El PP continua pressionant per la querella del 9-N
El dirigent De la Serna insta la fiscalia a actuar amb celeritat
Torres-Dulce diu que no ha pres cap decisió
El PP va passar per alt l'apel·lació de Mariano Rajoy a fer-se l'orni davant la querella que prepara la fiscalia de Catalunya amb la supervisió del fiscal general de l'Estat contra Artur Mas i altres membres del govern pel 9-N, i ahir va insistir a reclamar que s'actuï amb “celeritat” perquè consideren que no poden eternitzar-se. El portaveu popular en la comissió Constitucional del Congrés, Pedro Gómez de la Serna, assegurava: “La meva opinió és que en el cas que hi hagi hagut delicte, el procés s'ha d'obrir com més aviat millor.”
La posició d'aquest dirigent, expressada a la cadena SER, contrastava amb l'actitud que va mostrar el dia abans el president espanyol, que va defugir parlar de la querella i es va limitar a subratllar que ell no havia donat cap ordre al fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce. També el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, es va mostrar més caut del que és habitual i, davant la imatge internacional que es donaria amb la denúncia, destacava que “la llei és igual per a tothom”.
L'objectiu de La Moncloa era espolsar-se les crítiques sobre possibles ingerències en la tasca dels fiscals, sobretot perquè l'endemà del 9-N va ser la dirigent catalana Alícia Sánchez-Camacho l'encarregada de donar detalls sobre el contingut de la querella i fins i tot li va posar data: s'havia d'haver presentat dimarts passat. Diverses entitats judicials han criticat aquesta pressió i ahir se sumava a la censura Joaquim Bosch, portaveu de Jutges per a la Democràcia, el qual va considerar positiu que no s'hagin doblegat als interessos dels populars per accelerar-la, i alhora mostrava els dubtes sobre el fet que del 9-N es derivin responsabilitats penals. “És més que discutible”, reblava.
La fiscalia superior de Catalunya continua treballant en la querella i la seva presentació s'ajorna, com a mínim, fins a la setmana vinent. I és que cada cop hi ha més fiscals catalans que dubten de la seva viabilitat jurídica. A més, hi ha hagut força fricció entre les fiscalies de Barcelona i Madrid pel contingut i l'abast del text. Ahir mateix, Torres-Dulce refredava les expectatives i hi afegia que no hi havia “cap novetat” i que, en tot cas, prendria la decisió sobre l'impuls de la querella quan conegui el parer definitiu del fiscal català.
