“Vull ser el polític influent que mai no hem tingut”

A les europees vam quedar com a tercera i quarta força els socialistes i nosaltres, i ara evidentment no serà així. Les europees són una cosa, i les municipals són una altra. I el cicle guanyador del PP a Tarragona no s'ha acabat. Tant Tarragona com Badalona són les ciutats catalanes on el PP és més fort, i sortim amb tota l'ambició del món.

Seria fer trampes al solitari obviar que la marca no està com el 2011. Però en canvi el projecte local és més fort.

Els nostres adversaris sempre ens posen sostres. El 2011 deien que era metafísicament impossible que el PP tingués més de cinc regidors. Després arriben les eleccions i s'acaben equivocant.

Perquè tenim un projecte de ciutat, una idea clara, i som un partit molt obert a la societat de Tarragona. També hem defensat sempre el tarragonisme polític i la capitalitat de Tarragona, a vegades en solitari.

Mentre el debat de les vegueries no estigui enterrat, sempre estarà amenaçada la capitalitat provincial, que és una de les nostres senyes d'identitat i principal capacitat d'influència. No hi ha la por immediata de fa quatre anys, però mentre no hi renunciïn sempre estarà en perill.

M'estranyaria moltíssim que em diguessin que he fet una oposició extraordinària. És el previsible: parlar malament de nosaltres, cosa que els agraeixo profundament. El que m'interessa és que ens percebin com a alternativa. I hi ha una part substancial de la societat que sap perfectament que l'única possibilitat en el cas que Ballesteros no sigui alcalde és el PP.

Fa quatre anys teníem un acord amb CiU, i al cap de deu dies Oriol Pujol el va desautoritzar. Quedaven dues opcions: o bloquejar la ciutat o que tirés endavant. Si ens haguéssim quedat sense pressupostos, hauria estat un desastre.

Més que mai tinc clara la frase de José María Aznar que diu: “Primer es guanya, i després es pacta.” D'aquella experiència vaig poder comprovar que hi ha gent que no és capaç de mantenir la seva paraula, i que parlar abans de temps de pactes és un profund error. I no tornaré a cometre aquest mateix error.

No parlaré de pactes.

Les campanyes electorals són com una mena de guerra psicològica: fer prediccions, dir qui pactarà amb qui... I de vegades els polítics ens fixem més en això que en les propostes. Crec que s'ha de parlar de Tarragona, i el debat català i espanyol no m'interessa ara.

La competència no m'ha fet mai por. Els que van amb por és perquè no tenen projecte propi. I els que van pensant que el debat català els resoldrà el problema s'emportaran una decepció.

La gamba de Tarragona és com la mateixa ciutat: és un tresor massa desconegut. Es coneix més la gamba de Huelva o de Palamós, però la de Tarragona és la millor. I hi ha ciutats que tenen menys coses que Tarragona, i són més conegudes. I al mateix temps Tarragona és com la gamba, és un tresor que s'ha de donar a conèixer.

Primer de tot cal tenir molt clar que o Tarragona es converteix en ciutat de serveis o té el futur complicat. Si som una ciutat exclusivament industrial, tenint en compte que la indústria tributarà exclusivament a la Canonja d'aquí a tres anys, és una ciutat coixa. Molts poders fàctics, de fet, no veuen Tarragona com una ciutat de serveis.

Ho pots canviar en quatre i en dos si tens voluntat política. Si la teva voluntat és qui dia passa, any empeny, i no tens vocació de transformació, que és el que ha passat aquests darrers vuit anys, doncs evidentment deixes que les coses continuïn igual. Jo tinc aquesta idea, i si sóc alcalde la penso dur a terme. A diferència de Josep Fèlix Ballesteros, a mi no em perdonarien estar vuit anys adormit.

La influència no s'aconsegueix només amb voluntat, s'aconsegueix amb ambició. Tarragona no té en el dia d'avui polítics en el primer nivell d'influència ni a Barcelona ni a Madrid. I hi ha una diferència fonamental: Ballesteros està de retirada, i dient que després dels Jocs del Mediterrani es retirarà...

