Mor Bourquin, president del Llenguadoc-Rosselló
Va crear l'eslògan ‘L'accent catalan de la République française' a la Catalunya del Nord
Refusava el catalanisme polític tot i ajudar iniciatives culturals catalanes com l'Òmnium i la UCE
El president del Llenguadoc-Rosselló, el nord-català Christian Bouquin, va morir dilluns al vespre a l'hospital de Sant Eloi de Montpeller, a conseqüència d'un càncer, a l'edat de 59 anys. Bourquin havia estat operat l'any 2011 d'una ablació de ronyó, però havia tornat ràpidament a l'activitat pública fins la setmana passada.
En transcendir el seu traspàs, el president de la República, François Hollande, va fer públic un comunicat de condol en què s'evoca “el gran compromís polític i l'admirable força de voluntat” de Bourquin.
Fill de família pagesa
Bourquin, fill d'una família pagesa de Sant Feliu d'Avall, al Rosselló, va començar la seva carrera política com a militant socialista succeint el seu sogre, fa vint anys, a l'alcaldia de Millars (on serà enterrat aquest divendres). Actualment estava divorciat i era pare de dos fills, als quals havia posat noms catalans. La seva projecció política a nivell estatal la va aconseguir havent succeït el controvertit Georges Frêche –de qui era el dofí polític– al capdavant de la regió occitanocatalana del Llenguadoc-Rosselló.
Abans, havia presidit el Consell General de la Catalunya del Nord (equivalent a una Diputació), que va aconseguir prendre al centredreta el 1998. En les instàncies estatals, a París, havia estat diputat a l'Assemblea del 1997 al 2002 i senador pels Pirineus Orientals (Catalunya del Nord) des del 2011. En aquest darrer mandat serà substituït per l'actual presidenta del Consell General nord-català, Hermeline Malherbe, també socialista. El seu darrer combat era contra el govern central d'Hollande i Valls. Refusava que el Llenguadoc-Rosselló que ell presidia a Montpeller quedés diluït en una macroregió amb capital a Tolosa del Llenguadoc, tal i com preveu la reforma per simplificar el mapa administratiu capitanejada pel primer ministre.
Premi Canigó
El novembre del de l'any passat, Bourquin va rebre el premi Canigó de mans del president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros i l'aleshores president de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), Jordi Sales. Amb el guardó, la UCE li reconeixien el “compromís personal i institucional amb les seves activitats al llarg dels anys” i també amb els estudis catalans de la Universitat de Perpinyà i amb el reconeixement del català a la Catalunya del Nord.
Les reaccions per la mort de Bourquin es van succeir al llarg de tota la jornada d'ahir. Moltes, de la família socialista. El diputat socialista nord-català, Jacques Cresta, es confessava “enfonsat”.
“Catalanitat, no catalanisme”
Christian Bourquin podia tractar de “bojos” els que proposen un acostament econòmic o polític amb Girona i Barcelona i l'endemà signar subvencions per a Òmnium Cultural o per a l'ensenyament del català a escoles públiques. Li agradava distingir entre “catalanitat i catalanisme”. Sentia enemistat pels líders catalanistes, que combatia políticament, però era, al mateix temps, un dels puntals a l'Estat francès a l'hora de defensar (i subvencionar) la Universitat Catalana d'Estiu de Prada del Conflent i els Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà. Es podia inventar la marca Sud de France per promoure els productes occitans i catalans, però batalla-va durant anys perquè a França es canviés oficialment la grafia ‘Canigou' per la correcta en català, Canigó.
En converses privades no amagava la seva admiració per Pasqual Maragall i la seva amistat amb Joaquim Nadal. El seu vicepresident a la regió, Marcel Mateu, va parlar en nom seu en la darrera edició de la UCE afirmant que “respectarem el que els catalans decideixin” sobre una possible independència.
