Artur Mas amb cueta i barba progre

S'imaginen vostès Artur Mas amb barba de modernet progre i recollint-se els cabells amb una cueta coquetona? Doncs a la premsa de Madrid sí. Podem i el procés català són els dos elements desestabilitzadors de l'statu quo de l'Estat i acaparen en conseqüència una gran part de l'articulisme d'ordre editat a Madrid. A El País, Enrique Gil Calvo parlava ahir de les mascarades de Podem i d'Artur Mas. Dels primers deia que són un “moviment messiànic predestinat a redimir Espanya del pecat original comès pels fundadors del règim de la Transició”. De Mas, que el 9-N farà “un recompte d'addictes”, una “selfie sobiranista per reforçar el frustrat narcisisme col·lectiu”. A El Mundo, Joaquín Leguina repassava els populismes europeus i acabava amb els que ara assetgen l'Estat.

En clau domèstica Pilar Rahola i Miquel Iceta se les tenien a RAC1 al voltant de Hitler i les plebiscitàries. Iceta insistia en el caràcter totalitari i exclusiu d'unes eleccions en clau de sí o no, i que s'havia limitat a fer història. Sovint, quan els polítics no fan política fan d'historiadors, i passa el que passa. Com quan els periodistes no fan de periodistes sinó d'agitadors electorals, amb informes de policies que no fan de policies. Amb una honestedat sorprenent, el director d'El Confidencial, Carlos Sánchez, deia que algun dia caldrà analitzar amb rigor les “filtracions interessades d'informes policials que es fan sense control policial per al consum de l'opinió pública”.