Política

El nombre de municipis que donen suport a la consulta ja supera els 780

Representen el 82% dels consistoris i el 79% de la població de Catalunya

La Diputació de Girona i els ajuntaments d'Igualada i Mataró s'han afegit avui a la iniciativa

Un total de 782 ajuntaments catalans, el 82% del total, ja han celebrat o celebraran properament plens extraordinaris per aprovar la moció en suport de la convocatòria de la consulta del 9 de novembre i per facilitar-ne els recursos necessaris, segons l'Associació Catalana de Municipis (ACM).

Aquestes localitats sumen el 79% de la població, el que representa 5.948.572 persones. Està previst que el nombre de municipis augmenti després de la crida de la mateixa ACM i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) als seus adherits.

El text de la moció ha estat pactat per l'AMI i l'ACM i els partits CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP.

Aquest mateix dimarts al vespre s'ha afegit a la iniciativa l'Ajuntament d'Igualada, que ha aprovat la moció amb els 12 vots a favor de l'equip de govern (CiU i ERC), dels 5 regidors del PSC i de la regidora d'ICV. Els dos regidors del PP i el de PxC hi han votat en contra apel·lant a la “il·legalitat” de la consulta.

El ple de l'Ajuntament de Mataró també ha aprovat aquesta nit la moció de suport a la consulta del 9-N. Ho ha fet contra tot pronòstic gràcies a l'abstenció del PSC, després d'una hora i mitja de debat i després que la resta de grups hagin tombat una moció alternativa dels socialistes en què es demanava l'acord amb l'estat espanyol per poder convocar la consulta.

L'abstenció dels cinc regidors del PSC presents al ple –tres regidors no han assistit per motius personals– ha facilitat l'aprovació de la moció per majoria simple amb els onze vots dels regidors de CiU, ICV-EUiA i la CUP. En contra hi han votat el PP, PxC i un regidor no adscrit, que han sumat un total de vuit vots contraris.

Quasi unanimitat a la Diputació de Girona

La Diputació de Girona ha aprovat també avui gairebé per unanimitat la moció que expressa el suport del món local a la convocatòria del 9-N i perquè els catalans puguin “decidir lliurement el futur de Catalunya” a través d'una votació democràtica.

La resolució ha rebut els vots a favor de 24 dels 25 diputats que han assistit al ple d'aquest dimarts: 13 diputats de CiU –dos representants no eren al ple–, els 5 diputats d'ERC i sis dels set representants del PSC. Els socialistes han decidit donar llibertat de vot als seus diputats tenint en compte les “sensibilitats diverses” que hi ha dins el partit. Tot i això, finalment només l'alcalde de Blanes, Josep Marigó, s'ha desmarcat dels companys de partit i ha optat per l'abstenció.

L'alcalde de Blanes ha explicat que està a favor de la llei de consultes però que, a títol individual, no pot votar a favor de la convocatòria de la consulta perquè seria donar suport a president Mas que, al seu parer, ha portat Catalunya cap a un “carreró sense sortida”.

Moció desestimada a Rubí

A Rubí, en canvi, la iniciativa no ha prosperat a Rubí. El ple municipal ha desestimat la moció gràcies al vot de la seva alcaldessa, Carme Garcia (PSC)), després d'un doble empat. La moció ha obtingut un empat en una primera votació amb els vots favorables de CiU, ICV-EUiA, Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR) i del regidor del PSC Jaume Buscallà. La també regidora socialista Maria Mas s'ha abstingut. Després d'un breu recés s'ha repetit la votació i ha obtingut els mateixos resultats. Per aquest motiu, la normativa preveu que el vot de l'alcaldessa decanti la balança i és per això que la moció ha estat rebutjada.

Ple extraordinari a Tarragona el divendres o el dissabte

D'altra banda, l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha anunciat en una entrevista a RAC 1 que el ple extraordinari per debatre la moció de suport al 9-N se celebrarà “molt probablement” aquest divendres i, en qualsevol cas, “no passarà de dissabte”.

Ballesteros ha reiterat que la ciutat posarà totes les facilitats per celebrar la consulta i cedirà espais públics per votar, sempre i quan sigui es tracte d'una convocatòria legal.

Per això, ha lamentat “tal com està plantejada” la consulta “no es podrà celebrar” i s'ha mostrat novament partidari de la reforma constitucional com la millor sortida.

“El poble català ha de ser consultat, però hem de buscar les vies legals per fer-ho”, ha insistit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.