“La planta de residus d'ara té mancances”

Em vull tornar a presentar. Ser alcalde s'ha convertit en un hàbit més entre les obligacions pròpies. Hi pesaran els bons resultats previs de les set eleccions en què he encapçalat la llista de CiU i les paraules de suport de la gent del carrer. Un dia s'acabarà, és clar, però per ara no hi penso.

Falten moltes coses, tot i que també n'hem fet moltes altres. Però no sóc de treballar sobre els calendaris electorals. Ho faig sobre una planificació a llarg termini. Penso que no hem de córrer més perquè vinguin eleccions ni anar més a poc a poc un cop hagin passat. Amb quatre anys hi ha temps per a massa poc.

És que quatre anys poden semblar molt llargs, però en realitat són poc temps. A França, per exemple, els mandats dels ajuntaments duren sis anys. Amb quatre anys, si vols tirar endavant una obra determinada, els tràmits previs sovint se'ls mengen i les presses sempre són males conselleres. Anem al ritme que es pot.

Aquest any havíem de fer la reforma de l'escola bressol, amb 180.000 euros del pla d'obres. Però estàvem molt limitats pel calendari. Només ho podíem fer durant les vacances d'estiu i l'aprovació de les subvencions per part de la Diputació es va endarrerir, de manera que no vam poder signar el contracte a temps. Farem les obres l'any vinent i ara estem pendents d'iniciar una obra que estava prevista per al 2015: 100.000 euros per arranjar el paviment a la urbanització del Puig de Sant Ramon.

Al gener, possiblement, la comissió d'Urbanisme ja hi podrà donar el vistiplau. Ha requerit un esforç important, però és un document modèlic que ha rebut reconeixements d'experts en patrimoni d'aquí i també va quedar finalista en un concurs de treballs d'escala europea. Pel que fa al pla especial de Vulpellac, està redactat i hem de tancar el conveni amb l'Incasòl per adquirir 2.000 metres quadrats que es destinaran a equipaments i espais verds.

La planta de transferència actual és insuficient, però molts municipis de la comarca en fan ús. No sé si la planta de triatge era la solució, però les molèsties i les despeses d'arranjar els camins que es malmeten pel pas de camions les patim de fa anys. No hem rebut suport de cap altre ajuntament. Però la gent del poble és conscient del que tenim i que cal fer alguna cosa.

S'han d'aclarir la companyia, el denunciant, els jutges i Urbanisme, que va tramitar i avalar la construcció. La Bisbal, Corçà i Cruïlles ens demanen que no posem traves a una solució provisional. Però és impossible. Si es busca una alternativa ha de ser definitiva i ben feta.