Palanca per a la llei electoral
CiU, ERC i ICV acorden portar a aprovació un nou text aquesta legislatura
Demanen a la resta de grups més flexibilitat per ampliar el consens
La ILP tira endavant i s'afegeix als treballs parlamentaris
Els partits polítics continuen treballant per buscar la fórmula màgica que permeti disposar d'un sistema electoral que sigui més proporcional i que alhora no faci disminuir la representativitat dels territoris a la cambra catalana. Per molts diputats és intentar la quadratura del cercle, per la qual cosa els grups de CiU, ERC i ICV ja han començat a sargir un pla B que permeti disposar d'una llei electoral pròpia aquesta legislatura.
Aquesta palanca es va visualitzar ahir en el ple del Parlament durant el debat per acceptar a tràmit la proposta ciutadana de llei electoral. Aquest pacte, que continua sent insuficient per aprovar una norma que requereix de noranta diputats, es basa a hores d'ara en la creació d'una sindicatura electoral catalana, llistes desbloquejades en què el ciutadà expressi, si ho desitja, la preferència dels membres de la llista que vota, i més transparència en el procés electoral. Uns ingredients que CiU, ERC i ICV consideren que també estan inclosos en la proposta ciutadana que ahir es va presentar al Parlament; no en va aquesta iniciativa legislativa popular (ILP) es fonamenta en els treballs que alguns experts van dissenyar el 2007 a petició dels partits polítics i que ara alguns grups es fan seus per l'interès d'assolir, d'una vegada per totes, el consens. És per aquest motiu que els partits consideren que la tramitació de la ILP i el fet que la proposta formi part ara de la ponència parlamentària exerceix més pressió als diputats per poder enllestir una llei electoral. I, com si es tractés d'un avís, CiU, ERC i ICV han fixat la mirada en el PSC, o si més no en els tres diputats que els falten per arribar a la xifra de 90, sempre que els tres parlamentaris de la CUP els hagin garantit prèviament el suport. Les diputades Marina Geli (ex-PSC) i Núria Ventura (PSC) atreuen els focus d'atenció.
Tanmateix, l'aritmètica ara no juga a favor del pacte. El PSC ja va advertir ahir que no se sumaria a un “succedani” de llei electoral si finalment el text definitiu no inclou la distribució d'escons i el recompte de vots, el que es denomina sistema electoral. I va reblar el clau en assegurar que no renunciarà a millorar la proporcionalitat a través del recompte únic –una persona, un vot– que al seu parer és compatible amb mantenir la representativitat territorial si s'hi afegeix una segona papereta que serveixi per escollir un diputat per districte. “Que ens proposin les llistes desbloquejades, això és un lífting, un engany”, assegurava ahir el diputat del PSC, Celestino Corbacho.
El PP, que ahir va presentar una esmena a la totalitat que no va prosperar i que, per tant, va donar via lliure a la tramitació de la ILP, ja va exemplificar amb el seu vot que no posaria les coses fàcils als partits que donen suport al govern. “La ILP és inoportuna i, a més a més, no amaguem la nostra desconfiança amb CiU i ERC”, destacava el diputat del PP Santi Rodríguez. “Només volen disposar d'una junta electoral que faci i desfaci el 27-S.”
Crida al consens
El defensor de la ILP, el doctor Joan Botella, va reiterar que l'objectiu de la proposta ciutadana és contribuir a fer possible que Catalunya disposi d'una llei amb una fórmula que no és màgica, però que “encaixa en les expectatives dels ciutadans”. “El 2007 i el 2009 ja assenyalàvem la desafecció del ciutadà i el 2015 no ha parat de créixer”, va advertir.
El Parlament ‘acordió' suscita l'interès de CiU
“A més participació, més escons, una mesura innovadora que també pot incentivar la participació electoral.” Així es va referir el diputat Lluís Corominas (CiU) a una de les propostes que s'inclouen en el text alternatiu per a una llei electoral que ahir va presentar la comissió promotora de la ILP. És el que es coneix com a Parlament acordió, ja que el nombre total d'escons de la cambra catalana dependria del nivell de participació a les urnes. La proposta ciutadana suggereix, per exemple, que amb una participació d'un 60% la cambra tingués uns 120 escons, que podrien anar en augment fins als 150 en funció del nombre d'electors. Fins ara aquesta proposta només tenia el vistiplau de la CUP, per la qual cosa ahir va provocar certa sorpresa entre la resta de grups parlamentaris que CiU elogiés la mesura i s'afegís a aquest consens migrat. Des de les files de la Candidatura d'Unitat Popular, el diputat Quim Arrufat ja advertia que “la revolució democràtica no s'aconseguiria gràcies a la llei electoral”, i va demanar als partits que rebaixin les expectatives. I és que el primer escull serà dissenyar circumscripcions electorals en un territori que manté el model de quatre demarcacions perquè tampoc es va poder tirar endavant el model territorial basat en les vegueries.
