“La llista única és un tema superat. No cal parlar-ne més”

Sí. Hi ha un acord signat pels dos principals partits i per les principals entitats de la societat civil. Estic convençut que s'hi poden afegir fàcilment d'altres forces polítiques. El que hem de fer és culminar aquest procés. Estic convençut que la majoria de ciutadans de Catalunya volen que Catalunya sigui un país independent i així serà.

No en tenim cap dubte. Hi haurà eleccions el 27 de setembre. El 27 de setembre votarem i guanyarem. Jo no ho he posat mai en dubte.

Jo estic segur que el 27 de setembre votarem. I cal que ens alliberem d'allò que diguin o que sembla que diuen a l'Estat espanyol. Que diguin el que vulguin. En tot cas nosaltres hem de fer el que ens hem compromès a fer, que és el que necessitem i volem fer.

Si volem guanyar la independència i estem convençuts que la guanyarem no ens hem de deixar intimidar ni canviar d'opinió perquè sembli que el senyor Rajoy no descarta que un dia convoqui unes eleccions.

Nosaltres tenim un compromís que s'ha de complir, i si la voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya és votar a favor de la independència, el que hem de fer és votar-hi.

Sí, és clar. O com si n'hi hagués 3 o 25.000. No és incompatible. Si volem la independència de Catalunya el que hem de fer és votar a favor de la independència de Catalunya.

Aquesta és una qüestió que ens plantejarem després de les eleccions catalanes, que és l'objectiu més important de tots. Ara ens hem de concentrar en el 27 de setembre. Qualsevol altra consideració ja la prendrem en el moment que pertoqui. Ara hem d'estar tots pel 27-S.

Hem tingut, tenim i probablement tindrem discrepàncies amb CiU si, per exemple, el que hi ha en joc és la possible privatització d'un hospital públic.

L'acord d'estabilitat parlamentària, entre altres coses, el que diu és que el 27-S votarem; però en cap moment diu que hem de votar a favor de la privatització de la sanitat. No ho diu enlloc i és evident que no ho farem, perquè si tenim un sistema de salut públic que funciona, malgrat tots els malgrats, el que no farem és posar-lo en risc. I, més enllà d'això, ningú es pot sorprendre del que nosaltres pensem dels casos de corrupció. Si se'ns demana, per exemple, que perdem la nostra sensibilitat en els temes de corrupció, no ho farem. Tot i que estic convençut que compartim la lluita contra la corrupció i que cal treballar per la transparència.

En aquelles qüestions que tenim un compromís de votar junts, com per exemple que el 27 de setembre votarem sobre la independència de Catalunya, és evident que votarem junts.

Si el que proposa el partit del govern està bé, doncs nosaltres estarem encantats de votar-ho. Si el que un dia proposa el partit de govern, per exemple, és rebaixar els impostos que paguen els casinos un 10%, i que un casino pagui menys que el que es paga per l'IVA cultural, doncs a nosaltres això no ens sembla bé. En tot cas, qui va votar diferent, qui vota diferent i fa un vot diferent del que havíem fet sempre en aquest país, en aquest cas concret, va ser Convergència i el Partit Socialista, que es van posar d'acord sobre un projecte que no ha funcionat. I una altra qüestió: lluitar contra la corrupció no és incompatible amb votar sobre la independència de Catalunya, no? Segur que no.

Vostè la té, aquesta sensació? Espero que el meu somriure demostri que no, i que no tenim cap dubte que això anirà bé.

Estic segur que el sí guanyarà, que el sí a la independència de Catalunya guanyarà el 27 de setembre. I ERC farà una feina que em sembla que ens pertoca: amb tot el convenciment, intentarem eixamplar el suport al sí, eixamplar aquesta base independentista. Per això són molt importants les eleccions del 24 de maig, perquè han d'ajudar a configurar una majoria municipalista, una majoria en el món local que estigui compromesa amb moltes coses, però també amb la independència. Del que passi el 24 de maig en dependrà el que passi el 27 de setembre.

A Austràlia, les eleccions parlamentàries qui les guanya? Qui té més diputats, no? I al Canadà, qui les guanya les eleccions parlamentàries? Qui té més diputats, no? I al Japó? Qui té més diputats. I a qualsevol país democràtic del món, qui guanya les eleccions parlamentàries? Qui té més diputats. Doncs a Catalunya qui guanyarà les eleccions parlamentàries? Doncs qui tingui una majoria absoluta de diputats. I estic convençut que hi serà.

Quan hi ha unes eleccions a un Parlament el que tothom observa és el nombre d'escons en aquell Parlament.

