Trencar la majoria

Convergència i Unió governa a Sant Cugat des del'any 1987. Amb Lluís Recoder, exconseller i anterior alcalde, l'any 2007 van assolir una majoria absoluta que la seva substituta i actual batllessa, Mercè Conesa, va revalidar al 2011 i espera reeditar aquest 2015 malgrat ser conscient que no serà fàcil. La resta de candidatures aspiren a trencar la situació i a convertir-se en una alternativa que faci que la ciutat vallesana faci un gir nou.

A Sant Cugat es presenten fins a deu candidatures, les mateixes que als últims comicis (CiU, PP, PSC, ICV-EUiA, CUP, ERC, Solidaritat per a la Independència, Partit Família i Vida, Ciutadans i Un altra Sant Cugat és possible-Plataforma Ciutadana per a Sant Cugat) malgrat que al ple de l'Ajuntament, ara per ara, hi ha representades cinc formacions: CiU, PP, PSC, ICV i CUP. ERC aspira a tornar a primera línia de la política santcugatenca –després de perdre els dos regidors que tenien en els darrers comicis– i a fer-ho acompanyada del Moviment d'Esquerres (MES) –encapçalat per l'excap de llista del PSC Ferran Villaseñor– i d'independents. “Som l'alternativa al govern de CiU”, afirma la candidata Mireia Ingla, que també va ser alcaldable de la formació als darrers comicis. Després de la marxa de Villaseñor, Pere Soler s'ha posat al capdavant del PSC amb un equip renovat que pretén “fer créixer” un grup que als darrers comicis va passar de 4 regidors a dos i situar-se en un lloc clau per influir en el govern de la ciutat. L'alcaldable de la CUP, Núria Gibert, té molt clar que “les majories absolutes mai són bones”, fent referència al govern convergent, i té clar que el model alternatiu que proposen té un llarg recorregut a fer a Sant Cugat. La CUP es presenta amb Procés Constituent en uns comicis en què la unitat de les esquerres no serà una realitat. ICV- EUIA amb l'actual regidora Roser Casamitjana al capdavant es presenten amb la voluntat d'impulsar “una nova forma de fer” i de trencar la majoria absoluta. L'alcaldable del PP, Jordi Carreras, torna a encapçalar un projecte que a les eleccions del 2011 van arribar als quatre regidors. Ara no es posa cap fita concreta, diu que el seu objectiu és donar a conèixer el seu missatge al màxim possible. El que té clar és que “l'Ajuntament ha de ser una institució neutral” i critica que “en els últims quatre anys l'Ajuntament hagi pres partit per la independència”. En un escenari postelectoral en què es preveu més fragmentació, la candidata de CiU i alcaldessa defensa, per a després del 24-M, pactes de govern que ajudin a crear l'estat propi.

Conesa creu que en el proper mandat Sant Cugat ha d'esdevenir un pol creatiu, cultural i d'atractiu turístic aprofitant grans oportunitats com el llegat de l'artista Grau-Garriga. Defensa que la ciutat encara no ha acabat de créixer i que ho ha de fer de manera intel·ligent. La vertebració urbanística de Sant Cugat és un tema que també recull l'oposició des de diferents punts de vista i propostes. Així, per exemple, el PP creu que cal un nou pla de mobilitat urbana mentre que el PSC veu necessari un pla integral pel barri de Monestir per posar-lo en dia a nivell urbanístic i de cohesió social. En aquest sentit, el reforç de les polítiques socials és un tema clau per a ERC, la CUP, PSC i ICV. Fan referència a les desigualtats que hi ha entre els habitants de Sant Cugat i l'existència d'un percentatge de població que necessita l'ajut dels serveis socials per deixar clar que han de ser un objectiu prioritari del proper mandat. Segons les propostes dels partits, entre els reptes de l'Ajuntament també hi ha donar resposta a les necessitats d'ocupació i habitatge dels joves, millorar la participació ciutadana i els serveis als nous barris.