Com a mínim diu que serà el seu darrer mandat... Jo sí que tinc l'ambició i l'edat per convertir-me en el polític influent que Tarragona no ha tingut mai.

Un alcalde ha de liderar la seva ciutat, i l'actitud apàtica de Ballesteros s'ha contagiat. Han estat anys d'una certa decadència per a Tarragona. I no hi ha hagut cap alcalde en la història de Tarragona que hagi disposat dels pressupostos que ell ha tingut.

L'Ajuntament té ara 300 treballadors més que fa vuit anys. El que fa el socialisme és convertir l'estructura en una mena de gegant inassumible.

La principal font és l'activitat econòmica. Cal una ordenança de comerç i una solució per a la façana marítima. Per això proposem el trasllat de l'estació del tren a la zona del carrer del Mar per generar una nova centralitat i revitalitzar la Part Baixa. Si soluciones la qüestió de la façana marítima, converteixes Tarragona en una ciutat de serveis.

Hem de buscar solucions urgents. Des que Ballesteros i Albert Abelló [CiU], des de la Cambra de Comerç, van reclamar el tercer fil, estaven renunciant a una retirada a curt o mitjà termini de les vies del tren. El que busquem amb aquesta solució és donar contingut a espais ara degradats. Continuo pensant que el tercer fil va ser un error històric, però no podem estar quatre anys més aturats.

A mi m'és indiferent qui el gestioni. Si algú vol que d'aquí a cinc anys la ciutat estigui plena de locutoris, ja sap a qui votar. Ja tenen pràcticament mitja ciutat.

Al programa tenim una moratòria que impedeixi indefinidament la instal·lació de noves mesquites. La nova normativa que ha intentat impulsar el govern permetia la instal·lació discrecional de mesquites a tota la ciutat, sota uns criteris massa ambigus. Crec que això és una bestiesa. Jo, francament, no vull més mesquites a Tarragona.

Proposàvem un cens per diferenciar els que formen part de màfies i els que són problemàtiques socials reals. I aquests darrers, derivar-los obligadament als serveis socials, perquè al carrer tampoc no s'hi poden estar. No parlàvem en cap cas d'expulsió. Va ser una mesura polèmica i que mantenim al programa.

La política d'increment dels ajuts d'aquest mandat ha estat consensuada amb nosaltres. Els nostres matisos serien que els immigrants no puguin accedir-hi fins al cap de cinc anys d'empadronament. I cal honradesa, que l'equip de govern no ha tingut en casos com ara el d'Inipro.

Vam ser nosaltres que el vam destapar políticament. Jo no entenc la política per dedicar-te tot el dia a anar al jutjat. Això ho fa la CUP.

El més important és la qualitat de l'espai urbà. La gent dels barris no està obsessionada per anar caminant al centre, el que vol és tenir un barri endreçat. Urbanísticament Tarragona té coses més urgents, com ara tota la zona de l'entorn de la muralla, que dóna una imatge terrible de l'entrada a la ciutat.

És evident que no s'ha fet bé el procés. L'oferta no pot ser només un pàrquing: a l'empresa se li ha de plantejar una oferta en termes globals d'aparcament de Tarragona, perquè si no evidentment no vindrà ningú, ja que aquell forat és un problema. Necessitem places d'aparcament a la Part Alta i haurem de fer un pàrquing menys ambiciós, amb menys places, prioritzant els residents. Fer un forat nou al passeig de Sant Antoni ho veig arriscadíssim. El pàrquing hauria de tenir una planta menys, i així per fi es podria tornar a recuperar la visió del Rectorat.

Si jo hagués estat alcalde, no hauria estat el meu projecte. Però un cop t'han escollit t'estàs jugant el prestigi de la ciutat, i, per tant, cal un suport absolut. Si sortissin malament, d'aquesta no ens en sortiríem, del ridícul que faríem.