Cop de pany

La democràcia espanyola no és incompatible amb les escenes que emanen del clavegueram: filtracions interessades, enquestes en què el desig del demandant es converteix en un resultat final amb decimals... L'efectivitat de totes aquestes pràctiques de joc polític subterrani, però, depèn sovint de la seva invisibilitat i de l'absència d'una empremta d'autoria. “L'estat de dret també es defensa des de les clavegueres”, sentenciava Felipe González després del seu pas pel govern. El que no va anunciar mai González és que el càrrec de secretari general del PSOE a l'oposició es podia defensar amb una trucada a una serralleria 24 hores. La trucada al serraller és ja un patrimoni llegat per Pedro Sánchez.

Conscient de viure en l'era de la desconfiança, Sánchez va sentir des del primer moment la necessitat de definir-se humanament en ser elegit secretari general del PSOE per primer cop en unes primàries. “Jo sóc bona gent”, es va sincerar Sánchez a partir de l'endemà de ser elegit en les entrevistes successives que li van fer.

El primer líder del PSOE elegit en unes primàries, però, va sorprendre dijous algú que inicialment no havia confiat en la seva bonhomia, però que, arran del seu ascens, hi havia tornat a creure: el líder del Partit Socialista de Madrid, Tomás Gómez. Vint-i-quatre hores després d'assabentar-se per la premsa que era defenestrat, Gómez va acudir a un plató de televisió a una entrevista per abordar el cisma de la federació madrilenya i va descobrir en directe que el joc de claus que duia a la butxaca ja no li serviria per a res: la direcció de Ferraz havia contractat un serraller per canviar el pany de l'entrada principal de la seu del PSM a la plaça de Callao, 4, i el del seu despatx.

La descoberta de la inutilitat de les claus que tenia a la butxaca va glaçar el rostre de Gómez en directe. “Quina pena que fa el meu partit...”, va dir amb un somriure forçat que li servia de teràpia contra la perplexitat. “A la taula, hi tenia una col·lecció de motos Vespa petites; espero que com a mínim les posin en una capsa i me les donin”, afegia visiblement impotent. En una política com l'espanyola que viu permanentment entre metàfores sentimentals de la vida en parella, de cop i volta el PSOE oferia l'espectacle d'un divorci passional i del contrast entre un líder que afermava la seva autoritat canviant el pany per assegurar-se que l'indesitjat no retorni a casa, i un líder defenestrat que només tenia com a primer pensament el destí de la seva estimada col·lecció de motos Vespa reproduïdes a escala. L'espectacle del cop de pany radiat en antena fins i tot va arribar a les orelles del president de la gestora de crisi del PSM, Rafael Simancas, que va airejar la seva mofa envers l'angoixa de Gómez en contrast amb les seves elevades inquietuds. “El president de la comissió gestora té preocupacions més intenses que el destí d'un pany”, va etzibar Simancas.

Mentre es gestava el cop de pany, però, Ferraz va concedir el dia lliure a tot el personal de la seu de Callao, 4, i va acomiadar onze treballadors per burofax en nom d'un Sánchez que es vanta que la seva primera mesura –si arribés a La Moncloa– seria derogar la reforma laboral de Mariano Rajoy per humanitzar les relacions laborals. “Jo sóc bona gent”, els havia dit el líder del PSOE als seus. Mai no els va dir que això era compatible amb la fredor d'un burofax i la trucada al serraller.