Política

El feu socialista s'esquerda

La previsible entrada de Ciutadans i d'ERC a l'Ajuntament de la segona ciutat de Catalunya i la pèrdua de vots socialistes obligarà a revisar el pacte que el PSC ha mantingut amb ICV-EUiA

L'Hos­pi­ta­let, ara per ara el gran feu soci­a­lista de l'àrea metro­po­li­tana, no serà ali­ena al canvi que l'entrada de noves for­ma­ci­ons –o par­tits que tor­nen després d'anys sense repre­sen­tació muni­ci­pal– moti­varà en el ple­nari muni­ci­pal. El PSC ha gover­nat històrica­ment amb una àmplia majo­ria abso­luta, i tot i així amb un pacte amb ICV-EUiA des del 1999, fins que aquest últim man­dat els regi­dors eco­so­ci­a­lis­tes van ser neces­sa­ris numèrica­ment. La marxa de l'històric Celes­tino Cor­bacho i el popu­lisme xenòfob de Pla­ta­forma per Cata­lu­nya (PxC) van fer variar lleu­ge­ra­ment, en els comi­cis ante­ri­ors, la dis­tri­bució de regi­dors, de manera que els soci­a­lis­tes van que­dar a un edil de la majo­ria abso­luta. El pacte amb ICV-EUiA va ser, com sem­pre ha estat, còmode fins al novem­bre, en què EUiA va mar­xar del govern. El motiu adduït per Alfons Sal­merón va ser la impu­tació de l'alcal­dessa, Núria Marín, en l'afer de les die­tes de la Fede­ració de Muni­ci­pis, una causa que final­ment ha estat arxi­vada. A molts va sor­pren­dre aquesta renúncia, i més d'un va inter­pre­tar la volun­tat d'EUiA d'allu­nyar-se del govern per tre­ba­llar en la con­fluència de for­ma­ci­ons d'esquerra entorn de la can­di­da­tura L'Hos­pi­ta­let en Comú. Aquest pro­jecte ha que­dat final­ment molt des­di­bui­xat, ja que no hi ha hagut entesa entre la CUP i Procés Cons­ti­tu­ent, sobre­tot, i ICV i EUiA. Final­ment, Can­viem l'Hos­pi­ta­let –el canvi de nom ha moti­vat la des­vin­cu­lació de Podem del pro­jecte, que inclou ICV, EUiA i Pira­tes de Cata­lu­nya– con­cor­rerà a elec­ci­ons amb nou for­ma­ci­ons més: el PSC, PxC, Ciu­ta­dans, ERC, CiU, la CUP, UPyD, el PP i Gua­nyem l'Hos­pi­ta­let.

La com­po­sició del ple­nari can­viarà, sobre­tot, per la més que pre­vi­si­ble entrada d'ERC, que recu­pe­ra­ria així la repre­sen­tació que va per­dre en les elec­ci­ons del 2007, i sobre­tot de Ciu­ta­dans. Una pro­posta que encapçala Miguel García, vell cone­gut dels soci­a­lis­tes perquè va estar vin­cu­lat al par­tit durant 25 anys en càrrecs orgànics, i de la ciu­tat, perquè va pre­si­dir durant 19 anys el Cen­tre d'Esports l'Hos­pi­ta­let, més cone­gut com l'Hospi. Gar­cia aspira a entrar amb força al con­sis­tori, i creu que podria obte­nir entre qua­tre i sis regi­dors, tot i que des d'altres sec­tors rebai­xen aquesta pre­visió a dos o tres edils. Una repre­sen­tació que, a pri­ori, ani­ria en detri­ment dels soci­a­lis­tes, tot i que també podria robar vots als popu­lars, que han can­viat l'històric Juan Car­los del Río per Sonia Esplu­gas, regi­dora des del 2007 i una cara jove en un par­tit que vol donar un aire nou a la seva llista. Tot­hom defuig de les tra­ves­ses i encara més dels pac­tes, però hi ha coin­cidència gene­ral a vati­ci­nar que ERC i C's s'asseu­ran en el ple i que PxC, que té ara dos regi­dors, sor­tirà del con­sis­tori o que reduirà, en el millor dels casos, la repre­sen­tació a la mei­tat. El mis­satge con­tra la immi­gració sem­bla no tenir tanta accep­tació com fa qua­tre anys, i la mani­fes­tació islamòfoba que Pegida va con­vo­car a l'Hos­pi­ta­let amb el suport de PxC va tenir un segui­ment ben escàs.

