La impostura dels partits polítics
DES DE LA BALCONADA DE LA PLAÇA
En conversacions directes amb persones de l'esfera d'Esquerra Unida de Silla (EU), hem vist com s'esgrimix l'argument que si PODEM Silla i EU no han acordat concórrer junts a les eleccions municipals és perquè PODEM Silla no ha acceptat un plantejament d'unitat amb EU front a les eleccions municipals. La veritat és que si hi va haver una reunió entre PODEM Silla i EU on es va tractar esta qüestió va ser, precisament, a iniciativa de PODEM Silla.
En efecte, no es va arribar a un acord. Però açò no ha sigut un cas aïllat. El ben cert i notori és que PODEM Silla es va reunir, per iniciativa pròpia, amb quasi totes les forces polítiques de Silla per a tractar la mateixa qüestió (Compromís, Ciudadanos, Els Verds i el PSOE). Si bé amb estes forces polítiques cabia la possibilitat d'arribar a un acord, encara que fora més o menys probable segons els casos, amb PP i E2000 es va desestimar contactar perquè resulta evident que no tindrien el més mínim interés a integrar-se en una confluència ciutadana (sobre tot en el cas del PP, mentre que E2000, ademés, quedava automàticament exclosa per incompliment del còdi ètic, en lo referent a la defensa de la Declaració Universal dels Drets Humans, amb la seua defensa d'un hipòcrita “preferencialisme” incapaç de camuflar una aclaparant xenofòbia amb què es desvia discursivament el veritable orige de la crisi i del patiment de la gent).
Atés que no es va aconseguir un acord amb cap de les forces polítiques consultades, PODEM Silla va procedir a desplegar en solitari el municipalisme establit pels documents polítics fundacionals de PODEM votats per més de 110.000 persones.
Així doncs, PODEM Silla ha patrocinat i promogut una iniciativa ciutadanista (Silla en Democràcia) els candidats de la qual han sigut designats pel primer procés de primàries obertes a la participació ciutadana de la història de Silla on tots els veïns van poder presentar-se i on tots els veïns van poder acostar-se a votar els dies 27 i 28 de març per la vesprada.
Amb 80 vots, i tenint en compte el poder de difusió amb què es va comptar donada l'escassetat de recursos a la nostra disposició, va ser un rotund èxit de participació, cosa que demostra clarament la voluntat de la ciutadania per un canvi real en la forma de fer política en el nostre poble.
Cap de les velles forces polítiques locals va acceptar la confluència electoral i totes elles van mostrar el mateix patró de resposta. Així es revela que, a pesar de les aparents diferències que suposadament els distingixen, compartixen una essencial connivència a tancar-se en una lògica partidista i ideològica front a la lògica ciudadanista i transversal que PODEM Silla els va plantejar.
Este canvi des d'una lògica partidista a una lògica ciutadanista és la clau del canvi polític per realitzar. La incògnita es xifra, aleshores, en el grau en què l'actual sistema representatiu evolucione en este sentit cap a una resituació de la ciutadania com a autora política i cap a una resituació dels partits com a simples actors polítics. La veritat és que els vells partits polítics són ambdues coses: actors i autors polítics.
És en en esta confusió on reposa el nucli de la lògica partidista no ciutadanista ni transversal que explica les carències democràtiques que patix el declinant règim del 78; un règim que es revela cada vegada més incapaç de respondre a les legítimes expectatives de bon viure a les que la gent no estem disposats a renunciar tan fàcilment. És per això que el camí d'EU, el màxim històric de la qual va ser un 10% en els anys 90 amb el brillant lideratge de Julio Anguita, pot ser el declivi inevitable cap a una minoria marginal.
Esta minoria marginal podria, segons els casos, arribar inclús a la pèrdua de representació institucional per part d'EU donada la seua perseverant pretensió de representar a un sector ideològic ben tancat dins de l'esquema del règim del 78. I este declivi pot donar-se, per tant, en la mesura que EU seguisca aferrada a esta confusió antidemocràtica entre autoria i actoría política.
El problema d'EU és que si abandona esta pretensió representativa i orienta el seu projecte a cedir l'autoria política a la ciutadania tampoc podrà evitar el seu declivi perquè això implicaria la seua pràctica dissolució com a estructura partidista basada en la federació de multitud de partits. El problema d'EU és, també, que un verdader enfocament renovador passa actualment per esta cessió d'autoria política a la ciutadania ja que és l'única possibilitat de desbordar i renovar un règim obsolet ancorat en la lògica partidista que EU encarna tant com qualsevol altre dels vells partits del règim, la qual cosa, de fet, la situa en un paper conservador i retrògrad.
