Política

ÀNGEL ROS

ALCALDE DE LLEIDA I CANDIDAT A LA REELECCIÓ PEL PSC

“En gran part, es votarà Àngel Ros o no Àngel Ros”

“És l'objectiu. Cal estabilitat i aquesta l'assegura un govern fort”

“Parlaré amb tothom i estaria bé buscar consensos a les institucions supramunicipals per orientar serveis”

“Que parlin malament d'un segur que erosiona, però a la vegada aquesta situació també ha generat un sentiment de solidaritat.

BALANÇ
“Porto 11 anys d'alcalde i set amb crisi. Si pregunten què se fer, diria que gestionar crisis”
TRANSPARÈNCIA“Si Anticorrupció investiga és perquè algú ha denunciat no perquè cap institució hagi trobat mai res”
OBRES PENDENTS
“Vull acabar el pla de l'estació i m'hauria agradat començar el Morera i el pavelló firal”
POLÍGONS
“Lleida necessita sòl industrial i la Paeria començarà a urbanitzar nous terrenys”
COMERÇ
“Cal un model mixt perquè l'única venda que es perd és la que es fa a Barcelona o Saragossa”
IMPOSTOS
“Portem tres anys congelant impostos i si la crisi no millora, continuarem congelant-los”
DEUTE
“És d'un global de 175,8 milions. Al 2004, estàvem a un índex del 128,5% i hem baixat al 66%”
LLISTA
“L'efecte Marta Camps ha produït una forta cohesió al grup i ha facilitat la seva continuïtat”
FACTURES
“segur que aniran sortint coses, com quantes paelles m'he menjat, perquè té les factures”
ELECCIÓ
“Hi ha gent que vol que segueixi sent alcalde i altres volen que ho sigui en una situació debilitada”

Onze anys com alcalde de Lleida i amb ganes de seguir. És l'adversari a batre per la resta de candidatures, però tot apunta que serà difícil prendre-li l'alcaldia. El seu objectiu és revalidar la majoria absoluta per tercera vegada consecutiva, tot i que buscarà un pacte prou ampli com perquè arribi a incidir en el Consell del Segrià i la Diputació. Entén aquests comicis com un plebiscit sobre ell després de ser denunciat a Anticorrupció per l'ex primera tinent d'alcalde.

