A la Franja no hi creuen, en fantasmes

Per primer cop en vuit anys, a la Franja de Ponent no hi haurà cap candidatura explícitament catalanista. Sembla contradictori: en el moment àlgid del catalanisme al Principat, amb l'ANC organitzant manifestacions monumentals cada Onze de Setembre i amb la gran majoria de l'arc polític catalanista convençut ja de la independència com a millor opció per al país, resulta que les opcions vinculades amb aquesta opció reculen i desapareixen del mapa municipal de la Franja. Això passa, a més, en la legislatura de la Lapao: la imposició d'un nou nom per al català de la llengua, que passa a denominar-se “llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental”, un circumloqui impossible que representa els mil tombes i gires que fan alguns partits polítics des de Saragossa per tal de negar qualsevol relació entre les comarques de la Franja i les seves veïnes del Principat. La Lapao va tenir l'efecte puntual de ressuscitar l'activisme cultural a la Franja, que de sobte va passar a ser molt escoltat des de Catalunya, i va mobilitzar als alcaldes i regidors de la Franja més conscienciats sobre la realitat cultural i lingüística pròpia.

Però, després del Lapao, el paisatge polític és ben pobre. Convergència Democràtica de la Franja, que tenia l'alcaldia de Pont de Montanyana (Ribagorça), un nucli de militants a Fraga, on havia presentat llista, i el Baix Cinca, ha decidit deixar passar aquestes eleccions sense presentar batalla en cap poble. Marta Canales, fundadora del partit i primera secretària, ho atribueix a les dificultats general que tenen els partits per formar llistes (fins i tot el PSOE, predominant amb el PP, ha tingut dificultats per formar candidatura a Fraga), i també a l'escassa mobilització política que hi ha en l'activisme cultural i de territori a la Franja. “No és que no n'hi hagi, de gent, sinó que la dinàmica que hi ha a la Franja no ho facilita.”

Fa vuit anys que ERC té un regidor a Calaceit (Matarranya), Paulí Fontava, promotor d'una candidatura d'esquerres anomenada L'Entesa. Però aquest cop no es presentarà. Per motius familiars Fontova no repetix, i no ha sorgit un substitut disposat a ocupar el primer lloc de la candidatura. “Hi havia candidatura, però només si jo estava al davant, i no puc”, diu Fontova. “Hi ha activisme cultural a favor del català i també dels vincles amb Catalunya, però el PSOE fa una pressió molt forta sobre elles, i els seus líders no fan el pas d'apostar obertament per altres partits”, sosté Fontova.

Aquest cronista té una curiositat per a aquests soferts polítics locals: si el que faltaven eren uns quants noms, tant Convergència de la Franja com l'Entesa podien haver recorregut a militants i simpatitzants d'aquests partits al Principat, on PP i PSC han inundat de llistes fantasme molts municipis interiors on no tenien candidats locals per formar llistes. “Potser hauria maquillat una mica la imatge, però per a res mes”, reconeix Canales. Fontova també hi veu sentit. Millor sense llistes. A la Franja no hi creuen, en fantasmes.