Esta intrínseca falta de coherència constitutiva d'EU entre, d'una banda, una pretensió d'ideologia progressista a nivell de contingut programàtic i, d'altra banda, un paper profundament i sistèmicament conservador apuntalant el sistema representatiu del 78 evidència una malaltissa naturalesa que la condemna a una inevitable decadència.
Les velles forces polítiques (no sols EU) sostenen impertorbablement la seua pretensió d'arrabassar a la ciutadania la seua majoria d'edat política. I en eixa pretensió subjau l'arrel del col·lapse sociopolític a què assistim. Per estarotura d'un sistema que es clavilla és per on s'obri la possibilitat d'obertura d'un nou horitzó democràtic que, lluny d'ancorar-se en cap tipus d'ideologització, aposta per la transversalitat apartidista enfocada no a la constitució d'un partit polític modèlic sinó a la profunda renovació del sistema. I esta renovació passa per resituar a la ciutadania en el seu sobirà paper d'autor polític segons un plantejament molt més democràtic.
I és que si sumar sigles fora la solució, EU hauria governat este país des de fa dècades, perquè en 1986 es van unir moltíssims partits en una federació de partits, que és el que és EU.
Lo nou i actual, per productiu, és la lògica ciutadanista (que òbviament no es limita, ni de bon tros, a posar-se l'etiqueta “Ciudadanos” a manera de rètol tal com fa el partit d'Albert Rivera). I això passa per la implementació de pràctiques d'aprofundiment democràtic que articulen el poder decisori i el poder de control de la ciutadania de forma senzilla, còmoda i directa per a convertir al polític cada vegada més en un simple gestor de la voluntat popular-ciutadana.
Si la democràcia es basa en la noció de la sobirania popular (poder constituent), llavors el fet de perseverar en la lògica partidista, apuntalant-se sectàriament en un sistema representatiu que s'allunya de la ciutadania, és trair els valors de la democràcia; traïció que, per tant, és traïció a la gent el sentir majoritari de la qual a nivell polític és, en efecte, organitzar la convivència de forma democràtica.
Per tant, EU (així com la resta de vells partits polítics locals) no van voler sumar-se a la iniciativa ciudadanista que els va plantejar PODEM Silla perquè la confluència passava per una lògica de primàries obertes no partidista per a la designació dels candidats a l'alcaldia i a l'Ajuntament com a via per inaugurar una nova forma de fer política ciudadanista que evite el sectarisme en el disseny de les polítiques públiques, la qual cosa, òbviament, va resultar ser incompatible amb la pretensió d'EU, de Compromís, de Ciudadanos i de Els Verds, de “representar” a les persones de la seua corda ideològica.
I és per este motiu pel qual EU, en general, pareix no aconseguir entendre per què rebutjàrem integrar-nos en les seues llistes (com també rebutjàrem integrar-nos en les llistes de Ciudadanos i Compromís, els quals també ens ho varen oferir): fer-ho haguera suposat no tant recolzar a EU (o a Ciudadanos o a Compromís) sinó quelcom molt més greu com és el fet de renunciar a la necessitat de realitzar canvis cap a un aprofundiment democràtic.
Acceptar integrar-nos en qualsevol llista de partit haguera suposat reintegrar-nos en el sistema de lo vell que ens ha portat al desastre que patim en l'actualitat. I no és eixa la raó per la qual ciutadans compromesos pel verdader canvi decidixen hui en dia fer política.
Per tant, hi hauria que reformular esta problemàtica: no és que en PODEM Silla no s'acceptara integrar-se en llistes de partits polítics (encara que un d'ells, EU, es reivindique com l'espai de la unitat tal com el seu propi nom indica: el problema ací és si cal entendre la unitat en clau partidista o, al contrari, en clau ciutadana) sinó que no traïm els anhels d'autèntic canvi polític que demana la gent: un nou enfocament polític que situe la gent al centre de la política i no en la seua patidora perifèria maltractada per uns partits polítics que, com ja s'ha assenyalat, van oblidar que la seua raó de ser passava per ser actors i no autors.
Eixa profunda impostura política ens ha portat al desastre i, no obstant això, tots els vells agents polítics del sistema vigent seguixen, lamentablement, perseverant en l'error.
(*) Salva Mestre és pianista, filòsof, director de POLITEIA ràdio i Secretari General de PODEM Silla.