L'odissea de fer una agrupació d'electors
L'alternativa als partits per anar als comicis requereix un bon grapat de firmes
A Girona, en calen 1.500 amb còpies de DNI; als pobles petits, algunes desenes
A més dels partits, les agrupacions d'electors són l'alternativa prevista per la llei electoral per presentar-se a uns comicis. Apleguen un seguit de ciutadans –en el cas dels locals, residents en un mateix municipi– al voltant d'un projecte comú, amb denominació, sigles i el logotip que decideixin. Però permet estalviar els tràmits per constituir un partit, amb acta notarial i la presentació d'uns estatuts, i té un caràcter més despolititzat. Les agrupacions, que només són vàlides per a una convocatòria electoral específica, han estat un fenomen més o menys corrent als pobles petits. Però el requisit –i maldecap– principal, la recollida d'un nombre concret de firmes en funció de la població censada a cada municipi complica força les coses en el cas de la capital.
La nova formació Compromís amb Girona, per exemple, havia de reunir 1.500 signatures de residents. Un dels seus portaveus, Xevi Villarreal, explicava aquesta setmana que “la xifra era factible, però el procediment que preveu la normativa és una trava molt gran”. Cada suport ha d'anar acompanyat d'una fotocòpia o una impressió escanejada del DNI corresponent, de manera que la recollida espontània de firmes porta a porta o al carrer imposa que el signant tingui a mà la fotocòpia o concertar un lloc de trobada per lliurar la documentació.
En el cas de Compromís amb Girona, que aplega un grup de persones que prové d'organitzacions i moviments socials diversos i ahir va tancar el procés de primàries, van optar per deixar córrer la recollida i han seguit un pla B. El partit Pirates de Catalunya els va cedir la possibilitat de presentar-se sota les seves sigles i, com que l'any 2011 Villarreal ja havia registrat un altre partit anomenat Lluitem amb Tu, han formalitzat una coalició que els servirà de paraigua per concórrer a Girona el 24-M. “És un mer canvi d'instrument que no modifica l'esperit del col·lectiu”, argumenta el portaveu, que demà ha de presentar davant la junta electoral la llista, abans no expiri el termini de presentació de candidatures, a la mitjanit.
Casos reeixits
Al Baix Empordà, en canvi, hi ha diverses agrupacions d'electors que se n'han sortit amb el tràmit de les firmes. Però el llistó els quedava molt més a l'abast. És el cas de Pals, amb una denominació similar Compromís amb Pals, sorgida a partir de tres dels quatre regidors que van abandonar la disciplina del PSC l'any passat, en ple debat per la consulta, però que han ampliat, explica el seu cap de llista, Joan Trias, a molts independents. Tot just necessitaven una trentena de firmes, fita superada amb comoditat. Però Trias també es queixa de “la burocràcia feixuga, on la junta electoral imposa, encara que de vegades tampoc no tenen gaire clar els procediments de les agrupacions”, ja que estan més avesats a tractar amb els partits.
Una mica més complicat ho podien tenir els palamosins de Junts per Palamós i Sant Joan, aquest cop formada arran de la sortida dels dos regidors d'Esquerra i l'antiga executiva dels republicans al municipi. El número u, Dani Reixach, que insisteix que malgrat l'ordre de la llista, tots els candidats podrien ser alcaldables, destaca les 702 firmes –amb DNI– aconseguides per la quarantena llarga de persones implicades en l'agrupació, en una població on en requerien cinc centenars. L'edil, que ha acabat el mandat compartint condició de no adscrit al consistori amb el seu company de files Miquel Gubert, agraeix els suports rebuts: “Evidentment, no vol dir que tots els que han signat ens votin, però com a mínim ens han donat l'oportunitat de poder-nos presentar.”
Reixach admet que inicialment es van plantejar constituir un partit, i que van rebre ofertes de partits com el Moviment d'Esquerres o Pirates per anar en coalició. “Però no volíem tornar al model d'unes sigles, ni lluitar pel Consell Comarcal ni la Diputació”. Igual que Trias, creu que la cotilla dels partits acaba restant, i que com a agrupació es pot dibuixar un projecte estrictament municipal, més participatiu i “sense tenir les mans lligades”.
Requisits més tous com més petit és el cens
La llei electoral diu que per constituir una agrupació d'electors en municipis de menys de 5.000 habitants, calen “no menys de l'1% dels inscrits sempre que el nombre de signants sigui més del doble que el de regidors per elegir”. En un poble de 100 habitants i cinc edils, per exemple, n'hi hauria prou amb 11 firmes. Però en el cas que Girona passés de 150.000 habitants, ja en caldrien 3.000.