Garrigues i Guilleries

Qui pugi a Sant Hilari Sacalm, capital de les Guilleries, terra de boscúria, bandolers –en Serrallonga era fill de Viladrau– i d'herois catalans –a Joanet hi va néixer el general Moragues–, pot preguntar per l'hotel Ripoll. Descobrirà que té més de cent anys, i el seu xef, en Pep Badia, li brindarà la possibilitat de degustar un magnífic menú de muntanya, però pocs saben que fa més de trenta anys, la seva esposa, Carme Capdevila, va canviar la sequedat de la plana i les serres de les Garrigues per la muntanya humida i ufanosa, en què, ella que havia estudiat biologia, educació social i un postgrau en mediació de conflictes, va decidir que el que li anava era el servei públic i no tan sols fundar i gestionar el centre d'educació ambiental de les Guilleries, sinó que, entre altres feines, va dirigir un centre d'acollida de menors. Afiliada a ERC, va passar vuit anys a l'Ajuntament i dos al Consell Comarcal de la Selva. El 2003 va ser escollida diputada al Parlament; el 2004, secretària d'acció política del partit, i el 2006, amb el segon tripartit, consellera d'Acció Social i Ciutadania. Ferma defensora de les polítiques públiques i l'ajuda als més desfavorits, el 2010, en la que va ser la seva darrera contesa electoral, va ser cap de llista per Girona. El 2012 es va retirar de la política. Abans va denunciar la falta d'ambició del govern de CiU per afrontar la crisi sense que l'haguessin de pagar els que menys tenien. A Sant Hilari, al cor de la muntanya, va fer-hi un pregó de festa major.