Silleres i sillers: alcem Silla

Silla està en hores baixes. No és difícil detectar que l'economia local ha anat desinflant-se i regna una apatia social que desmoralitza. Podríem atribuir la davallada a la desventurada crisi econòmica que afecta Europa. Però, si contemplem els pobles veïns, salta a la vista que tots han millorat darrerament i nosaltres estem estacats en un clot. Alguna cosa deu haver passat perquè el destí se'ns haja torçat.

Però, Silla no sempre ha estat així. Si fem una mirada retrospectiva fins l'any que es va recuperar la democràcia municipal (1979), els que tenim una certa edat recordarem el desastre de poble que teníem. Hi havia un munt de carrers sense pavimentar; les muntanyes de fem, la runa i les rates envaïen els barris perifèrics del poble; l'abastiment d'aigua no arribava al barri de Sant Roc, ni pujava més amunt del tercer pis de les finques, i portava quantitats intolerables de terra en suspensió; a l'ambulatori, les persones ensenyaven el cul als transeünts quan s'havien de punxar; hi havia una vintena d'aules escolars escampades pel poble en baixos dits impròpiament comercials; una biblioteca en local llogat de pressa i correguda i sense llibres; l'única instal·lació esportiva que teníem era un camp de futbol amb vestuaris plens de goteres, forats a les parets i dutxes pel sistema de gota a gota (una gota d'aigua per minut); la policia municipal patrullava en cotxes particulars i els guàrdies pagaven la gasolina de la seua butxaca. Silla era en aquells temps el pitjor poble de la contrada.

Aquell desastre el vàrem superar i en pocs anys Silla fou mirada des dels pobles veïns amb una certa enveja. Vàrem obrir la primera escola d'adults de la província, restaurar la torre, es feu un centre escolar nou i dos parvularis més, un taller ocupacional (el TOLA), un centre de salut, una llar del jubilat, una Casa de la Cultura reconvertida més tard en Conservatori de Música, un teatre, tres biblioteques, un institut (ara en tenim dos, com sabeu: el primer es va començar en temps de Vicent LLuesa), un poliesportiu que té de tot, encara que l'Ajuntament no arregla les goteres del pavelló, ni pinta la pista del velòdrom; es feren diversos parcs nous sobre descampats abandonats. Varen eixir esportistes i músics que han destacat fins i tot en l'àmbit internacional. Silla tenia vida social i els veïns ens sentíem orgullosos del nostre poble.

És evident que la ciutat està millor que fa quaranta anys, però, en relació al pobles veïns hem endarrerit. No és la meua intenció fer crítica retrospectiva, ni exalçar un període de temps en el que jo vaig estar present. Ni sóc estúpid ni tan vanitós. Els èxits són el fruit de l'esforç de molta gent i els fracassos, la suma de moltes iniciatives en la direcció equivocada. El que pretenc és alçar els ànims i buscar solucions.

Des del meu punt de vista, en els darrers anys als governs municipals (de tots els colors, que quede clar) els ha faltat visió de futur i han primat els interessos particulars o de grup per damunt dels de la ciutat. Quede clar que no és el meu objecte obrir cap polèmica ara i ací, sinó, fer una crida a la responsabilitat de la classe política local del moment, qüestió important vespres d'unes eleccions. Ells han de liderar la societat i impulsar Silla per la senda de la recuperació econòmica, moral, cultural i social, per a que el poble trobe la via on canalitzar els impulsos i anhels de progrés i millora.

Això no és cosa d'un grup o d'un sol color polític. Tots aquells que superen la prova de les eleccions del 24 de maig i obtinguen escó al plenari municipal hauran d'assentar-se a raonar i arribar a acords. Hauran d'escoltar també veïnes i veïns i concertar amb el poble les direccions per on hem de tirar. Però, de moment, hauran de fer una campanya electoral molt didàctica, molt sincera, molt clara, buida d'insults i d'acusacions a l'adversari. Ací tots ens coneguem ja i ens avorrim quan es tiren les culpes els uns als altres. Els veïns volem saber què pensen fer els polítics després de les eleccions, a què es comprometen, quines garanties ofereixen i quins controls deixaran en mans del veïnat per poder destapar les accions equivocades o fraudulentes. Tan sols volem això, que no és poc.

Som adults i estimem Silla. Volem alçar Silla i sospite que mal ho tindrà qui pretenga prendre'ns el pèl.