Reflexions sobre el futur
novetat ·
El Punt Avui recull en un llibre el contingut de les nou primeres trobades del cicle ‘Moment zero'
Es podrà adquirir amb el diari el cap de setmana vinent a un preu de 9,95 euros
al procés sobiranista
El cicle Moment zero, organitzat per l'entitat homònima, El Born Centre Cultural i aquest diari, va néixer ara fa un any com un espai de debat i reflexió sobre els diversos aspectes vinculats al procés cap a la independència. Amb aquest objectiu, per l'espai museístic del Born hi han passat personalitats de diversos àmbits que han donat el seu punt de vista sobre aspectes tan diversos com ara les infraestructures, el sistema judicial, la cultura, l'àmbit religiós i el marc legal que empara la majoria de catalans que tan decididament han apostat pel dret a decidir. Els índexs d'assistència a les trobades i la presència de cada cop més mitjans són una mostra de l'interès creixent per un cicle que no s'atura i que tindrà continuïtat en els pròxims mesos, tal com va anunciar el director del diari, Xevi Xirgo, dijous passat en la presentació de la conferència de l'últim convidat al Moment zero, el jurista i president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver i Pi-Sunyer.
Coincidint amb el primer aniversari de la creació del cicle, i donant compliment al que el president del Grup Hermes, Joaquim Vidal, va anunciar el 28 d'octubre del 2013 en la presentació de la conferència inaugural, El Punt Avui publica un volum amb el contingut de les onze primeres conferències del cicle. El llibre, de 144 pàgines, es podrà comprar el cap de setmana que ve amb el diari i amb L'Esportiu. L'empresa ha volgut fer coincidir la publicació amb unes dates absolutament històriques per al procés sobiranista. Els lectors que ho vulguin, també podran fer-se'l enviar a casa amb un sobrecost de 4,05 euros.
Les conferències del cicle Moment zero consisteixen en un dinar col·loqui i se celebren a la sala Moragues d'El Born Centre Cultural. El primer a intervenir-hi va ser el director de la càtedra Lideratges i Governança Democràtica d'Esade, Àngel Castiñeira, que a més és membre del CATN. No és l'únic ponent vinculat a un òrgan creat pel govern català amb l'objectiu d'analitzar totes les alternatives jurídiques sobre la transició cap a un nou estat i, al mateix temps, avaluar els diversos aspectes que cal tenir en compte a l'hora d'analitzar-ne les estructures. També en formen part el sociòleg Salvador Cardús, que va intervenir en el Moment zero per parlar del canvi d'usos horaris que proposa associar a la independència; l'economista i expert en infraestructures Germà Bel, i el ja esmentat Carles Viver i Pi-Sunyer, protagonista de la trobada celebrada aquest mateix dijous.
Figures de primer ordre
Més enllà dels membres del CATN, en el cicle també ha destacat el discurs de l'abat de Montserrat, Carles Soler; el del líder de la UGT, Josep Maria Àlvarez; el del magistrat de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal; el del president del Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya, Miquel Sàmper; el de l'escriptor Albert Sánchez Piñol; el de la productora i presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola; el de la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, i el de la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell.
La desena trobada del cicle Moment zero se celebrarà el dia 25 de novembre i hi participarà el secretari d'Universitats, Antoni Castellà. L'objectiu serà analitzar les perspectives de la independència en un àmbit fonamental per a qualsevol societat: l'educació. En els pròxims dies, com s'ha anat fent fins ara, el diari informarà de l'obertura del termini de reserves.
De la declaració d'intencions a la d'independència
El màxim coneixedor del full de ruta jurídic cap a la independència, el catedràtic de dret constitucional i president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), tancava aquest dijous la darrera de les conferències. Viver exposa la ruta que proposa el Llibre blanc del CATN. Tot i donar per fet que l'Estat tancaria les portes a la consulta, s'havia de demanar al Congrés, s'havia de pactar i fer publicitat amb antelació de la data i la pregunta, s'havia d'aprovar la llei de consultes i signar el decret de convocatòria. Els nos i les impugnacions repetits de Madrid són raons amb què el Parlament es carrega per abordar el futur del procés: una majoria parlamentària que faci una declaració solemne de creació de l'estat català. S'obriria una fase de mesos per fer campanya a la UE i als organismes internacionals mentre es creen les estructures d'estat i s'ofereix una negociació a Madrid. Només al final arriba la declaració d'independència.
