Els germans cobraven del llegat a mesura que s'invertia

Marta Pujol Ferrusola va admetre ahir, davant la comissió d'investigació sobre frau fiscal i corrupció al Parlament, que va anar rebent diners en un compte a Andorra procedents del llegat del seu avi en funció de la “disponibilitat després de les inversions que feia” el seu germà gran Jordi, el gestor global de la deixa. Els cobraments es van fer a partir del 1992, i en total cadascun dels set germans i la mare, Marta Ferrusola, van acabar rebent uns 62 milions de pessetes (373.000 euros), tot i que la filla gran de l'expresident no va saber dir a quant pujava la suma rebuda inicialment, ja que mai ha tingut documentació del compte per escrit. Això sí, cada any anava a Andorra a fer-ne un seguiment, i n'havia retirat quantitats puntuals per a despeses personals. Pujol va explicar que n'havia fet una gestió “conservadora”,que mai hi havia afegit diners, i que, si s'havia modificat el saldo, en dòlars, era per les oscil·lacions del canvi i les inversions que havia fet el banc, pel qual s'havia deixat aconsellar.

En canvi, el seu germà Pere, que va comparèixer després,va admetre que els diners els va gestionar personalment, tot i que no va voler afegir res al que ja havia declarat al jutjat, on també està imputat, com la Marta i una altra germana, la Mireia, després d'haver regularitzat els seus comptes el juliol passat, en veure el cas publicat a la premsa. Ahir, tots dos van admetre que són i eren conscients del frau, i que fins i tot el 2012, amb la primera llei Montoro, ja es van plantejar acollir-se a l'amnistia fiscal, si bé van decidir no fer-ho per “por” de no veure garantit l'anonimat, segons ella. “El cost és monumental, potser sí que hi hauríem hagut d'anar”, assumia ell, que explicava que ja han pagat vora un 50% dels diners, més la sanció que els pot caure amb el procés judicial. Per això, si bé admetia que era “poc afortunat” que la seva mare digués que els fills van amb una mà al davant i l'altra al darrere, creu que la frase “hauria d'haver estat que no tindrem ni cinc”. “No som un clan, i en cap cas hem treballat com a tal; som una família ben avinguda”, afirmava també.

Marta Pujol va confirmar que estava al corrent de la deixa, que era un “secret” entre el seu avi i el seu pare que no coneixia ningú més, des del 1980, però que la gestió llavors havia quedat en mans d'un amic del seu avi, Delfí Mateu. “No en vam voler saber res més, era per si algun dia convenien; no sé on eren ni d'on provenien; ho he sabut més tard”, explicava ahir, en al·lusió a l'explicació que venien de negocis que ell feia amb divises. Segons ella, la família en el seu dia va decidir deixar el llegat a l'estranger per evitar “problemes amb inestabilitats polítiques i no perjudicar la carrera professional del pare”, tal com segons ella es va demostrar el 1983, amb el cas Banca Catalana.Tant la Marta, arquitecta, com el Pere, treballador i soci des del 2007 de la consultoria ambiental Entorn, van admetre 12 i 40 contractes amb el govern, respectivament, quan el seu pare el presidia –en el cas d'ell, també més tard–, si bé van recordar que no suposaven una part substancial del seu negoci, i van negar cap tracte de favor, ja que s'havien fet sempre “segons la legislació vigent”.

Marta Pujol, que treballa a temps parcial per a l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt, al Maresme, també va admetre que el seu contracte es va deixar de prorrogar fa uns anys, i que la plaça no ha sortit a concurs, així que està pendent que el consistori en regularitzi la situació.“Sóc una arquitecta més, tot i els meus cognoms”, es defensava Marta Pujol, que va denunciar, en canvi, que se la va vetar a l'Ajuntament de Mataró, aleshores socialista, i va suggerir que es “repassi” la llista d'arquitectes que el 1999 van donar suport a Pasqual Maragall i els que van rebre feina de l'Ajuntament de Barcelona. “En algunes coses la gent considera que ens beneficia; en altres jo considero que ens perjudica”, va sentenciar.