CDC assegura que la consulta “seguirà viva” tot i que el TC la impugni
El coordinador general de Convergència explica que un ajornament “molt excepcional” hauria de consensuar-se entre els partits a favor de la consulta
Josep Rull adverteix que immediatament després que es recorri la llei de consultes no es quedaran de braços plegats
El coordinador general de CDC, Josep Rull, ha defensat que la consulta sobiranista es realitzi el 9 de novembre, i ha assegurat que aquesta “seguirà viva” tot i que el Tribunal Constitucional (TC) la impugni o suspengui. Si més no, així s'ha pronunciat Rull després que la vicepresidenta del govern, Joana Ortega (UDC), hagi plantejat posposar la consulta si el TC la recorre, i que el coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol (UDC) i el conseller de Territori, Santi Vila (CDC), hagin manifestat que no es poden treure les urnes el 9N si s'impugna.
“La consulta es farà a l'empara d'una llei emanada d'un parlament legítim i democràtic, el Parlament de Catalunya”, ha subratllat Rull. Només ha previst que en el cas “molt excepcional” que hagi d'ajornar-se hauria de ser fruit d'un acord consensuat per tots els partits que donen suport al dret a decidir -CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP-.
Així, després de preguntar-li si una de les opcions que estudien és posposar la consulta si el TC la recorre, ha afirmat: “Això ja ho veurem. Ara, l'objectiu és el 9N i qualsevol decisió l'haurem de prendre tots els qui hem pactat la data i la pregunta. La força de l'èxit ha estat la unitat i la mantindrem durant tot aquest procés fins al 9 de novembre”.
Tot i això, ha advertit que, immediatament després que el TC recorri la llei de consultes o el decret de convocatòria, no es quedaran de braços plegats i continuaran “lluitant democràticament” per posar les urnes el 9N. Per aquesta raó, ha assenyalat que amb una eventual suspensió no s'acaba tot i aprofundiran en una sèrie d'accions com la de la defensa jurídica davant del TC, la de demanar empara internacional i a treballar “per substituir legalitat per legitimitat”.
Sobre si cal posar les urnes el 9N tot i que se suspengui, s'ha limitat a destacar que “les urnes seran legítimes perquè el poble de Catalunya voldrà que siguin legítimes, i es guanyarà aquesta legitimitat”.
L'endemà de la convocatòria
Rull també ha anunciat que, tot i que el TC la impugni, activaran la campanya electoral de la consulta “l'endemà” que es convoqui. Així, ha recordat que la futura llei de consultes recull que la campanya pot començar l'endemà de signar la convocatòria de la consulta i estableix un període, que ha de determinar el mateix decret, a partir del qual es pot fer en els mitjans públics.
Després de preguntar-li si la campanya pot realitzar-se malgrat que el TC la recorri, Rull ha estat explícit: “Sí, perquè és una campanya per la democràcia en si mateixa. Es pot fer i hi ha llibertat d'expressió, i això va més enllà de la pròpia llei”.
“No ens frenarem. Digui el que digui el TC continuarem explicant que volem votar el 9N i volem votar ‘sí-sí' perquè tenim un dret que és la llibertat d'expressió”, ha recalcat Rull, després de precisar que la campanya inclourà actes públics i edició de material, com en les campanyes electorals tradicionals.
Per al futur secretari general de CDC, la campanya és una oportunitat per fer un debat públic en què quedin exposades totes les posicions, també la de les del PP i C's, i els ha instat a aprofitar aquest “dret”, tot i que també al PSC.
“Estem ansiosos que Alícia Sánchez Camacho expliqui a la societat catalana perquè està en contra de la independència”, ha subratllat Rull, com va passar en el debat que s'ha fet la setmana passada entre el primer ministre escocès, Alex Salmond, i el cap de la campanya del ‘no', Alistair Darling. Segons el dirigent de CDC, cada partit podrà fer la seva respectiva campanya i ha confiat que els partidaris de la consulta -CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP- es conjurin per crear una de transversal i conjunta pel ‘dret a decidir'.
Sense tancar-se a cap possibilitat, davant de l'escenari que es votés i guanyés el ‘sí sí', ha argumentat que amb ERC, com a mínim, al govern, seria més fàcil la construcció d'un Estat català, la negociació amb el govern espanyol i la comunitat internacional: “Serà evidentment més fàcil fer-ho des d'un govern més ampli, compactat i fort, que no amb l'actual, concebut en una Catalunya autònoma”.
