La fiscalia insta el jutge a acceptar la demanda contra els col·legis d'advocats per defensar el dret a decidir
Veu un atac a la “llibertat ideològica” dels advocats l'adhesió de la Junta del Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya a la resolució del Parlament a favor del dret a decidir
El degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona remarca que no s'obliga els col·legiats a estar-hi a favor ni tampoc els diu a qui votar
La fiscalia ha presentat un escrit davant del Jutjat contenciós-administratiu número 4 de Barcelona en què insta el jutge a acceptar la tramitació de la demanda contra els col·legis d'advocats de Catalunya per haver-se posicionat a favor del dret a decidir . Segons el fiscal, la posició de la Junta vulnera l'article 16 de la Constitució (CE), que garanteix la llibertat ideològica, perquè determina una línia de pensament oficial en una institució d'obligada col·legiació per a exercir la professió d'advocat. També incompliria els articles 22 i 23 de la CE perquè posicionar-se políticament va més enllà de les funcions d'un col·legi professional i està reservat per a associacions i partits polítics.
La demanda -presentada inicialment al TSJC i derivada posteriorment a un jutjat de Barcelona- reclama l'anul·lació de l'acord que va subscriure la Junta del Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya el 14/10/2014 pel que s'adheria a la resolució 125/X del Parlament (creació de la Comissió d'Estudi pel Dret a Decidir). El líder d'UPD a Catalunya i membre del Col·legi, Ramon de Veciana, és un dels promotors d'una demanda que demana la “protecció dels drets fonamentals”.
La fiscalia afegeix que els col·legis professionals estan subjectes a uns límits “molt estrictes” i, en cas de sobrepassar-los, la seva actuació es torna “il·legal”. En tractar-se d'una posició política assumida corporativament, “l'acord vulnera també l'article 14 de la CE, perquè la col·legiació obligatòria no deixa una altra opció a les persones que presenten el recurs que la d'alinear-se amb la idea del pensament oficial, fet que no van preveure quan es van col·legiar i que no estan disposats a assumir”. De fet, fins i tot en el cas que ho haguessin sabut abans de col·legiar-se, la Fiscalia de Barcelona explica que també contravindria la Constitució perquè suposa un “atemptat” a la llibertat ideològica.
En declaracions a Europa Press aquest divendres, el degà de l'Icab, Oriol Rusca, ha defensat que aquesta adhesió no obliga a estar a favor del dret a decidir ni tampoc diu als col·legiats “a qui han de votar”.
Rusca també ha recordat que la unió de l'Icab a aquesta resolució parlamentària es va fer a proposta de la Intercol·legial, que agrupa més de 100 col·legis professionals de Catalunya.