Faci un balanç del mandat que ara s'acaba.
Porto onze anys d'alcalde de Lleida, quatre en bonança econòmica i set de crisi. Per tant, si em preguntem què sé fer, diria que gestionar crisis. Però malgrat aquest període de crisi, qualsevol pot veure que la ciutat ha millorat. Hem posat el focus en l'ocupació i la promoció econòmica i també en la despesa social, incloent la millora de serveis socials, com el bus i la teleassistència gratuïts per a majors de 65 anys o una reducció del 28% en la taxa d'atenció domiciliària. No hem fet un urbanisme de grans obres, però sí de proximitat i manteniment.
I amb retallades?
A diferència d'altres ciutats, la Paeria no ha reduït serveis públics malgrat que sí que ens han retallat subvencions i aportacions d'altres administracions. I aquest fet reforça encara més la teoria que qui més pateix aquesta crisi està atès per les famílies, el tercer sector i els ajuntaments.
Molts projectes segueixen aturats, com l'estació d'autobusos, recuperar les termes o reformar la Rambla Ferran.
És veritat. I n'hi ha més, com acabar el pla de l'estació. També m'hauria agradat començar les obres del Museu Morera i del nou pavelló de Fira.
Gairebé totes aquestes inversions les han de finançar altres administracions?
Sí, però no ho vull posar com a excusa ni sóc partidari de donar les culpes als altres. Aquestes obres pendents les poso en el meu passiu del mandat.
I en l'actiu?
Que ja tenim 9 centres de suport i reforç a joves, 18 escoles bressol i, sobretot, un Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari que dona feina a 1.500 persones.
I ara, una de les seves propostes és l'aposta industrial?
Lleida necessita sòl industrial i l'ajuntament començarà a urbanitzar terrenys. De fet, ja estem redactant els projectes del nou polígon de Torreblanca i l'ampliació de El Segre fins Alcoletge.
Però aquí també necessita a la Generalitat com a soci?
Sí, però si no volen o no poden, començarem nosaltres en solitari a les parcel·les municipals. I després hem de ser capaços de captar empreses de fora i ajudar a desenvolupar les locals.
Pensa en bonificacions fiscals o facilitats en la venda de sòl?
En un conjunt de coses, però sobretot el que busca la indústria és gent formada i ara ja en comencem a tenir. No podem estar al sector carni sense tenir Veterinària i ara en tindrem. I el mateix passa amb altres sectors, que necessitaran els enginyers que es formen a l'Escola Politècnica. Avui cal tenir sòl, aigua o comunicacions, però, sobretot, capital humà.
Vaja, una revolució industrial al segle XXI?
Lleida ha de fer ara l'evolució industrial que no es va fer als anys 50 o 60. Aleshores es pensava que amb el sector agrari ja es podia viure i, a la ciutat, amb el funcionariat i el comerç. Ara ens cal industrialitzar Lleida. I per això apostem per la formació professional dual, que recupera la figura de l'aprenent, i donem tot el suport a la UdL. De fet, la Universitat no “fabrica” els suficients professionals que es necessiten al Parc Científic. Hi ha feina i demanda.
Quin model comercial ha de tenir Lleida?
Hem d'anar cap a un model mixt entre els diferents formats comercials. Perquè l'única venda que es perd és la que es fa a Barcelona o Saragossa. És a dir, que hem de combinar el petit comerç i el eixos i àrees comercials urbanes amb un augment de les mitjanes i grans superfícies.
I el projecte de Carrefour d'un gran complex comercial?
És un expedient que ha d'aprovar la Generalitat i només unifica en una sola pastilla les zones comercials que s'havien projectat fa anys. Hem aturat la tramitació fins que hi hagi un consens socials i polític i, de moment, hem encarregat estudis a la UdL sobre necessitats i fluxos comercials.
Lleida té l'IBI més car de l'estat espanyol?
No som la ciutat més cara d'Espanya com diuen alguns. De mitjana ens podríem situar a la banda mitja-alta, potser, però en neteja, per exemple, estem a la banda baixa, igual que en aigua. De tots els impostos que paga una família, només el 7% són per l'ajuntament i el 93% restant es paga a la Generalitat i a l'Estat. I aleshores cal comparar quins serveis rep el ciutadà del seu ajuntament amb només pagant un 7% dels impostos. Amb això vull reivindicar el paper dels alcaldes que amb un 7% dels impostos, fem miracles.
Preveu baixar impostos?
Portem tres anys congelant impostos i si la crisi no millora, seguirem congelant. I amb l'IBI, baixar un punt l'impost equival a mig milió d'euros menys de recaptació i al rebut dels ciutadans només resulta uns 5 euros menys a l'any. Si, per exemple, baixem un 2% l'IBI, tindrem un milió menys, que és el que la Generalitat ens ha retallat en subvencions per escoles bressol o de les places concertades pendents per centres per a gent gran al mercat de Cappont o al convent de Santa Clara.
I en un ajuntament amb una elevat deute?
El deute global és de 175,8 milions d'euros. L'ajuntament sol se situa en 105,8 milions i un índex del 66,6% sobre els ingressos corrents. Aquest índex pujarà al 109,2% quan incorporem el deute de l'EMU i del Centre de Negocis i Convencions (CNC). Al 2004, estàvem al 128,5% de deute i ara hem baixat al 66% La inversió ara es finança amb l'estalvi que generem i sense nou deute.
