La progressia aristocràtica de Cayetana

Cayetana de Alba va celebrar el 1947 les seves primeres núpcies davant l'altar major de la catedral de Sevilla amb l'aristòcrata Luis Martínez de Irujo, el món va assistir a l'última gran boda feudal i també a una de les més cares. El duc d'Alba no va estalviar en els fastos, ni en el vestit ni en la lluna de mel d'un casament beneït per l'exiliada família reial espanyola, però les cròniques del moment no obliden assenyalar que també es van servir 1.000 dinars per als pobres de la ciutat i es va fer un suculent donatiu a l'alcaldia per repartir entre els necessitats. Durant la resta de la seva vida d'adulta, Cayetana va continuar esgrimint aquesta actitud generosa amb les causes en què creia, ja fos el salvament d'un burro o donacions a confraries dels seus estimats gitanos. Si a això hi sumem la seva manera de viure la vida lliurement (tot i considerar-se catòlica i renegar del divorci), la vestimenta d'aires hippies, el fet que sempre ha preferit un bon quadre abans que un gran cotxe i el seu afecte per Felipe González, no és difícil caure en el parany de catalogar-la com una dona d'esquerres. Seria una latifundista marxista? Res més lluny de la realitat, òbviament. Susanita deia al còmic de Mafalda que quan fos gran faria sopars amb caviar entre les amigues per comprar farinetes als pobres. No és el cas, perquè a la duquessa les festes no li importaven gens ni mica, però la seva filosofia de vida tampoc no era la de Podem. Tenia clar el seu estatus de gran d'Espanya, i tot i així va saber guanyar-se el poble de manera natural: ho feia sortint a l'Hola, ballant davant tothom el dia del seu desitjat casament amb un home jove que no era sant de la devoció dels fills, confessant que es penedia de no haver-se deixat retratar nua per Picasso, conservant el patrimoni artístic heretat en molt bon estat, dient que feia l'amor cada nit amb Jesús Aguirre quan els rumors qüestionaven la sexualitat de l'exjesuïta que va ser el seu segon marit… Geni i figura.