Jo estic segur que guanyarà el sí. Per tant, em sembla inútil especular sobre una cosa que em sembla que no passarà. Guanyarà el sí. Nosaltres farem tot el possible perquè guanyi el sí. A Catalunya en d'altres ocasions ha guanyat el no? Sí. Fins ara ha guanyat sempre, perquè els partits que érem i som explícitament independentistes, fins ara no hem guanyat unes eleccions al Parlament de Catalunya. Mai hi ha hagut una majoria de partits que fossin explícitament independentistes. I quan no érem una majoria independentista, els independentistes fèiem el mateix: respectar-ho. Ara haurem de fer el mateix amb el resultat. I mentrestant, preparar-nos per quan arribi.

Estic convençut que es treballa en aquesta direcció. No pot ser d'altra manera. És important que tot el que es pugui avançar es faci. I jo crec que és molt, el que es pot fer.

És evident que, almenys fins ara, no tenim una Hisenda com voldrien tenir la majoria dels ciutadans que llegeixen aquesta entrevista. És una evidència. Com que no la tenim i la necessitem, és evident que s'hi ha de treballar. També és evident que fins ara no tenim una Agència de Seguretat Social com la que voldríem i necessitem tenir. Nosaltres, en tot el que puguem ajudar, ho farem. Des del desembre del 2013 diem que estem disposats, i que voldríem formar part d'un govern de la més gran concentració possible, perquè voldríem ajudar. Hem proposat entrar al govern en moltes ocasions.

És molt senzill. És públic i notori, perquè aquells dies es va explicar del dret i del revés. Nosaltres vam dir llavors que no entraríem a formar part del govern fins que no hi hagués un acord explícit sobre la data i la pregunta. I que la pregunta havia d'incloure explícitament el concepte d'independència. En aquell moment inicial, el govern no va definir ni la data ni la pregunta. Quan es va acordar una data i una pregunta, al desembre del 2013, vam dir que es complien les condicions i que també estàvem disposats a formar part del govern que fos de la màxima representació.

Jo respecto l'opinió del president del govern. És a ell a qui correspon cridar o no cridar nous membres i definir el govern. A ell li pertoca la responsabilitat. Com que jo sóc molt respectuós envers aquesta condició institucional i les competències que li corresponen, jo reitero que a nosaltres ens sembla que seria millor que hi hagués un govern de la màxima unitat possible. Però nosaltres respectem la seva opinió, i no només això, sinó que donem suport de fet a les seves decisions.

Jo espero que sigui molt més real que cosmètica. S'està treballant, i és una qüestió de necessitat. Perquè treballen en tres àmbits que són molt importants.

Aquest és un tema superat, tancat amb un acord per part de tots. Em sembla que no cal entrar a debatre allò que ja està acordat, perquè hi ha moltes coses més a fer i és millor que ens hi dediquem. Perquè són realment importants: la Hisenda pròpia, la Seguretat Social, les lleis de transparència, la definició de la Constitució... Ens hem de centrar en allò que és nou. Arribar fins aquí no ha estat fàcil, i ara que tenim un acord el que hem de fer i el que farem tots és respectar-lo.

Em fa preguntes que no m'ha de fer a mi. El que faran la CUP, Unió o Iniciativa és millor preguntar-ho a ells. A mi m'agradaria molt que tothom s'hi incorporés. A mi m'agradaria que ho fes la CUP, i penso que és fàcil que s'hi incorporin. Crec que ho faran. Però si dic taxativament que s'hi incorporaran es pot interpretar que em fico en un terreny que no em correspon.

Nosaltres no ens barallem amb ningú. I si la CUP creix, nosaltres encantats. I si creix qualsevol força independentista, encantats. Nosaltres, el que desitgem és sort a totes les forces independentistes que es presenten a les eleccions. I quan les haguem guanyades, a totes aquestes forces encara els desitjarem més sort en la gestió dels resultats i d'aquell govern.

És evident que l'Estat farà tot el que se li acudeixi per intentar posar traves. Segur. Perquè ho ha fet sempre. Per tant, si ho ha fet sempre el més normal és que ho continuï fent durant els propers mesos. I com superarem aquestes traves? En la mesura que siguem capaços d'implicar en aquest procés cap a la independència de Catalunya molta gent, també aquella gent que parla llengües en el seu àmbit familiar que no són la llengua catalana, gent que resa i gent que no resa, gent que resa de diferents maneres i en diferents formes... aquesta és la nostra feina.

