Del ‘Volem TV3' a la consulta del 9-N

Merit­xell Ros­selló era una nena quan el seu pare la por­tava pel barri de Cap­pont de Lleida a reco­llir sig­na­tu­res dels veïns en defensa de la cre­ació de TV3. Unes quan­tes dècades després, la Merit­xell Ros­selló recull fir­mes dels seus veïns a favor de la inde­pendència en la cam­pa­nya Signa un vot i és una de les voluntàries per a la giga­en­questa que orga­nitza Ara és l'Hora. L'acti­visme, doncs, li ve de lluny i per herència fami­liar, a aquesta pro­fes­sora d'història, res­pon­sa­ble de l'aula d'aco­llida de l'ins­ti­tut de Ponts (Noguera) i pre­si­denta de l'assem­blea local de l'ANC a Vall­fo­gona de Bala­guer, on viu. Però tot es va acce­le­rar farà uns qua­tre anys, i des de lla­vors que dedica mol­tes hores al volun­ta­ri­e­tat per la inde­pendència. “Va ser a par­tir de la con­sulta d'Arenys de Munt”, explica la Merit­xell. “Lla­vors uns quants veïns del poble vam deci­dir que esta­ria bé mun­tar una con­sulta popu­lar al muni­cipi, i ens hi vam posar.” Allà va començar tot. L'onada expan­siva d'Arenys de Munt va arri­bar a tots els racons del país, també en aquest petit poble gran­ger de la Noguera de poc més de 1.500 habi­tants. Es va cons­ti­tuir l'asso­ci­ació Vall­fo­gona de Bala­guer x la Inde­pendència, i es va començar a tre­ba­llar. “Ens van aju­dar d'Ivars d'Urgell, que esta­ven molt orga­nit­zats; també vam par­lar diver­ses vega­des amb en López Tena; ens van aju­dar molt, però a dar­rera hora només érem qua­tre per­so­nes mun­tant-ho tot i, al final, no ens vam veure amb cor de fer la con­sulta”, explica.

Però allò no la va frus­trar. I el caliu ja estava encès. L'any següent, amb vista a la Diada del 2012, uns quants veïns del poble van coin­ci­dir, tot xer­rant al bar de les pis­ci­nes, que molts hi volien anar i pot­ser val­dria la pena llo­gar un trans­port. Van acon­se­guir llo­gar-lo, i per pri­mer cop van par­lar amb l'ANC, ja que es van haver de coor­di­nar amb ells per apar­car el vehi­cle. “Aquell va ser el pri­mer con­tacte, van inter­can­viar telèfons i adre­ces de cor­reu electrònic, i allò va ser la lla­vor.” El juny següent, el con­cert del Camp Nou per la inde­pendència els va tor­nar a fer moure al poble, i aquest cop amb els del poble veí del Poal, on tenien una orga­nit­zació encara més madura. La Via Cata­lana, la van orga­nit­zar amb el Poal, i durant la tar­dor del 2013 ja es va cons­ti­tuir for­mal­ment l'ANC del poble.

Per a les cam­pa­nyes de Signa un vot, l'orga­nit­zació de con­ferències i actes fes­tius, i per a la V de la Diada del 2014, la Merit­xell i els seus com­panys de l'assem­blea ja han tre­ba­llat com a assem­blea local a ple ren­di­ment, tra­ient hores d'on es pot. “Som un grup de gent molt divers, hi ha gent de prop de 70 anys i joves de 25, i tan plu­rals com ho és la gent del poble”, explica la Merit­xell. No pot dis­si­mu­lar la “gran il·lusió” amb què està vivint aquest moment, i es declara opti­mista sobre la pos­si­bi­li­tat que es faci la con­sulta del 9 de novem­bre. No es mos­tra par­tidària de cap par­tit con­cret, però sí que dóna un vot de con­fiança als que estan sos­te­nint el procés i als seus pro­ta­go­nis­tes. “Sí que hi tinc con­fiança, me'n dóna molta, el pre­si­dent Artur Mas, que tot i que abans no era inde­pen­den­tista, o almenys això diuen d'ell, em sem­bla que ho està lide­rant molt bé”, diu la Merit­xell. Ella sí que era inde­pen­den­tista, “des de sem­pre”, i con­fia que ser­veixi per cons­truir un país millor per a tot­hom. “Una de les coses que més m'han emo­ci­o­nat de tots els actes que hem fet va ser un dia a Lleida, al car­rer Major, men­tre recollíem apor­ta­ci­ons per tirar enda­vant l'ANC; la gent que més donava era pre­ci­sa­ment la més tre­ba­lla­dora i la que veies amb menys recur­sos, i s'hi impli­ca­ven més que la resta.”