És només per tocar la pera?

L'ambigüitat amb què Mariano Rajoy responia aquesta setmana a la pregunta sobre si té intenció de fer coincidir les eleccions estatals amb les catalanes estava perfectament calculada. El fet que en una mateixa contestació semblés que ho descartava adduint que ell no és home d'improvisacions però de seguida hi afegís que no tancava la porta a fer-ho tenia un clar objectiu: neguitejar Artur Mas. Així ho plantejava un dirigent que forma part del nucli dur del PP, el qual insisteix que el calendari amb què es treballa consisteix a esgotar la legislatura i governar fins a finals d'any. Després que dilluns s'hagués destapat la possibilitat que el president espanyol aprofités el 27-S per celebrar els seus comicis, La Moncloa volia continuar fent bullir l'olla. I ho corrobora l'episodi següent: en un col·loqui amb Rajoy obert a la premsa en què era inevitable que sortís la qüestió –i que, si és cert que es descarta el setembre, semblava el moment idoni per tallar el debat–, el president espanyol, després d'una llarga pausa que feia la sensació que obeís a la voluntat de mesurar molt la resposta, va sorprendre afirmant: “No descarto absolutament res, però tots els que em coneixen saben que entre els meus innumerables defectes no hi ha fer cosetes a curt termini.” Veient la cara d'interrogant del públic, Rajoy hi afegia que no havia manifestat un no rotund per no tancar-se cap porta, però que “la intenció és fer-les a finals d'any”.

La direcció del seu partit considera que aquesta última afirmació és la que val i aquest és el marc en què es mou la formació en aquests moments. És per això que alguns dirigents asseguren que el líder del PP havia estat molt hàbil mantenint la incògnita: “Sabia que els posaria nerviosos”, subratllaven, mentre seguien la línia oficial de La Moncloa de mantenir els dubtes sobre si Mas convocarà eleccions el 27-S o bé cedirà a unes “veus internes” que des de Madrid s'assegura que el que pretenen és convèncer-lo que el millor que pot fer és deixar-les per al 2016. En tot cas, i després d'escoltar Rajoy, el president de la Generalitat es continuava malfiant de les veritables intencions del cap de l'executiu espanyol i suggeria la possibilitat de canviar de data. “Si és així [que opti per fer-les coincidir amb el 27-S], hauríem de parlar-ne a Catalunya i decidir què cal fer.” En canvi, el líder republicà, Oriol Junqueras, no creu que sigui cap inconvenient celebrar els dos comicis el mateix dia.

Sigui com sigui, des de l'entorn de Rajoy es continua argumentant per què el més probable és que les estatals es convoquin el 29 de novembre o el 13 de desembre. Mantenir el calendari de finals d'any permetria que el Consell de Ministres aprovés el pressupost estatal per al 2016 per poder-lo portar al Congrés a finals de setembre, amb l'habitual posada en escena del ministre d'Hisenda. “Renunciarem a vendre els millors comptes de la legislatura? Sens dubte, no!”, emfasitzava un dirigent popular. A parer seu, en un any que “es presenta com el de la ratificació de la recuperació” és important poder-ne fer la màxima publicitat i enviar a l'elector el missatge que “creix la inversió en tots els àmbits i en tots els racons de l'Estat”. L'estratègia seria iniciar-ne la tramitació alertant el ciutadà que, “si no dóna suport al PP, tot això se'n podria anar en orris”. El que és segur és que no hi hauria temps d'aprovar aquests comptes, perquè a la tardor caldria dissoldre les Corts; per tant, quedarien congelats fins després de les eleccions.

Un altre factor que consideren cabdal per no avançar els comicis al setembre és el desgast que preveuen que tindrà la competència. A banda de les disputes que acostumen a donar-se al PSOE cada cop que tenen mals resultats electorals, estan convençuts de la possibilitat que, com ja està passant a hores d'ara a Podem, l'efecte Ciutadans també es desinfli com a conseqüència dels pactes que haurà de forjar a partir del 24-M. “Segons com quedi el mapa electoral i els acords que es tanquin, els nostres s'adonaran que no són de fiar”, s'assenyala des del PP.

Malgrat la successió de raonaments per justificar que les estatals es faran “quan toca” –com li agrada dir a Rajoy–, hi ha altres dirigents conservadors que no donen per desterrada l'opció del 27-S, si bé no gosen fer cap mena de pronòstic fins que no coneguin els resultats del 24-M tant a Catalunya com a Espanya. A banda de la necessitat de Rajoy de frenar pugnes internes si vénen mal dades, també pesa força el fet que es “donaria un cop d'efecte brutal”. La tesi és que amb unes estatals aconseguirien “activar el vot antisobiranista”, amb el benentès que hi ha una part de l'electorat espanyolista que el 27-S no es mobilitzarà encara que es plantegin com unes plebiscitàries. Arran de l'expressió usada pel director de l'Agència Tributària per parlar de la llista dels 715 eventuals evasors, al Madrid de les frases buides ara s'ha posat de moda dir que tot és “la repera patatera”. Però el que podria ser-ho de veritat és que Rajoy vagi de debò i no pretengui simplement tocar la pera a Mas quan afirma que ell mai no actua per rampells.