Lleida té dos barris amb problemes greus: El Centre Històric i la Mariola.
Hi estem treballant i molt i al barri antic li estem donant el tomb, amb millores urbanes, situant seus d'entitats culturals i cíviques al barri i ara amb la dinamització comercial amb el Mercat del Pla com a element emblemàtic. La Mariola pateix un envelliment de la part més antiga del barri i un excessiu percentatge d'okupació que degrada el barri. Ara és el barri que més em preocupa i ocupa i amb la Generalitat haurem de fer algun pla o llei de barri per rehabilitar aquesta part antiga. De fet, ja he plantejat al conseller Santi Vila la necessitat de promoure polítiques de suport a les parts antigues de les ciutats i els barris i per adequar polígons industrials.
Veu factible una tercera majoria absoluta consecutiva?
És l'objectiu, perquè assegura una estabilitat que ara és necessària. Cal estabilitat i més en períodes de canvis socials i aquesta l'assegura un govern fort.
I si no l'obté?
Passi el que passi parlaré amb tothom, amb majoria o sense. Amb l'actual situació estic molt satisfet dels acords als que hem arribat amb CiU i per això crec que seria bo fer-los extensiu a altres llocs, com la Diputació o el Consell del Segrià.
Parla ja d'una sociovergència més enllà de la Paeria?
Parlaria amb tothom, no només amb CiU, però podria estar bé buscar consensos a les institucions supramunicipals per orientar els serveis, sobretot als petits municipis. Però per buscar aquests acords parlaria amb les forces que ens són més properes.
I què entén per properes?
Crec que el PSC limita ara amb CiU, ERC i ICV i veig més llunyans al PP, la Crida, el Comú o Ciutadans.
L'afavoreix que les formacions d'esquerres no hagin sabut crear un front comú?
Depèn dels vots que treguin. La veritat, però, és que alguns es pensaven que seria fàcil i s'ha demostrat que no.
La seva candidatura inclou molts pocs canvis, tot i els rumors de renovació.
L'efecte Marta Camps ha produït una forta cohesió al grup i sense la número 2 natural ha facilitat la continuïtat.
Amb mínims retocs.
Tres regidors no repeteixen perquè ells ja em van dir que no continuarien per decisió pròpia i ja m'ho van anunciar fa temps, anys en algun cas.
I l'escàndol generat per les denúncies de Camps a Anticorrupció creu que l'afectaran?
Té efecte i que parlin malament d'un segur que erosiona, però a la vegada aquesta situació també ha generat un sentiment de solidaritat. La veritat és que mai seré capaç d'entendre com va ser capaç de denunciar a la fiscalia Anticorrupció una sèrie de coses i fer com si res durant mesos amb mi i la resta del grup municipal.
Pensa que l'oposició usarà aquests fets durant la campanya?
Per erosionar sí, però no crec que se centri la campanya en això. De tota manera, segur que aniran sortint coses, com quantes paelles m'he menjat, perquè ella (Marta Camps) té totes les factures, les va signar totes!
Aquestes eleccions es plantegen per molta gent com unes plebiscitàries cap a la seva persona?
Crec que la gent, en gran part, té clar que estan votant Àngel Ros o no Àngel Ros. Plebiscit potser no seria la paraula. Crec que hi ha gent que vol que segueixi sent alcalde i altres volen que ho sigui en una situació debilitada i jo he de transmetre durant la campanya que es bo que hi hagi estabilitat política i que a l'ajuntament hi ha suficients elements de control i també una oposició.
Comptarà més la marca del partit o la persona?
Als pobles petits, segur que la persona. I a les grans capitals, el partit, tot i que el cap de llista hi influeix. A Lleida, crec que pesa més la persona que el partit.
Després de les denuncies de Camps, preveu fer canvis en la gestió o la transparència?
L'ajuntament de Lleida ha obtingut la màxima puntuació en transparència per part de la Generalitat i d'un organisme de transparència internacional. Els ciutadans també tenen un alt nivell d'informació i hi ha molts controls interns i externs. Alguns reclamen una auditoria, però és que ja estem auditats permanentment per part de l'Estat, que ens demana informes financers cada tres mesos. I mai, han trobat res Si Anticorrupció investiga és perquè una persona ha denunciat una sèrie de coses, no perquè cap cos nacional ni institució hagi trobat mai res.

El líder que cerca ser refrendat

Nascut a Lleida al 1952. Casat, amb dos fills i un nét. Llicenciat en Ciències Físiques per la UB, Màster en ADE i Doctor en Informàtica. Té una àmplia experiència al sector privat, sobretot en l'àmbit de la direcció de sistemes, que aparca al 2003 per dedicar-se a la política. Un any més tard ja és alcalde de Lleida, càrrec que manté fins avui. També és president del PSC i ha estat diputat al Parlament, escó que va deixar per les seves diferències amb la direcció del partit.

Oriol duran



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.