Ofensiva municipal pel 9-N
Un 70% dels ajuntaments convoquen plens per donar suport a la consulta del 9-N
Ahir, prop de 380 consistoris, entre els quals hi ha el de Barcelona, ja van fer aquest pas
El món local jugarà un paper clau en aquest esprint final cap al 9-N. Un 70% dels ajuntaments catalans han convocat plens extraordinaris per donar suport a la consulta del 9-N i també a la llei catalana que ha d'emparar-la. Ahir, més de la meitat d'aquests consistoris, entre els quals hi havia el de Barcelona, van celebrar aquesta sessió plenària i la resta ho faran al llarg dels pròxims dies. Una autèntica demostració de força en una setmana clau en què que el president, Artur Mas, signarà el decret de convocatòria i començarà el veritable embat amb l'Estat espanyol.
L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) han promogut la iniciativa i l'han batejada com la “gran setmana del compromís municipal” amb el 9-N. Fins a l'hora de tancar aquesta edició, s'hi havien adherit 665 consistoris, que representen un 72% de la població, les quatre diputacions i també diversos consells comarcals. Una llista que pot anar creixent.
La moció, que ha estat consensuada per les dues entitats municipals i CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, és la mateixa per a totes les poblacions i recorda que la consulta és una petició de la ciutadania i que els ajuntaments garantiran “la llibertat individual i el procés democràtic” facilitant tots els mecanismes per poder celebrar-la. En aquest sentit, matisen que la llei de consultes que el Parlament va aprovar divendres passat ha estat avalada pel Consell de Garanties Estatutàries i que, per tant, és plenament legal. El text serà remès a les institucions catalanes, espanyoles i europees.
A més, el 4 d'octubre hi haurà un gran acte en què els alcaldes que han aprovat la resolució entregaran les actes dels plens a Artur Mas. Segons els organitzadors, serà la concentració més “nombrosa” de batlles en democràcia. “El municipalisme està pendent del procés i vol col·laborar-hi”, va destacar el president de l'AMI, Josep Maria Vila d'Abadal, mentre que el seu homòleg de l'ACM, Miquel Buch, posava èmfasi en l'elevat nombre d'ajuntaments que participen en la campanya, fet que demostra que el 9-N“no és una dèria de quatre persones”.
La capital, Barcelona
La gran majoria d'aquests ens locals, un total de 379, van celebrar ahir la sessió extraordinària, i la imatge més destacada va ser la del Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, on el text es va aprovar amb 21 vots a favor –CIU, ICV-EUiA i Unitat per Barcelona– i 12 en contra –PP i PSC–. Altres plens que ahir van fer el pas van ser els de Vic, Balaguer, Reus, Sant Cugat o Figueres, entre d'altres, i també el de la Diputació de Lleida. Els consistoris de Girona, Tarragona i Lleida ho faran els pròxims dies.
Badalona, on governa el PP, és una de les places on es preveu que hi hagi més dificultats per organitzar el 9-N. CiU i ICV-EUiA portaran la moció al ple, però no està gens clar que prosperi. Les dues formacions van demanar ahir al PSC que s'hi sumi, però els socialistes van contestar que presentaran una moció alternativa per una consulta “legal”.
Precisament, el PSC és el partit que se sent més incòmode en aquest tsunami municipal. Per mostrar el rebuig al text, en la votació de Barcelona només van participar els tres membres de la direcció municipal i els altres vuit regidors es van quedar a la tribuna. Però en altres plens, com ara a la Diputació de Lleida, els seus representants van votar de manera diferent. Arran d'aquesta situació, els socialistes han contraatacat des del carrer Nicaragua i han repartit una moció pròpia entre els seus grups municipals perquè la puguin presentar. El document aposta pel diàleg i el pacte, i també avisa que, si la consulta no és acordada, “no es farà”. Tot i això, la portaveu del PSC, Esther Niubó, va reconèixer que cada poble té la seva “realitat” i que en alguns llocs els socialistes acabaran votant el text de l'AMI i l'ACM.
