La por guarda la vinya
Pocs dies abans de presentar la dimissió, Jesús Maria Canga (àlies Sito), que era alcalde de Sant Adrià de Besòs, va declarar que marxava perquè havia agafat “por de la política”. Paraules dures dites per un home que a l'any 1980 entrava al PSC, el 1991 obtenia un càrrec públic i durant disset anys de govern –ho va deixar el 2013– va exercir el poder i va entendre que si la vila volia sobreviure, no tenia altra sortida que millorar-li l'autoestima i dignificar la població. El seu va ser un govern marcat per la proximitat amb els electors i un cert sentiment tràgic de la vida –va obrir un despatx al barri de la Mina per no perdre el contacte amb la gent– que es va esforçar per canviar la mentalitat i la morfologia de Sant Adrià. I no va tenir altra alternativa que apoderar el mateix Ajuntament i transformar el que les diferents administracions havien considerat com el pati traster de Barcelona, l'al·luvió on s'apilonaven les infraestructures que donaven servei a Catalunya, en un indret d'oportunitats, acollidor i habitable, que oferís una alternativa a la capital. No va dubtar a aprofitar la celebració del Fòrum de les Cultures per convertir la pluja de milions d'euros en actius principals que es van traduir en un procés de reurbanització i reconversió que va passar per la restauració de la Mina, el cobriment de la depuradora o la transformació de la Catalana. Esquitxat sense culpa pel cas Pretòria, avui Sito Canga viu tranquil, és comissionat del Consorci del Besòs.