Però hi haurà una nova obediència, a un nou marc legal que haurà sorgit d'una nova legitimitat democràtica expressada pels ciutadans a les urnes. És molt important, insistir en aquest aspecte. Hi haurà una desobediència concreta a un marc legal, l'espanyol, perquè hi haurà una obediència a un nou marc legal, català, que haurà sorgit de les eleccions al Parlament de Catalunya i, per tant, tindrà la legitimitat democràtica. Així va ser a Irlanda respecte al Regne Unit, així va ser a Islàndia respecte a Dinamarca, així va ser a Noruega respecte a Suècia... doncs aquí, exactament igual. I on està la nostra força? En la majoria, en ser molts.

Hi insisteixo. Em fa preguntes sobre altres formacions polítiques que jo no sóc la persona adequada per contestar.

Jo respecto les opinions de tothom, també les opinions de Duran i Lleida. Aquesta és una qüestió que ha de resoldre Convergència i Unió. Jo què haig de dir sobre això? Si el senyor Duran i Lleida diu una cosa diferent que el senyor Artur Mas o qui sigui, és una qüestió que hauran de resoldre ells. No em correspon a mi. Les diferències que tingui Duran amb qui sigui, les han de resoldre ells. En tot cas, als ciutadans els correspondrà jutjar-ho.

Què vol negociar amb l'Estat?

És clar, és clar. Sí.

L'única cosa que es pot negociar amb Espanya, i que seria bo negociar-ho, és el repartiment d'actius i passius. Quan ens declarem independents, amb el deute públic espanyol, què n'hem de fer? Perquè això, aquest repartiment d'actius i de passius, si el fem amicalment, és millor per tots, especialment per l'Estat espanyol. És l'única negociació possible.

Si no hi ha un acord en el repartiment d'actius i passius amb l'Estat espanyol, automàticament la totalitat del deute del Regne d'Espanya passa a ser deute del Regne d'Espanya. El Regne d'Espanya deu un bilió d'euros. Si ho assumeix tot perquè no vol negociar amb nosaltres, ens vindrà un dia a reclamar la nostra part, en funció del PIB que representàvem. És una xifra abominable, però si el Regne d'Espanya no vol negociar el repartiment d'actius i de passius, el que és evident és que els passius són d'ell. I com és millor començar un nou estat: sabent que hem de pagar 220.000 milions d'euros o sabent que n'hem de pagar 0? Doncs hi haurà ciutadans de Catalunya que diran: “Escolti, si el govern espanyol no vol arribar a un acord en el repartiment d'actius i de passius ja s'ho farà.” Llavors seran els mercats financers, el Banc Central Europeu, els avaladors d'aquest deute, etc. que els diran: “Escoltin, vostès, el govern espanyol i el català s'han de posar d'acord perquè, si no, aquí patirem tots.”

Com es pot imaginar, sí, i molts. ERC parla amb representants dels cossos diplomàtics a Barcelona, a Madrid, amb representats d'estats estrangers, i tant! Amb cònsols, amb ambaixadors, amb representants de ministeris d'afers exteriors... I tant! Moltes vegades i amb molts.

Diuen el que vostè ja sap que diuen, perquè és el que diuen sempre, que és “això serà una qüestió interna de l'Estat espanyol”. I evidentment, diran això fins que deixi de ser-ho. En el moment que els catalans actuem com una realitat externa a l'Estat espanyol, deixarem de ser un problema intern.

ERC prioritzarà els acords amb totes aquelles forces amb les quals comparteixi coses rellevants en els seus municipis i en les seves ciutats. La independència és una cosa rellevant? Molt, molt rellevant. Es pot treballar amb forces independentistes per millorar la qualitat de vida de les nostres ciutats? Sí. I es pot treballar amb forces no independentistes per millorar la qualitat de vida de les nostres ciutats i d'aquesta manera demostrar que la independència és la millor eina? Segur que també. Com que volem avançar en el camí de la independència, en el camí de la justícia, en el camí de la llibertat, en el camí de la prosperitat econòmica, en el camí de la transparència, doncs ho farem compatible tot plegat, només faltaria.

Prioritzarem els acords amb tots aquells que ens permetin avançar en el camí que tenim al davant, i estem convençuts que en aquest camí com més siguem millor. Estarem encantats d'intentar arribar a acords amb tothom que estigui disposat a caminar en aquesta direcció, només faltaria. I molt probablement el que passarà és que el panorama després de les eleccions municipals serà tan diversificat, tan obert, que en molts casos caldran acords no a dos sinó a tres o fins i tot a quatre forces.