Pujol engega una batalla judicial
Els advocats de la família denuncien la filtració dels comptes a Andorra i presenten un recurs a la rogatòria de Pablo Ruz
Hisenda manté que anirà “fins al final” del cas
Quan Jordi Pujol feia públic, el 25 de juliol, que durant més de tres dècades no havia regularitzat una herència milionària a l'estranger, afirmava que es posava a disposició de la justícia per a tot el que calgués. Això, però, no vol dir que no es defensi. I justament això és el que va fer ahir. Els seus advocats a Andorra presentaven poc abans que tanqués la batllia andorrana –el que a Catalunya ve a ser el jutjat de primera instància– una querella contra la persona que hauria filtrat la informació sobre els comptes familiars que tenien a Banca Privada d'Andorra i Andbank. La denúncia apunta a una persona en concret que podria ser un treballador d'una de les dues entitats, que és qui hauria fet públics detalls dels comptes corrents.
D'aquesta manera, la família engega una batalla judicial per la via penal contra aquesta persona –la identitat de la qual no ha transcendit– acusada d'haver comès un suposat delicte de vulneració del secret bancari. Amb aquesta maniobra els advocats tenen un objectiu clar: Andorra facilita dades a l'Estat espanyol des de fa anys, però la pròpia legislació andorrana preveu que, si hi ha filtracions d'aquest tipus, les entitats es puguin negar a facilitar informació clau en els processos judicials oberts, en aquest cas contra els Pujol. A més, si la justícia andorrana confirmés aquesta filtració, quedaria en dubte la fiabilitat dels sistemes de seguretat dels bancs. En tot cas, si es demostra que aquesta persona va revelar informació, es podria arribar a concloure també que l'entitat bancària per a la qual treballava és responsable civil dels fets. No obstant això, si els fets no es poguessin demostrar la denúncia podria quedar arxivada. Si bé la querella ha estat presentada en nom de la família, en els pròxims dies tots els seus membres –el matrimoni i els set fills– l'hauran de ratificar presencialment.
Un segon procés
Aquest, però, no és l'únic mecanisme del complicat engranatge judicial engegat per la família Pujol. L'altre front no és tant a Andorra, sinó a Madrid. Han presentat un recurs contra la comissió rogatòria que va enviar el jutge de l'Audiencia Nacional Pablo Ruz a finals de juliol a les autoritats andorranes. Aquest també reclama a les entitats financeres la informació sobre els comptes bancaris. El recurs es basa en quatre arguments. El primer és que la investigació de Ruz es basa en un document que va ser obtingut de manera il·lícita i, per tant, es tracta d'una prova “il·legal”. El segon és que el jutge no justifica la sol·licitud d'informació amb cap element que demostri que hi ha hagut suborn o tràfic d'influències. El tercer és que el que es pretén fer és un “escaneig global” de totes les activitats del matrimoni Pujol-Ferrusola a Andorra. I el quart és que es denuncia que la petició d'informació té una finalitat estrictament “política” i que té l'objectiu de posar traves al procés sobiranista de Catalunya. Aquest moviment, encapçalat pel bufet d'advocat de Cristóbal Martell –que ahir no va ser localitzat per aquest diari–, pretén saber què reclama exactament Ruz, sobretot en allò referent a Jordi Pujol Ferrusola, que és investigat pel jutge.
Pablo Ruz respon
El mateix jutjat andorrà on es tramita la rogatòria de Ruz ja havia demanat a l'Audiencia Nacional que li concretés els indicis sobre els suposats delictes que hauria comès Jordi Pujol Ferrusola. La rèplica que Ruz ja ha fet arribar a la batllia és que se li imputen presumptes delictes de blanqueig de capitals i contra la hisenda pública.
D'altra banda, ahir el Ministeri d'Hisenda va insistir que “arribarà fins al final” en la investigació del presumpte frau de Pujol a través de les actuacions que l'Agència Tributària havia iniciat abans de la confessió de l'expresident. Fonts del ministeri s'han remès a les declaracions que va fer el ministre del ram, Cristóbal Montoro, el 28 juliol, quan va assegurar que aquestes actuacions de l'Agència Tributària van motivar la confessió de l'expresident.
La figura de Jordi Pujol no para de rebre crítiques. Des de l'alcaldable de Barcelona pel PSC, Jaume Collboni, que vol que l'Ajuntament li reclami la medalla d'or de la ciutat, fins al PP, que acusa Pujol d'intentar protegir secrets que “ha sabut guardar” fins ara. Però les declaracions provenen de tot arreu. També de CDC. La nova portaveu del partit, Mercè Conesa, va marcar distàncies amb l'expresident de la Generalitat, en anunciar que acceptarien la seva baixa voluntària com a militant del partit, com fan amb totes les peticions que reben.
LA FRASE
Antifrau denuncia Manos Limpias
L'Oficina Antifrau de Catalunya es querellarà per calúmnies contra el sindicat ultradretà Manos Limpias, després que el seu secretari general, Miguel Bernad, assegurés que l'organisme ha mirat cap a una altra banda en el cas Pujol. El director d'Antifrau, Daniel de Alfonso, va fer aquest anunci ahir perquè el sindicat no s'han retractat. La querella –que portarà Josep Maria Fuster-Fabra– es presentarà al setembre per calúmnies, pel fet d'entendre que el sindicat atribueix a l'oficina un delicte d'omissió de perseguir delictes. “No vull cap indemnització, ja que si en volgués hauria denunciat per atemptat contra el meu honor; el que pretenc és vetllar per la imatge d'una Oficina Antifrau amb una trajectòria immaculada, no penso consentir res així de ningú”, va assegurar el director d'Antifrau. Ahir Bernad va tornar a insistir i va anunciar que demanaran a Mas i al Parlament la dissolució de l'Oficina perquè no ha investigat els casos importants de corrupció.