Governar el deute
vilanova i la geltrú · Les dificultats per quadrar els números marquen un mandat en què el govern municipal de CiU ha apostat per primer cop per obrir la ciutat al turisme
A vuitanta vots. Aquesta és la distància que va aconseguir CiU respecte al PSC en els comicis del 2011, una diferència mínima que va permetre a la formació nacionalista encapçalada per Neus Lloveras accedir a l'alcaldia de la capital del Garraf després de dotze anys de governs tripartits.
La primera part del mandat va girar al voltant del deute. El govern va destapar la caixa dels trons presentant a l'inici del mandat una auditoria que revelava l'estat real de les finances municipals. “Ens vam trobar 15 milions d'euros que no estaven comptabilitzats i més de 40 en factures a proveïdors que no es podien pagar”, recorda l'alcaldessa. L'exposició pública dels comptes va portar conseqüències: durant uns mesos es van viure picabaralles dialèctiques constants entre els exsocis del tripartit menys ERC –que no va obtenir representació– i CiU i la resta de partits, el PP i la CUP.
En clara minoria, amb només 9 dels 25 regidors del consistori, CiU ha hagut de fer mans i mànigues durant aquests anys per renegociar crèdits i poder fer front a les despeses i poder pagar els proveïdors, encara que fos a diversos mesos vista. En la primera part del mandat, amb les pulsacions encara a flor de pell per l'escenari de fallida que dibuixava el govern, els grans pactes van ser impossibles. Fins i tot el 2013 l'equip municipal va haver d'utilitzar la fórmula del ple extraordinari per qüestió de confiança per aprovar el pressupost, després que el PSC es negués a entrar al govern.
Aquest ha estat l'únic moment extremadament delicat del govern durant aquests anys. En la segona part del mandat, la tensió s'ha anat suavitzant fins al punt que els dos darrers pressupostos s'han aprovat gràcies als socialistes. “El 2014, per exemple, vam arribar a un acord per tirar endavant un document amb propostes nostres com les bestretes per les beques menjador o la teleassistència. Molts d'aquests compromisos ja s'han complert”, assenyala el líder de la segona força de l'Ajuntament, Juan Luis Ruiz.
La millora de les finances municipals –tot i que es manté un deute a curt i mitjà termini d'entre 70 i 100 milions d'euros, segons a quin partit es pregunti– és el principal èxit que s'atribueix al govern de Lloveras. “Es va aturar la sagnia econòmica, el malbaratament de recursos i els macroprojectes que no eren necessaris”, destaca Carlos Remacha, el nou número u del Partit Popular a la ciutat. Altres formacions com la CUP, malgrat que valoren positivament també la tasca del govern en aquest camp, es mostren força més crítiques amb la feina de CiU. “Amb l'excusa que no hi havia diners, s'han limitat a asseure's a la cadira i a veure passar els problemes sense resoldre'ls”, sentencia Josep Maria Domènech, que s'estrenarà com a cap de la llista de la formació independentista.
Aposta pionera pel turisme
A falta de diners per fer grans obres –del projecte del nou hospital no se n'ha parlat–, el govern s'ha centrat a destinar els pocs recursos disponibles a “atendre les persones amb dificultats” i a “dinamitzar econòmicament la ciutat”, assegura l'alcaldessa, Neus Lloveras. L'aposta, però, no ha acabat de sortir del tot bé, segons coincideixen a assenyalar la majoria de partits. “S'han fet polítiques de promoció, però falta un model a seguir, un model de ciutat”, explica Manel Claver, portaveu d'IC-V. La gamba de Vilanova és una de les principals iniciatives de promoció que ha impulsat el govern de CiU, que tot i les crítiques –“s'han repenjat molt en l'excusa del tripartit”, diu Queti Vinyals, d'ERC– surt com a favorit el 24-M. Ciutadans, Som Vng i Guanyem Vilanova i la Geltrú aspiren a aconseguir representació municipal per primer cop.