Madrid entrega la querella més agressiva
La fiscalia presenta la denúncia contra el president i les conselleres Ortega i Rigau
Afirma que van desobeir i usurpar el TC, van malversar fons i van prevaricar
Després de dues setmanes d'amenaces polítiques i de divisió jurídica a la fiscalia, finalment, ahir, a dos quarts d'una del migdia, la Fiscalia General de l'Estat va presentar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i les conselleres de Governació i d'Ensenyament, Joana Ortega i Irene Rigau, pel procés participatiu del 9-N. A tots tres, la fiscalia els acusa de quatre delictes: desobediència i usurpació de funcions al Tribunal Constitucional (TC), malversació de fons públics i prevaricació.
En la querella, signada pel fiscal superior de Catalunya, la fiscalia espanyola desgrana en trenta planes els arguments jurídics contra Mas, Ortega i Rigau, i demana al TSJC que els citi a declarar com a imputats. Els delictes, com les lleis, estan subjectes a interpretació, i la fiscalia de Madrid, que es recolza en resolucions del Tribunal Suprem, en fa la seva:
Desobediència
La Fiscalia Superior de Catalunya, i la mateixa Generalitat, coincideixen a afirmar que el president Mas i les conselleres no van cometre cap delicte de desobediència a les dues resolucions del TC –especialment la segona, del 4 de novembre, que suspèn tots els actes preparatoris del procés participatiu des del 31 d'octubre– perquè no hi ha una ordre directa i clara del tribunal.
Per la Fiscalia General de l'Estat, però, no és imprescindible el requisit del requeriment per desobeir un tribunal. Hi exposa que les dues providències del TC “no eren de naturalesa pura, sinó un mandat de no fer”. Hi afegeix que “no és necessari que la negativa a complir la resolució sigui expressa”, i que “la concurrència d'un requeriment personal no apareix reflectida en la tipicitat ni es desprèn de la jurisprudència del Suprem”. Conclou que “el caràcter obert de la negativa dels querellats a donar compliment a la resolució de suspensió emanada del Constitucional és manifest”.
Malversació de fons
Tot i que es van gastar diners públics per al 9-N, la majoria de juristes, la fiscalia de Catalunya inclosa, afirmen que no es compleix un requisit necessari perquè hi hagi malversació de fons públics com és el fet que els diners no van anar a la butxaca del president ni de les dues conselleres ni a tercers.
La fiscalia espanyola, com en la desobediència, no hi veu obligat aquest requisit. “S'han realitzat despeses no per fer un acte contrari a dret, sinó constitutiu de delicte”, i afegeix: “El tipus penal no requereix l'enriquiment de l'autor, sinó en tot cas la disminució il·lícita dels cabals públics.” La fiscalia hi recull que es van gastar diners en el web de participació, en ordinadors, en l'obertura d'escoles, en el fet d'haver fet anar agents dels Mossos a treballar el 9-N, en campanyes publicitàries que “voregen els nou milions”, i en la comanda de sis milions de paperetes i urnes de cartró que “voluntàriament van fer presos de Ponent en jornades de dotze hores de feina”.
Prevaricació
En la querella, la fiscalia manté que per “patrocinar” el procés participatiu el govern de la Generalitat “va dur una continuada activitat administrativa destinada a donar suport material i personal al procés suspès.” De Rigau, detalla que va enviar correus electrònics als directors d'escola perquè facilitessin l'obertura de centres. D'Ortega, que el 9-N va donar els resultats de participació en un centre “amb l'escut de la Generalitat”. I, de Mas, que després de votar va assumir tota la responsabilitat del 9-N.
Usurpació
Per la fiscalia catalana, hi hauria pogut haver desobediència o usurpació d'atribucions judicials el 9-N, però considera difícil els dos delictes alhora. Per la fiscalia espanyola, sí que és possible. “Els querellats amb les seves decisions i actes van obstruir la vigència dels mandats del TC en una part del territori nacional”, a Catalunya.
En resum, per la fiscalia espanyola, “el procés participatiu del 9-N no va ser sinó la realització, per altres mitjans, del designi original de celebrar una consulta de naturalesa materialment referendària igualment suspesa pel TC”. Ara tindrà la paraula un tribunal del TSJC.
Si són imputats, al tribunal
La primera diligència a practicar que sol·licita la fiscalia al TSJC és que citi els tres querellats a declarar com a imputats. Si el tribunal ho accepta, el president Mas i les dues conselleres hauran d'anar al Palau de Justícia, ja que només els testimonis aforats poden declarar al seu despatx o per escrit.
A més, demana que s'aporti una còpia del contingut del web participa2014 i dels contractes d'Unipost amb la Generalitat (que ja té la fiscalia catalana), a més de les dades recollides per “l'alta inspecció d'Educació de la delegació del govern sobre la conselleria”. Per fer tot això, cal que el TSJC admeti a tràmit la querella, decisió que pot trigar unes setmanes.
