L'infern existeix, i està ací

D'unes setmanes a aquesta, part dels dirigents del Partit Popular han emprès una endiablada cursa en tots els mitjans per a convèncer-nos que la crisi és història, que estem millor que volem i que si no haguera sigut per ells i la seua magnífica política, hui ens cremaríem tots en l'infern de la misèria més absoluta.

És normal que si prenem com a model a Ana Mato, Gallardón, Castedo, Camps i tants altres, no ens puguem sostraure a la idea que Espanya va bé, però molt requetebé, per a els qui s'han preocupat pel seu futur invertint quantitats enormes de tenacitat, imaginació, esforç i jeta.

A dia d'avui, un de cada quatre xiquets –són dades de Càritas- passa fam o pateix malnutrició; un de cada quatre adults està en l'exclusió definitiva o camina pel feble fil d'aranya que condueix a ella; més de la meitat dels aturats de llarga durada no reben cap tipus d'ajuda per a poder subsistir, mentre es degrada la vida dels qui els ajuden, normalment pensionistes amb escassos ingressos; tres milions d'habitatges nous segueixen tancats, el que no impedeix que banquers, jutges i policies seguisquen desnonant a milers de famílies que per la delictiva política financera de les entitats de crèdit i la crisi-estafa han deixat de pagar lloguer o hipoteca; no hi ha diners per a mantenir oberts els menjadors escolars ni les urgències hospitalàries, però si n'hi ha per rescatar bancs o regalar a l'Església Catòlica quantitats que escapen a l'enteniment de qualsevol persona honrada.

Els pressupostos no contemplen quantitats per a traure de la pobresa extrema als qui viuen en ella, ni per a reeducar als milers i milers de joves que van deixar els estudis abans de l'edat legal per la trucada insistent del “ladrillazo”, ni per a investigar, ni per als dependents; no obstant açò, sí hi haurà una partida adequada per a mutilar les nostres llibertats mitjançant la Llei Mordassa o la nova contra-reforma del Codi Penal.

Ací només van bé els comptes dels que no paguen a Hisenda, perquè no els dóna la gana o perquè la llei els ho permet; ací només riuen els qui poden col·locar als seus fills en l'empresa familiar o en una privatitzada; ací solament gaudeixen els qui poden obtenir un títol universitari en una universitat Catòlica.

Açò no va bé, açò és un desastre, doncs no es pot qualificar d'una altra manera que una persona vulga treballar i no tinga treball, que una persona vulga viure dignament del seu treball i el sou no li arribe ni per a pagar les despeses corrents elementals. Com ha d'anar bé, quan tots els dies moren persones per no ser tractades amb el medicament que guareix l'hepatitis C, quan les llistes per a operar-se obliguen a la gent a anar a clíniques de pagament on et buiden les butxaques, quan la policia de l'Estat empra la força contra els ciutadans que exigeixen respecte als seus drets com si la vida li anara en açò.

El vertader problema d'Espanya són vostès, els de jo ordene i mane, els de les onze mil verges, els de “Santiago y cierra España”, els de “ande yo caliente y ríase la gente”, els de la impunitat, el xanxullo, la prevaricació, el suborn, l'abús i la repressió. Vostès són la prova més irrefutable que l'infern existeix, i està ací.

(*) Manuel Belmonte és membre del Consell Polític d'EUPV-Alcoi