“Encara em queden coses per fer”

És que encara falten moltes coses per fer. Faltava endreçar i ara capçar aquest endreçament. Calen retocs i qüestions d'infraestructures que surten contínuament.

I tant. S'ha de fer coses. La gestió diària la podria fer tranquil·lament el secretari. És qüestió de tenir la ment oberta a l'entrada de noves idees per anar fent coses.

En la gestió municipal sempre es pot fer millor. Sempre queden coses per fer si tens clar com vols el poble. En 25 anys hi ha moltes coses que s'han modernitzat.

Ara l'independentisme farà que surti molta gent en molts pobles. Hi haurà una pugna molt forta. Nosaltres tindrem dificultats, però la lluita entre Convergència i Esquerra serà també molt forta. Això farà que hi hagi llistes.

Sí, i aquesta vegada no pinta diferent. Sembla que hi pot haver dues llistes. Benvingudes!

També amb deu o dotze vots amunt o avall hauríem pogut quedar 5 a 2. Nosaltres ens vam equivocar i no vam fer prou campanya i ells en van fer molta.

Ha canviat molt. Primer de tot, abans no teníem pressupost i ara tenim pressupost i no tenim diners. A més, a Torroella hem passat de 284 habitants a 750, gairebé el triple. Hi ha molta gent nova que veu les coses diferent. Els que vénen de la capital són més exigents. Però no tenim conflictes.

Molt més. Complicadíssim. Per a qualsevol expedient has de demanar 25 informes. És l'única comunitat autònoma on passa. Fora de Catalunya ho tenen més fàcil per muntar una empresa o un negoci.

Jo no sóc gens independentista. Sóc català i espanyol. Ho he dit sempre. Aquest argument no dóna la raó als independentistes. Al contrari. Els catalans ho fem més complicat que els altres. És molt més difícil muntar una empresa amb l'administració de la Generalitat que, per exemple, a l'Aragó. Ens ho compliquem.

Alguna vegada, amb l'oposició d'Esquerra Republicana, que eren uns mercenaris, fa tres legislatures. Només feien que dir mentides i mentides. Vaig pensar que més valia plegar, però al final vam presentar-nos i els vam fondre.

Quan tenia la central telefònica del poble la meva vida ja estava orientada a treballar pel poble. Aquesta era la meva il·lusió, i la continuo tenint! Amb 61 anys no tinc cap raó per canviar. Com que ho fas amb ganes i il·lusió la gent ho detecta i et torna a votar.

No teníem experiència, però teníem una gran feina al davant: no teníem aigua, ni clavegueram, ni enllumenat. Pels carrers hi havia quatre llums de la Segona Guerra Mundial! I teníem un problema molt gros: cada cop que venia el riu el poble se'ns inundava. I ho vam saber solucionar. Hem ordenat el poble, hem fet un pla general. Els objectius s'estan complint, però de feina, insisteixo, en queda molta perquè amb més calés moltes coses ja estarien fetes. Però s'ha de fer a poc a poc.