem més amb bona voluntat i amb seny, en lloc de consultar cada dos per tres la llei de bases de règim local per mirar si el que fas està ben fet o no.

Tots els regidors –tant els de l'equip de govern com els de l'oposició– admetem que l'alcalde i els regidors tenim dret a cobrar unes quantitats –dins d'uns límits– per compensar la dedicació i la responsabilitat que tenim. Com s'ha de cobrar, això? Només es pot fer de dues maneres: o atorgant-nos un sou per dedicació, cosa que no poden fer els que ja tenen una retribució provinent de l'administració pública, o bé a través d'indemnitzacions per la feina que fas. Però resulta que, legalment, aquestes indemnitzacions només es poden percebre per assistència a òrgans col·legiats. A l'Ajuntament de Castellfollit, d'òrgan col·legiat només n'hi ha un, que és el ple. Què hem de fer? Crear més òrgans col·legiats, que provoquen una despesa per al municipi? I quan dic Castellfollit podria dir molts altres ajuntaments. Nosaltres vam optar perquè la indemnització a l'alcalde sortís del que cobren uns regidors de l'equip de govern i el que rep el grup municipal per assistència als plens.

Suposo que és perquè ja fa cinc o sis anys que estem en boca de la fiscalia per altres assumptes i, mediàticament, això ha tingut molt de ressò, un ressò que considero exagerat. Dono per suposat que el fiscal va actuar per iniciativa pròpia, però per saber les raons que el van empènyer a actuar contra la meva persona ens hauríem de trobar i sincerar.

Vaig haver d'anar a declarar a la caserna de la Guàrdia Civil de Girona. En l'aspecte personal em van tractar bé, van ser amables, però en el procediment sí que em vaig sentir maltractat i humiliat. Un cop la secretària i jo vam acabar de declarar, em van fitxar com si fos un criminal. Ara mateix, representa que tinc antecedents penals, tot i que suposo que, havent arxivat el cas, els retiraran. Em van agafar les empremtes i em van fotografiar a tort i a dret. Això em va afectar molt anímicament.

Sí, al setembre el farem. Deixarem passar l'agost perquè tot està parat i convocarem el ple a principis del mes que ve.

Podria contestar tant sí com no. Al final han respost. Mira, en l'estructura d'un partit polític, l'alcalde d'un poble petit ocupa la base de la piràmide, és l'últim de la fila. I els que estan a dalt de tot de la piràmide tenen altres qüestions més importants a resoldre que no pas els problemes de l'alcalde d'un poble petit. Però sí, al final em van donar el suport jurídic necessari perquè me'n pogués sortir.

En això també tinc sensacions contradictòries. Després de tant de temps penses que ja seria hora de descansar i que segur que hi haurà algú que podrà fer-ho millor o pitjor que jo i, si cal, ja n'aprendrà. Però, d'altra banda, vols seguir treballant per tenir un poble ideal on pugui conviure tothom. Ara mateix no sé què faré. Sóc militant de CDC i estic a les ordres del meu partit.