Amb menys llistes
mollet del vallès · Set candidatures s'han presentat per liderar la que és la segona ciutat amb més habitants del Vallès Oriental; en els comicis anteriors n'hi havia onze
En espera que Pirates de Catalunya doni a conèixer avui mateix quin serà el seu candidat, a Mollet s'han confirmat fins ara set caps de llista. Fa quatre anys es van presentar onze candidatures. Tots, tret del PSC, el PP i ERC, presenten cares noves. La resta de candidatures són les de CiU, la CUP, Canviem Mollet (ICV-EUiA i Podem) i Ciutadans.
Una de les grans incògnites és saber fins a quin punt passarà factura al PSC de l'alcalde, Josep Monràs, la situació general del partit i algunes polèmiques que ha viscut la ciutat des del primer minut del mandat. Els socialistes tenen 12 regidors, a només un de la majoria absoluta, i han governat després de revalidar el pacte amb els 4 regidors de CiU, però el mandat va començar amb un moment molt complicat per a Monràs, quan el moviment dels indignats el va escridassar a les portes de l'ajuntament i després el va perseguir pels carrers de la ciutat per l'intent d'apujar-se el sou, al qual va haver de renunciar.
L'altra gran polèmica del mandat ha estat l'intent d'obrir una mesquita en un antic local comercial del barri de l'Estació de França, que pretenia fer l'associació musulmana Al-Huda. El govern municipal va precintar el local dos cops amb l'argument que la normativa urbanística no ho permetia, i l'associació va respondre ocupant durant quatre mesos la plaça de l'Ajuntament, on resava cinc cops cada dia. Posteriorment, es va demostrar que, en el moment en què es va fer la primera petició, la normativa sí que permetia obrir la mesquita, tot i que després l'Ajuntament la va modificar per impedir-ho. El local continua precintat i l'afer està pendent d'un recurs judicial que va presentar l'advocat d'Al-Huda.
Al llarg del mandat, el PSC de Mollet ha hagut de fer front al repte sobiranista amb la complicació afegida de governar en coalició amb CiU. Així, els dos partits van pactar una moció a favor del 9-N que subratllava el concepte de consulta legal i que era diferent de la que impulsava l'Associació de Municipis per la Independència i l'Associació Catalana de Municipis. Monràs es presenta per tercera vegada després d'haver pres el relleu de Montserrat Tura a finals del 2003. El PSC aposta per la jove Mireia Dionisio en el número dos, en lloc de l'independent Antonio Felices.
La irrupció de Podem i l'impuls d'ERC han estat altres fets destacats. Tot i que manté el mateix candidat, Oriol López, ERC ha sumat els caps de llista de fa quatre anys de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i del partit animalista PACMA i ha aconseguit posar en el número tres l'independent Josep Gordi, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Girona, que va ser regidor d'Urbanisme en l'etapa de Tura. ERC també va firmar un acord per anar conjuntament amb MES.
Pel que fa a Podem, la seva irrupció va dinamitar La Crida per Mollet, una iniciativa que en un inici va reunir ICV-EUiA, Procés Constituent i persones independents. Finalment, Podem, ICV i EUiA van firmar un acord per anar plegats en una llista que encapçalarà el secretari local de Podem, Xavier Buzón, sota el nom de Canviem Mollet. Procés Constituent va decidir sortir del projecte i no presentar llista. La CUP, que ja d'entrada no va apostar per La Crida, renova candidat amb Israel Giuffrida, mentre que CiU també renova candidat i presentarà Joan Daví, actual portaveu i que va ser el número dos l'any 2011. El PP tornarà a presentar Susana Calvo, la presidenta del partit al Vallès Oriental, que fa quatre anys va obtenir el seu millor resultat de la història en quedar segon amb quatre regidors. Ciutadans presentarà Francisco Muñoz, en lloc de Daniel Guerra, que va ser candidat el 2011 i no va obtenir representació.