Un compte enrere ple de sotracs

El compte enrere de les eleccions municipals que toquen d'aquí a mig any és costerut i empedrat, a més d'incert. Costerut perquè la crisi persisteix i els ajuntaments són la primera línia de les administracions, la que més directament es relaciona amb el ciutadà castigat a passar per aquest llarg i estretíssim coll d'ampolla econòmic; empedrat per l'aposta recentralitzadora de Mariano Rajoy, que constreny el marge de maniobra dels consistoris mitjançant la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL), i incert perquè en el terreny de la dimensió desconeguda i judicialitzada per la qual ara transita la política catalana (i l'espanyola), s'haurà de veure si hi haurà abans eleccions catalanes o municipals, i també en quin grau el marc general contaminarà els comicis locals.

Aquests tres eixos vertebren les preocupacions que van expressar els cinc alcaldes sobiranistes convocats en la primera sessió del curs d'Alcaldes.eu, el cicle que coorganitza aquest diari, i que els propers mesos copsarà el pols preelectoral. Ahir tocava el torn a l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa; la de Figueres, Marta Felip; la de Calella, la també senadora Montserrat Candini, i els alcaldes de Sant Feliu de Llobregat, Jordi San José, i de Caldes de Montbui, Jordi Solé.

El compte enrere, però, no arrenca necessàriament ara. “La campanya electoral comença l'endemà de les eleccions, i es fa amb la feina del dia, amb la gestió diària”, va al·legar Conesa. L'alcaldessa de Sant Cugat va explicar que la fórmula amb què ha afrontat l'època de vaques magres sembla senzilla, però no ho és: estalviar, no només prescindint d'inversions sinó també optimitzant la despesa, per poder destinar aquest estalvi a polítiques educatives, socials i d'oportunitats per a empreses que creïn llocs de treball. Per la seva homòloga de Calella, si una cosa bona ha tingut l'atzucac econòmic ha estat “l'oportunitat que ens ha donat per repensar i millorar l'eficiència”, per aprendre a racionalitzar molt més els diners públics”. Per força els pengen, que diu la dita.

La fórmula santcugatenca és, en línies generals, compartida. En la mateixa línia, Marta Felip constatava que el pressupost de l'Ajuntament de Figueres “ha virat del que en el mandat anterior eren inversions a polítiques socials”, i que ara “el tauler de joc és completament diferent del de fa quatre anys”. En tot cas, el repte del proper mandat seguirà sent el d'aquest, va avançar Jordi San José: pal·liar els efectes de la crisi i evitar la fractura social.

A les dificultats del viratge, i les mans i mànigues que cal fer per sortir-se'n, cal sumar-li les dificultats afegides que suposa el compliment dels requisits estatals, de la prohibició de fer dèficit a la pèrdua de competències que comporta la LRSAL, entre les quals, les que fan referència a àmbits assistencials com la sanitat, l'ensenyament i els serveis socials. La primera línia, clama el món municipal, ha estat desarmada. “És un atac que genera incertesa competencial”, protesta Solé. L'alcalde de Caldes recorda que “la màquina de generar dèficit és el govern espanyol; qui no en genera són els ens locals”. Els cinc alcaldes consultats ahir tenen una posició unànime en aquest punt. La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, que va obrir i tancar l'acte, va recordar que el Parlament cuina ara una llei de governs locals –i una de finances locals– que vol ser tallafocs davant la norma estatal. Això, al seu torn, probablement obrirà un altre front competencial en la pugna entre els governs català i espanyol que monopolitza el debat polític.

Sobre si la pugna també marcarà les municipals com ja va fer amb les europees del maig, la posició dels cinc ponents és la mateixa: tots comparteixen que evitar-ho serà molt difícil, però mentre que Conesa, Candini i Felip, totes de CiU, diuen preferir unes municipals en clau municipal, opció compartida amb San José, d'ICV, l'alcalde de Caldes (ERC) advoca pel contrari: “Seran una magnífica oportunitat per reforçar el procés a la independència.”