Declaració del TC inconstitucional contra la sobirania
El magistrat de l'Audiència de Barcelona afirma que la sentència del TC que anul·la part de la Declaració de Sobirania del Parlament és inconstitucional. El 2004, el TC va rebutjar el recurs del PP contra el Parlament basc per tramitar el pla Ibarretxe perquè no era “resolució, disposició o acte”. El 2014 sentencia en sentit contrari sense motivar-ho.
Una nació anterior a l'Estat espanyol que té dret a decidir
L'abat de Montserrat recorda que els bisbes catalans van assenyalar el 1985 a Arrels cristianes de Catalunya que Catalunya és una nació “anterior a la formació de l'Estat”, un text ratificat pel Vaticà el 1995. Reconegut això, tota nació té dret a decidir i el Vaticà sol reconèixer els nous països independents.
Una justícia nova, àgil i descongestionada per a un país nou
El president del Consell de l'Advocacia Catalana defensa una renovació de la justícia per fer-la més ràpida i flexible: “Hem de parlar d'una justícia justa. Si és lenta, no és justa.” Potenciar l'arbitratge i la mediació com a alternatives a la via judicial serviria per descongestionar-la. La justícia s'ha d'agilitzar i s'ha d'apropar representativament al territori.
La construcció del país serà més difícil que la reivindicació
El sociòleg i membre del CATN avisa que la fase “de construcció serà més arriscada que la de mera reivindicació, perquè serà el resultat d'una lluita ara sense adversari exterior i en què l'enemic serà sobretot a l'interior”. En aquest sentit, Cardús avisa que la “desconfiança en nosaltres mateixos” és el principal enemic.
La gent està cansada de resistir i ara el que vol és un país normal
La presidenta d'Òmnium Cultural parteix de les conclusions a què ha arribat una majoria de catalans. Que a Espanya ja no hi ha lloc per a ells, que s'han cansat de resistir i ara el que volen és un país normal. Quant a la reversibilitat del procés, Casals deixa clar que s'ha acabat la por i que no s'ha arribat tan lluny en el camí sobiranista per ara retrocedir.
Ja no toca dir que no ens deixen fer, sinó dir què volem fer
Sempre que els catalans han tingut un respir, ha ressorgit el moviment d'emancipació nacional, defensa la productora i cineasta Isona Passola. La independència ja no és un objectiu possible, sinó probable i desitjable per a una majoria dels ciutadans. Cal combatre els temors: economia, corrupció i quedar fora de la UE.
La ‘conxorxa del BUP' és demòcrata i no tem la dictadura
L'escriptor i antropòleg desmenteix amb humor els auguris de “fractura social” que es fan des dels despatxos sobre Catalunya. Perquè el procés el lidera la “conxorxa del BUP”, una generació d'entre 40 i 50 anys, educada en democràcia, que no tem la dictadura i que sap que té una oportunitat històrica. Només cal que la majoria social perseveri.
Planificar el que es necessita i no pas el que té el veí
Als països que tenen èxit, les infraestructures es planifiquen segons les necessitats i es té en compte per a què s'utilitzaran. Per contra, a l'Estat espanyol, i també a Catalunya, es vol el que té el veí. La diferència estructural entre Espanya i Catalunya és que la primera ha de sufragar les infraestructures amb diner públic i a Catalunya ho poden fer els usuaris.
Els ciutadans de Catalunya decidiran el seu futur
El secretari general de la UGT de Catalunya defensa que els ciutadans de Catalunya acabaran decidint el seu futur polític: “De consulta, n'hi haurà, perquè el poble vol. I quan un poble vol, ningú li pot treure el dret a decidir.” Pel que fa a la legalitat o no de la consulta, el líder sindical defensa que, “des del punt de vista civil”, aquesta dicotomia no té sentit.
Que el món sàpiga que el govern espanyol impedeix la consulta
En la primera conferència, el 28 d'octubre de l'any passat, el director de la càtedra Lideratges i Governança Democràtica d'Esade defensa que si la consulta no es permet, com ha estat el cas, Catalunya ha de fer conèixer a tot el món que l'Estat no ha permès als catalans anar a les urnes. L'Estat viu un moment preconstituent i qui no s'hi adapti serà esborrat.