Deu partits, un destí

Deu candidatures, representatives d'un ampli espectre polític i ideològic, concorreran en les pròximes eleccions municipals de Manresa. Caldrà veure, però, si aquesta àmplia oferta –insòlita en la història de la ciutat– acabarà tenint una plasmació en la composició del consistori, ja que per al mandat 2015-2019 ningú albira majories còmodes. Als partits que han tingut representació a l'Ajuntament aquests quatre anys (CiU, el PSC, ERC, el PP, la CUP i PxC), s'hi afegeixen ICV, Democràcia Municipal (Podem), Millor Manresa (Solidaritat, Reagrupament, MoVeM i independents) i Ciutadans. CiU, que aquesta legislatura ha governat sense majoria després de posar fi a setze anys de tripartit, torna a apostar per l'independent Valentí Junyent, mentre que el PSC col·loca al capdavant Felip González, primer secretari i fins ara estret col·laborador del grup, per mirar de superar els quatre regidors del 2011.

Un dels llegats que ha deixat damunt la taula l'actual consistori manresà és el POUM, aprovat inicialment el 19 de març passat i que, segons González, “es preocupa més per si es pot edificar més als àtics que per una xarxa de zones verdes i pels carrils bici, per exemple”. A l'hora d'endreçar la zona històrica de la capital del Bages, s'acaba fent al·lusió, necessàriament, al pla integral de revitalització del nucli antic (PIRNA) de Manresa, aprovat per unanimitat el 2001 i del qual Pere Culell (ERC) defensa una reedició per al 2015-2030. La revifalla del nucli antic, amb més accés per als vianants (aspecte que ICV vol en el POUM), i l'estímul del comerç de proximitat (en detriment d'ampliacions com la del Carrefour), a més de la “potenciació de la vida als barris”, segons Dídac Escolà (Democràcia Municipal, DM), són objectius compartits. “Els 100 milions d'euros gastats al barri antic no sé on són, perquè cada vegada està més degradat”, exclama Rosa M. Hernández (Millor Manresa), mentre que Jordi Masdeu (CUP) argumenta que “l'urbanisme és de les eines que ajuden a l'anivellament social” i lamenta que la participació de la ciutadania en el POUM es va fer “en una primera fase i perquè tocava”. Sobre aquest últim aspecte, segons Joan Calmet (CiU), en representació de l'alcalde, es van fer un centenar de reunions amb col·lectius i entitats i es va dir que el que sovint falta és “interès de la gent per participar”.

Una de les prioritats de CiU, a banda de la cohesió social, és la reactivació econòmica. Una reactivació que implica, segons Domingo Beltran (PP), “facilitar la instal·lació d'empreses (rebaixant impostos com l'IBI)” i “eliminar radicalment la burocràcia”, en paraules d'Antonio Espinosa (Ciutadans). La remunicipalització de serveis públics (escombraries, bus, enllumenat...) és una aposta que tant fa la CUP com ICV. En aquest punt, el PSC –partidari de fer una auditoria dels serveis públics i una altra referent a l'agilitació de tràmits– discrepa: “Si alguns serveis es remunicipalitzen, ens poden sortir més cars a l'Ajuntament i als ciutadans que si no ho estan.”

Amb la mirada posada en la gran fita turística Manresa 2022, molts partits defensen un desacomplexament de la ciutat. “Som capital! Però tenim unes infraestructures que no són pròpies d'una capital”, recorda Lluís Cano (ICV). El desdoblament d'una C-55 col·lapsada i perillosa i la gratuïtat de la C-16 són serrells que continuen pendents. “Aixecar la barrera de la C-16 és complex, perquè hi ha uns contractes firmats”, recorda González, i Culell hi afegeix: “Contractes que no s'han vist enlloc.” Per PxC, un altre escull és l'endeutament de l'Ajuntament. Amb un pressupost de 73,9 milions i 14.500 usuaris dels serveis socials, “és complicat que els números surtin”, reflexiona Culell.