La fiscalia s'obre a investigar els atacs per parlar català
L'òrgan espanyol admet, per primer cop, que hi ha hagut suposades agressions per part de funcionaris per raó de llengua
L'informe de la fiscal deriva d'una sèrie de denúncies d'ERC al Congrés
El 2012 el llavors president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Dívar, va comparar el català amb el mandinga. Una afirmació que va provocar un gran enrenou polític, però que va acabar en no res. Aquest és un dels molts casos públics de menyspreu cap a la llengua que han quedat impunes, igual que d'altres, no tan notoris, que també han viscut ciutadans anònims pel simple fet d'haver palat en català. Alguns, fins i tot, han denunciat agressions i vexacions per part de funcionaris. Ara, però, la Fiscalia General de l'Estat ha obert una petita escletxa i per primer cop s'obre a investigar diversos d'aquests episodis.
El diputat d'ERC Joan Tardà ha fet de la defensa de la llengua catalana un dels seus grans cavalls de batalla des que va entrar al Congrés dels Diputats, l'any 2004, i sempre ha obtingut la indiferència o el no com a resposta. Els últims anys ha intentat collar l'antic fiscal general, Eduardo Torres-Dulce, en diverses comissions a la cambra espanyola i també li va entregar alguns dels informes que ha realitzat la Plataforma per la Llengua en què es denuncien greus casos de discriminació lingüística a les administracions públiques. En una de les seves últimes compareixences, i abans que fos destituït a finals de l'any passat, Torres-Dulce ja va insinuar a Tardà que ben aviat les seves queixes tindrien resposta i així ha estat. Al gener l'actual fiscal general, Consuelo Madrigal Martínez-Pereda, va reconèixer que hi ha irregularitats en cinc dels 40 episodis exposats per la plataforma en el seu últim estudi i que els posarà en coneixement de les fiscalies provincials. Madrigal, però, deixa clar que en aquests afers la vulneració lingüística va “acompanyada” d'un “tracte amenaçant, intimidatori o vexatori”, i que són aquestes últimes conductes les que podrien ser punibles. “Mai reconeixeran que
el leitmotiv de l'agressió ha estat el català, però
per primer cop la fiscalia parla d'aquesta situació”, ressalta Tardà.
Alguns dels casos fan referència a un guàrdia civil que suposadament va apallissar un advocat per haver-se negat a parlar en castellà a l'aeroport del Prat o a una jutgessa de Cantàbria que va retirar a un català la custòdia de la seva filla al·legant que li parlava en català per separar-la de la mare.
Atemptat lingüístic
La fiscal també admet l'existència de sis actuacions més que “constitueixen un clar exemple de vulneració de drets lingüístics”, però subratlla que no és competència seva i que els afectats poden adreçar-se al Defensor del Poble, al Tribunal Constitucional o als organismes corresponents del poder judicial. Entre aquests fets hi ha la denúncia d'un conductor empordanès que va ser retingut i amenaçat per haver-se expressat en català davant de la Guàrdia Civil o la suposada denegació d'Hisenda a tramitar la pensió d'una vídua al·legant que havia presentat la documentació en català.
LA DATA
LES FRASES
Llengua a la Catalunya del Nord
La Generalitat assessorà en matèria lingüística els ajuntaments nord-catalans després de l'acord al qual ha arribat amb l'associació de municipis de la regió. D'aquesta manera es treballarà conjuntament en aspectes com ara el foment de la retolació en català, l'edició de fullets bilingües i fer cursos de català per a càrrecs electes. Aquest és el principal resultat que va sorgir de la reunió que van mantenir dimarts el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert, i el president de l'Associació de Municipis de la Catalunya del Nord, Guy Hilary, per buscar fórmules de col·laboració entre les dues institucions.
A banda d'aquest aspecte, també van acordar potenciar les relacions entre els municipis catalans i nord-catalans amb la Casa de la Generalitat com a nexe d'unió.
