Josep Llensa, l'home immutable

El debat d'alcaldables de Santa Cristina d'Aro a Televisió Costa Brava s'esperava molt tens. Fins al punt que algú feia broma i havia deixat un maletí de primers auxilis a la porta dels estudis per si algú prenia mal. Cal dir que no va bullir tant la sang, i no hi va haver cap batussa a cops de puny, però sí dialècticament. Era previsible. El mandat ha estat molt complicat, fins al punt que quatre dels regidors que van estar al govern municipal ara han passat a altres partits polítics. Però per molt de ball de bastons que hi va haver entre els set candidats que van fer tertúlia ahir, el fins ara alcalde, Josep Llensa (CiU), que el 1979 ja s'asseia en aquesta cadira, no es va immutar ni un sol moment. I això que li va caure un xàfec de totes bandes. De dretes, d'esquerres, d'independents i de més radicals. L'alcaldable, un altre cop, per CiU, no va replicar cap de les crítiques. Tan sols es va dedicar a intervenir en el seu torn de paraula llegint el guió que ja tenia preparat. Un grapat de fulls dels quals no va apartar gairebé mai la mirada.

Jordi Oriol, un dels regidors díscols de Llensa que amb Eva Claret ha format el partit Junts per Santa Cristina, va obrir foc acusant l'encara alcalde de “falta de negociació i mà dreta” i dient-li que “cal fer autocrítica”. “Cal regeneració política, calen noves idees de futur”, va afirmar Oriol: “La ciutadania se sent lluny de l'Ajuntament.” Sònia Pujol, de GdC-E, que també ha estat regidora aquest mandat amb el PSC, va lamentar que hagin estat quatre anys “d'encefalograma pla” i que les picabaralles entre el mateix govern han provocat una “pèrdua de qualitat democràtica”. L'ambient es va escalfar quan Pujol va afirmar que “s'han dut a terme formes de govern arcaiques i autoritàries”, es van fondre els ploms i l'estudi va quedar sense llum. Oriol Bosch, número dos d'Avancem-MES, on també hi ha d'alcaldable Carme Soler –encara regidora per CiU–, va assegurar que cap, tant dels que han governat com dels que eren a l'oposició, “no ha estat a l'altura de Santa Cristina”. “Hem de ser conscients que si des de l'oposició es critica l'Ajuntament, critica el poble, els ciutadans”, va afirmar. L'alcaldable pel PP, Sebastián Mateo, grup que ha format part del govern i que aquesta campanya disposa de Joan Pareta, el darrer edil de CiU que canvia d'aires, va excusar el poc avenç dels projectes “per una crisi molt agònica”. Al contrari que el candidat Julio Rico (Emprenedors), un dels més contundents en les intervencions: “CiU fa l'antítesi, no aplica la regeneració democràtica perquè fa una aposta per una persona que el 1979 ja era alcalde.” I “cal obrir les finestres i que entri aire fresc”, va reblar. Xavier Sala (ERC) va qualificar de “nefasta” la tasca del govern, “que no ha fet res perquè ha estat totalment dividit”, i va lamentar que s'han “perdut quatre anys”. Narcís Palahí (IpSC), al seu torn, va afirmar que el govern de Santa Cristina ha estat “el govern del desgovern, afectat per la manca d'entesa interna”. “Si entre ells no s'entenen, com poden governar un ajuntament i gestionar un poble”, va sentenciar.

Així, davant d'aquesta pluja de floretes –negatives, és clar–, Llensa es va mantenir impassible durant les dues hores que va durar el debat de candidats, com si les crítiques no fossin per a ell. No l'afecten gaire, les crítiques. Es mostra segur que tornarà a guanyar, o simplement és la forma de governar que ha tingut sempre i que sempre li ha donat bon resultat.