“Voldríem influir en un govern en minoria a Reus”

Hem representat una onada d'aire fresc. Hi havia una mena d'oasi que hem trencat. Hem representat un paper important per fer complir la llei en el paper del secretari i l'interventor, que estaven pràcticament anul·lats per la figura directiva de Josep Prat amb l'aval de tots els partits. I, per altra banda, la lluita que també hem tingut en la transparència per defensar els serveis públics o l'atenció sanitària, que han sigut uns dels nostres principals camps de batalla. I la feina judicial d'intentar fer veure a l'opinió pública que hi havia un grup de persones properes, sobretot, a CiU i el PSC en l'àmbit sanitari que aprofitaven aquesta manca de control en la contractació per fer el seu negoci privat, contrastant amb el que és el desballestament de la sanitat pública, que caminava en paral·lel.

Opinem que no, perquè inclús el 2 de desembre del 2011 vam demanar al president, Carles Pellicer, que fes públic el sou de Josep Prat i posés damunt la taula el procés per fer auditories de les empreses i les fundacions i s'hi va negar. És més: en aquell consell d'administració, tots els partits menys la CUP van ratificar el senyor Prat. I, per tant,
si nosaltres no haguéssim fet aquella denúncia, segurament encara compaginaria càrrecs
en la sanitat pública i privada
i en altres empreses.

No tant com voldríem. Hem tingut participació al carrer, hem fet assemblees als barris, audiències públiques,... Una crítica que ens fem és que tota la feina feta de judicialització institucional ens ha tret temps per despertar consciències.

Vam decidir que les dietes per assistir al consell d'administració es destinessin a un fons social perquè tornés de nou a la societat. Això permetia explicar que hi ha altres maneres de finançament alternatives per a un bon projecte a través de la banca ètica, com Coop 57, i estimular que sortissin cooperatives.

Compartir una llista abans que un àmbit de treball amb persones que havien estat en l'anterior govern, com les d'ICV, no ens donava gaire confiança, perquè estem en un procés judicial. Primer, metodologia i objectius; quan estiguin consensuats, treballem al carrer, i d'aquí a quatre anys se'n podria parlar.

Ens agradaria un govern en minoria. Que ens necessités per tirar endavant les seves polítiques. Tenir la capacitat d'influir (si n'hi vols dir així, tenir la clau), no per entrar nosaltres en el govern, cosa que d'altra banda no ens fa por, sinó per condicionar les persones que governin, independentment del pacte que hi hagi, sigui nacional, esquerranós o nacional espanyol, que no facin res sense la fiscalització, l'autorització o el vistiplau de la CUP. Creiem que podem aconseguir aquest escenari.

Han continuat l'herència, no han pogut demostrar que són tan diferents dels altres. D'iniciatives que en aquests de l'equip de govern que em facin sentir orgullós, n'hi ha ben poques. Al contrari, incompliment de la llei de contractació en un 80% a l'hospital, tres gerents i no ho han arreglat encara, l'ordenança de civisme, el fet que les persones que practiquen la mendicitat siguin sancionades amb 750 euros, el burca...