Mas busca aliats

El president de la Generalitat va començar ahir a intentar respondre la pregunta que es fa molta gent: “I ara què? Què s'ha de fer després del 9-N?”. Mas es va reunir amb els líders sobiranistes per buscar aliats tant en la seva cursa pel dret a decidir com pel que fa al pressupost que el govern vol entrar al Parlament les pròximes setmanes. Va ser, però, una primera presa de contacte, perquè els possibles acords definitius es van ajornar fins passat el dia 24, quan està previst que Mas presenti el seu full de ruta al Palau de Congressos. Una de les principals conclusions d'ahir és que les posicions entre CiU i ERC estan, a hores d'ara, molt allunyades i que el divorci és evident.

Les trobades es van fer a la seu del legislatiu i el primer a passar pel despatx de Mas va ser el president d'ERC, Oriol Junqueras. El republicà hi va anar amb la seva proposta per assolir la independència sota el braç, que havia presentat el dia abans amb el suport d'una seixantena de personalitats i que té com a punts nuclears la celebració d'eleccions constituents, un govern de concentració i una constitució catalana ratificada per la ciutadania. És per això que va tornar a demanar al president que es convoquin els comicis com més aviat millor, una possibilitat que l'executiu manté congelada. “En el que sí que estem d'acord tots dos és que caldrà fer unes eleccions per fer un pas endavant”, va indicar Junqueras, que va reiterar que el més important és arribar a enteses programàtiques entre les diferents forces abans que una llista unitària. CDC, però, insisteix que cal una candidatura consensuada i amb Mas com a cap de cartell.

Pel que fa al pressupost, ERC va avisar que no estan disposats ni a aprovar ni a abstenir-se en uns números que suposen “uns 4.000 milions d'euros de retallades”. No obstant això, el republicà va deixar clar que, si els comptes del 2014 es prorroguen, la paga extra dels funcionaris es pot recuperar igualment a través de modificacions de crèdit o prioritzant les despeses. Per exemple, una proposta seria endarrerir un cert temps el pagament del 5% als grans proveïdors i així hi hauria liquiditat per poder afrontar la qüestió dels treballadors públics.

Just en finalitzar la trobada, Junqueras va assegurar a la premsa que hi havia hagut una bona “sintonia” amb Mas, però que en realitat no s'havia avançat gens ni mica, i fonts republicanes ressaltaven en privat que el resultat havia estat força dolent i que l'únic que interessa a CDC és encapçalar una candidatura unitària. Tot i això, l'estratègia d'ERC, a partir d'ara, serà posar bona cara i evitar cap retret públic a CiU o el president.

Després de Junqueras, va ser el torn del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que les últimes setmanes ha allargat la mà a Mas i que prova de tornar a agafar aire en la política catalana després del trencament de l'acord d'estabilitat CiU-ERC. El pacte més plausible entre el govern i el PSC podria ser el pressupost, però Iceta va afirmar que no en van parlar durant la reunió. A més, va negar que hi hagi negociacions en ferm en aquest àmbit, tot i que va alertar que no oferiran cap xec en blanc al govern i que el seu vot aniria lligat als quatre objectius polítics que ahir sí que va exposar davant del president: rellançament de l'economia i creació de llocs de treball, protecció de l'estat del benestar, regeneració política i un nou acord amb la resta de l'Estat espanyol que ens “permeti votar”. Per Iceta, la clau que podria desllorigar la crisi entre Catalunya i la resta de l'Estat seria la reforma federal de la Constitució i un diàleg constant entre totes les parts implicades. El socialista també es va mostrar partidari d'esgotar la legislatura, però sospita que Mas no ha pres encara cap decisió sobre aquesta qüestió.

El coordinador general d'ICV, Joan Herrera, igual que Iceta, va defensar que els comicis no s'han d'avançar i va posar èmfasi en el valor que tindria una consulta legal. Segons l'ecosocialista, que en l'entrevista amb Mas va estar acompanyat de Joan Mena (EUiA), unes eleccions mai no poden substituir un referèndum perquè la llei d'Hondt impedeix que es pugui fer la lectura una persona, un vot. Per tant, va rebutjar la proposta que va fer dimarts Mas en el sentit que, si Rajoy no autoritza una consulta de “veritat”, aquesta es faria igualment a través d'unes plebiscitàries. Per fer viable el referèndum, Herrera va plantejar que es busquin espais de confluència en l'àmbit estatal, amb organitzacions com ara IU o Podem, i internacional. ICV va tornar a desmarcar-se de la unitat amb CiU, encara que va subratllar que el consens es podria articular amb les esquerres basant-se en el dret a decidir, la justícia social i la lluita contra la corrupció.

David Fernàndez (CUP), per la seva part, va avisar el president que la sortida a aquest conflicte són unes eleccions “immediates i constituents”, i que l'única llista àmplia seria la d'una esquerra transformadora a favor de la independència, la pobresa zero i l'eradicació de la corrupció. La CUP va reconèixer que ERC comparteix aquests “espais de reflexió”, però va descartar concórrer-hi plegats en uns comicis.

Mas va acabar la tanda de contactes amb Ramon Espadaler (UDC) i Josep Rull i Jordi Turull (CDC). El dirigent socialcristià va apostar per exhaurir la legislatura però no a qualsevol preu, mentre que Rull va anunciar que hi ha contactes al més alt nivell amb Unió per “sincronitzar” el camí després del 9 de novembre.