Cal un torsimany...

Raimon va dedicar a l'escultor Andreu Alfaro la cançó Torsimany de metall. “Andreu, amic, torsimany de metalls d'on ha vingut la força i la vida que retrobem en la teva escultura.” Un torsimany era un traductor que servia d'intermediari entre persones de llengües diferents. Era una persona capaç de transmetre les idees d'una llengua de manera oral a una altra sense traduir literalment.

Amb permís de Raimon i de l'escultor Andreu Alfaro. Quan Joan Rigol va acceptar presidir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, vaig escriure en aquest diari que era el torsimany del procés a Catalunya. Bona feina, la de Rigol, a l'hora de posar d'acord des d'alguna patronal catalana fins a la Unió de Pagesos i els partits polítics pro consulta amb el govern.

Ha passat el 9-N i ara cal més que mai la figura del torsimany. Una àmplia majoria de CiU no vol avançar eleccions. Creu que el millor termòmetre seran les municipals i que ara cal lliurar el pressupost al Parlament perquè l'aprovi abans de final d'any. Fer retocs de consellers, preparar les municipals i treballar en les anomenades estructures d'estat de cara a una possible independència. ERC demana eleccions avançades i la declaració unilateral d'independència. Per tant, cal que algú faci d'intermediari entre els dos partits que des de tota la vida es miren amb recel i de reüll malgrat les amistats en l'època d'Heribert Barrera i les desamistats en les etapes del tripartit.

També cal buscar un torsimany per obrir el diàleg entre el govern català i l'espanyol. La Generalitat té les arques ofegades. Fonts de la conselleria d'Economia indiquen que només hi ha diners a la caixa fins al mes de març i que la situació és d'una forta perillositat per al dia a dia financer de la Generalitat.