L'històric pacte d'esquer­res

Núria Marín, l'alcal­dessa actual i líder del PSC –l'única cap de llista que repe­teix, ja que tots els par­tits han can­viat el can­di­dat–, vol ree­di­tar el pacte que des del 1999 ha man­tin­gut amb ICV i EUiA, mal­grat la deserció d'aquests últims. I no des­carta gover­nar en soli­tari si els eco­so­ci­a­lis­tes es tan­quen a pac­tar. Només en última instància ini­ci­a­ria diàleg amb altres par­tits, i alerta que serà difícil pac­tar amb el PP. El resul­tat està no només en mans de l'aritmètica sinó, òbvi­a­ment, de la res­posta que puguin donar les altres for­ma­ci­ons. Júlia Car­ba­lleira, que ha relle­vat Lluís Esteve al cap­da­vant d'ICV, va mani­fes­tar la set­mana pas­sada en el pri­mer acte públic de Can­viem l'Hos­pi­ta­let que posa­ran l'even­tual pacte “a decisió de la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana”. ERC, per la seva banda, ha anun­ciat que no pac­tarà amb el PSC, “perquè aquesta ciu­tat està en con­tra del dret a deci­dir”, alerta Antoni Gar­cia, el can­di­dat repu­blicà. “Volem ser una alter­na­tiva als soci­a­lis­tes, cosa que no vol dir que no puguem arri­bar a acords pun­tu­als”, afe­geix.

La plaça Europa i les dues ciu­tats

L'Hos­pi­ta­let dis­posa des del 2007 d'un punt neuràlgic pel que fa a l'eco­no­mia que és la plaça Europa. Un pro­jecte que va arren­car amb Celes­tino Cor­bacho i que amb Marín com a alcal­dessa s'ha anat omplint d'acti­vi­tat. El PSC es vanta d'haver atret empre­ses com ara Copisa, Puig, Wer­fen, KPMG, Olym­pus i Gallina Blanca, a més de milers de con­gres­sis­tes al recinte firal. Però pre­su­meix, sobre­tot, d'haver rein­ver­tit en els bar­ris els 18 mili­ons d'euros anu­als que les empre­ses ins­tal·lades al Dis­tricte Econòmic apor­ten a les arques muni­ci­pals. “Aquests recur­sos han permès tirar enda­vant pro­jec­tes tan relle­vants com el poli­es­por­tiu del Gor­nal, Torre Bar­rina, el cinema Romero, l'escola de música i l'equi­pa­ment dels Blocs Flo­rida”, asse­nyala Marín, que afe­geix que són pro­jec­tes molt impor­tants i que “la grandíssima trans­for­mació que ha vis­cut l'Hos­pi­ta­let els últims anys ha de con­ti­nuar amb nous equi­pa­ments”. La plaça Europa va sor­gir de l'espai que es va gua­nyar amb el soter­ra­ment de part de la Gran­via. Ara s'ha pro­jec­tat la con­ti­nu­ació de la reforma de la Gran­via i la cre­ació d'un nou parc empre­sa­rial i uns gran zona verda, de 27 hectàrees, a tocar de Bell­vitge. Diver­ses enti­tats veïnals de la ciu­tat, tan­ma­teix, es quei­xen de la manca d'equi­pa­ments que hi ha als bar­ris. Alguns de titu­la­ri­tat muni­ci­pal, com ara cen­tres cívics, i altres de la Gene­ra­li­tat, pels quals asse­gu­ren que l'Ajun­ta­ment no ha llui­tat prou.

La resta de par­tits reco­nei­xen la importància de la plaça Europa com a pol d'atracció empre­sa­rial però qüesti­o­nen el model de ciu­tat que s'està cons­truint. “El PSC ha fet coses però ha obli­dat que una ciu­tat no és només un con­junt d'edi­fi­cis amb una zona indus­trial potent perquè vin­guin empre­ses noves”, denun­cia el con­ver­gent Jordi Monrós. “Qual­se­vol ciu­tat, la for­men per­so­nes, i les per­so­nes que viuen a les dife­rents zones de l'Hos­pi­ta­let patei­xen la degra­dació dels bar­ris, no s'ha inver­tit en els bar­ris més antics, hi ha brutícia, inci­visme...” Una lec­tura en què coin­ci­deix amb la can­di­data popu­lar, que recull la queixa de molts veïns que es lamen­ten que no es nete­gen tots els bar­ris per igual.

Tant el PP com CiU esmen­ten la segu­re­tat, la neteja i el civisme com a eixos bàsics dels seus pro­gra­mes, ja que argu­men­ten que mol­tes zones de la ciu­tat tenen greus man­can­ces pel que fa al man­te­ni­ment de l'espai públic i que els resi­dents per­ce­ben una ciu­tat inse­gura, tot i que els índexs de cri­mi­na­li­tat dels cos­sos poli­ci­als ho neguin.

La coa­lició d'ICV-EUiA i Pira­tes alerta, al seu torn, de l'existència de 10.000 per­so­nes sense cap pres­tació i dels set o vuit des­no­na­ments dia­ris, una situ­ació d'“emergència social”, segons Ana González, que és cor­ro­bo­rada per enti­tats com ara Creu Roja i Was­lala, a la Flo­rida, conei­xe­do­res del greu impacte de la crisi sobre mol­tes famílies. Ciu­ta­dans asse­gura que “han fal­tat polítiques d'espon­ja­ment i atenció als bar­ris”, que en alguns casos con­cen­tren una immi­gració pro­pera al 50% i “una den­si­tat simi­lar a Bom­bai”. “El Cen­tre és el barri dels senyors, amb més neteja, men­tre que els altres bar­ris estan més desa­te­sos”, declara el seu can­di­dat, Miguel García, que es pre­senta per pri­mer cop a les elec­ci­ons, i deci­dit a “des­man­te­llar la xarxa cli­en­te­lar que el PSC ha tei­xit en 36 anys de govern”.

ERC, que aspira a recu­pe­rar la repre­sen­tació que va per­dre el 2007, reclama un pacte entre les dife­rents admi­nis­tra­ci­ons per abor­dar la pobresa i cri­tica la reforma de la Gran­via que es vol abor­dar sobre­tot per l'impacte que tindrà a la zona agrària. “La plaça Europa no està al 100% i veiem una febre de voler cons­truir ofi­ci­nes quan encara hi ha ofi­ci­nes bui­des, com passa a Cal Tra­bal, on es volen fer set tor­res quan el que cal és diver­si­fi­car al con­junt de la ciu­tat”, afirma l'alcal­da­ble d'ERC, Antoni Gar­cia.

Gene­rar ocu­pació és, per a tots, la manera de pal·liar la crisi. I a par­tir d'aquí, els mati­sos. Els soci­a­lis­tes apos­ten per atreure acti­vi­tat empre­sa­rial no només a la Gran­via sinó a la car­re­tera del Mig, ara per ara un polígon indus­trial obso­let i que el PSC vol con­ver­tir en un dis­tricte cul­tu­ral. “És ideal per a la ins­tal·lació de totes les acti­vi­tats cul­tu­rals públi­ques i pri­va­des”, defensa Marín. Ciu­ta­dans advoca per una bai­xada d'impos­tos per gene­rar més riquesa, ja que no troba rao­na­ble “que s'hagi apu­jat un 30% l'IBI per man­te­nir les des­pe­ses que genera l'excés de regi­dors i per­so­nal de con­fiança”, segons García. Els par­tits agru­pats en Can­viem l'Hos­pi­ta­let pro­po­sen una renda mínima garan­tida i l'impuls muni­ci­pal a la recu­pe­ració de con­trac­tes, men­tre que CiU, el PP i ERC defen­sen la cre­ació de par­ti­des per llui­tar con­tra la pobresa energètica; la bai­xada de l'IBI i la limi­tació als empa­dro­nats de certs ajuts, i la reac­ti­vació de zones indus­tri­als en desús, res­pec­ti­va­ment.

Mil famílies sense recursos
Entitats que treballen en el món social, com ara la Creu Roja, alerten de la greu precarietat en què es troben instal·lades moltes famílies. La Creu Roja atén cada mes mil famílies sense recursos. El consistori ha fet un esforç pressupostari per contenir l'emergència social i ha destinat per exemple 1,8 milions d'euros aquest curs per a beques menjador sense el suport d'altres administracions. Altres associacions alerten del polvorí social en què s'estan convertint barris com ara la Florida.
LES CLAUS
1
Granvia
La continuació de la reforma de la Granvia i la creació d'un pol empresarial a tocar de Bellvitge és un ambiciós projecte socialista qüestionat per alguns partits i entitats.
2
Pobresa
La lluita contra la pobresa i la generació d'ocupació són eixos prioritaris en els programes electorals de tots els partits.
3
Pactes
La previsible fragmentació del plenari amb l'entrada de nous partits obligarà a nous pactes postelectorals.
LES XIFRES
74.205
Densitat
A la Florida viuen 74.205 habitants per km², mentre que la mitjana a l'Hospitalet és de 20.766 habitants per km².
18
Beneficis de la plaça Europa
L'Ajuntament ingressa cada any 18 milions d'euros de les empreses de la plaça Europa que paguen l'impost d'activitats econòmiques.
Núria Marín
PSC.
Marín va entrar com a regidora el 1995 i el 2008 va substituir Celestino Corbacho com a alcaldessa. Aquesta serà, doncs, la segona campanya que viurà com a candidata.
Sonia Esplugas
PP.
Esplugas és regidora a l'Hospitalet des del 2007 i presidenta de l'agrupació local des del 2014. Té 43 anys i pren el relleu de Juan Carlos del Río com a cap de llista.
Jordi Monrós
CiU.
Substitueix Meritxell Borràs com a alcaldable. Ha tingut i té diversos càrrecs a CDC, com ara secretari d'organització a l'Hospitalet i conseller nacional del partit.
Ana González
ICV-EUiA-Pirates.
És coneguda per l'activisme veïnal, en la PAH i en defensa de la sanitat pública. Encapçala la llista després d'haver estat escollida en unes primàries obertes a la ciutat.
Antoni Garcia
ERC.
Va col·laborar en la fundació d'Els Verds i el 2007 es va afiliar a ERC de l'Hospitalet. Ha participat en plataformes de defensa de la sanitat pública i la zona agrícola.
Daniel Ordóñez
PxC.
Va entrar com a regidor el 2011 acompanyat d'Alberto Sánchez. En el passat va militar en partits ultradretans i ha donat suport al moviment islamòfob d'origen alemany Pegida.
Miguel García
C's.
Ha estat 25 anys vinculat al PSC i 19 com a president de l'Hospi. Les seves intervencions públiques sovint han estat acompanyades de la polèmica.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.